dilluns, 8 de novembre de 2010

KEY CLUB (1968-1974)

Juntament amb Baccarrá, el Key Club pot considerar-se com la discoteca pionera de la zona situada entre els jardins del Turó Park i el carrer Ganduxer. A mitjans dels seixanta aquesta zona va acabar de ser urbanitzada, especialment pel que fa al carrer Beethoven i al carrer Bori i Fontestà que arribà fins a Ganduxer. Just en la cruilla d'aquells dos carrers, amb entrada pel número 15 de Beethoven, es va obrir a l'abril de 1968 una de les primeres discoteques de la zona, que inauguraven una nova època d'aquell indret que havia vist desaparèixer El Cortijo i Rosaleda, els dos balls a l'aire lliure que havien triomfat durant els anys quaranta i cinquanta.
El Key Club presentava ja totes les característiques pròpies d'una boîte-discoteca de primera generació: atmosfera fosca, focus potents i acolorits i decoració cridanera. No obstant això, el local naixia amb una certa  pretensió elitista de club exclusiu per a socis distingits -el logo reproduia una clau, simbol de privacitat- en la línia dels members only que ja havien començat a proliferar a Europa. El projecte tenia com a responsables als empresaris estrangers Ravell i Werner.
A la gala d'inauguració, que va presentar el locutor de radio i televisió Mario Beut, hi van assistir entre altres, Paco Rabal, Mary Santpere, Gila i el vienès Franz Joham. La cantautora navarresa Maria Ostiz  va actuar sota els focus després d'una desfilada de models d'alta costura.
El Key Club oferia concerts de jazz i musica en viu i també hi eren habituals les desfilades de moda. A la tardes funcionava com a discoteca. 
L'any 1974 després d'una profunda renovació del local, la sala va obrir una nova etapa: la de Charly Max, una més de les moltes que seguirien (Rivelino's, No se lo digas a mamá, Renée Brunner, Music Box, Stones...etc.). Però el Key Club va ser el primer de la llarga corrua de projectes que ha vist passar aquest local, que probablement sigui rècord Guiness de la ciutat en canvis de nom.    

4 comentaris:

  1. Hola!
    Recuerdo el "Baccarrá" había que bajar unas escaleras larguisimas hacía abajo.
    Un saludo.

    ResponElimina
  2. Hola, benvingut a aquest bloc.
    Sí, el Baccarrá és una de les "discos" històriques de BCN, amb les seves parets decorades de color vert.
    Però no la posaré al meu bloc perque encara existeix i només el dedico a les coses desaparegudes.
    Espero veure't més per aquí, he vist el teu bloc de fotos i és força interessant.
    Si hi ha algun lloc o local desaparegut que vulguis recordar podem intentar de trobar informació i descriure'l al meu bloc.
    Salutacions.

    ResponElimina
  3. La Discoteca Baccara ya no existe, lo que han echo es un Club de alterne en un local que habia al lado y le han puesto el mismo nombre, antes ese local era la Discoteca Edicion Limitada, una Discoteca que la habian echo en un parking, nada que ver.

    ResponElimina
  4. Tambien lo recuerdo bien. Fue casi el final de mi vida con DJ despues de tantos años. Me encantaba la barra de arriba y la combinacion de restaurante a primera hora de la noche y despues cine & discoteca en la parte de abajo. Fueron unos buenos años al igual que en Lord Black y Nostremon

    ResponElimina