diumenge, 7 de novembre de 2010

TEATRO CIRC OLYMPIA. (1924-1947)


Obra de l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi (1891-1960) el Teatre Circ Olympia, va ser construit entre 1919 i 1923 a la cruilla entre la Ronda de Sant Pau i el carrer Aldana, molt a prop del Paral.lel. L'edifici era d'estructura de ferro i, per les seves grans dimensions, ben aviat va ser batejat per la ciutadania com el Liceu del Paral.lel. Disposava d'un aforament de 6.000 espectadors i permetia la programació de tot tipus d'espectacles artístics i esportius. La façana era d'estil noucentista amb elements de terracuita i estuc i destacava el seu frontó triangular amb un òcul que coronava l'edifici i li donava un aspecte clàssic i elegant. 
L'interior era en aquella època el més espaiós d'Espanya amb una platea de 3.000 butaques i un pis en ferradura de preus més populars. La pista de circ era transformable en una una piscina de 300.000 litres d'aigua, la qual cosa permetia la presentació d'espectacles acuàtics.
L'Olympia va obrir portes el dia 4 de desembre de 1924 per iniciativa de l'empresari Josep Ventura Gannau. L'espectacle inaugural va incloure números musicals amb foques, cavalls ensinistrats i elefants. Obviament l'edifici incorporava quadres per allotjar els animals que eren visitables pel públic. Durant molts anys va ser el local polivalent més gran i popular de Barcelona.

Dues imatges de l'interior del local, que destacava per la seva amplitud

El 1926 l'Olympia va ser testimoni de l'arribada del nou ball del xarleston  a Barcelona amb Chocolate Kidiess. També s 'hi va presentar la primera jazz-band que va actuar a la cituat la Sam Woodings Orchestra. Des de llavors, la sala esdevingué una de les portes d'entrada del jazz a la ciutat.
Les dimensions i l'equipament escènic i estructural del teatre permetien de fer-hi grans espectacles. El 3 de maig de 1928 s'hi va estrenar Kosmópolis,  presentat com una sarsuela en forma de magazine musical circenc, obra de Josep Amich "Amichatis" amb música de Joan Dotras Vila i Demon. L'obra era d'una espectacularitat inusitada i incloïa l'ús de la piscina, jocs d'aigua, un ferrocarril a escala, la projecció de fragments cinematogràfics, cavalls i efectes especials impossibles a d'altres teatres. El desembre del mateix any, l'espectacle Museum va fer servir 150 reflectors elèctrics per a unes fonts lluminoses, a més d'una plataforma escènica mòbil, llavors única a Espanya.
Pel seu gran aforament, el Teatre Circ Olympia va ser utilitzat, tant durant els temps de la Segona República com als inicis del franquisme, per acollir nombrosos mítings polítics.
Acabada la guerra la "y" grega es va tornar "i" llatina per causa de l'obsessió del nou règim en castellanitzar tots els noms. L'Obra Sindical franquista Educación y Descanso es va encarregar d'organitzar-hi concerts de jazz. Les matinals del diumenge varen presentar uns programes molt acceptables amb bones orquestres i grups de músics locals.

*1944.- L'Olimpia de després de la guerra (ja amb les dues i llatines), quan s'hi projectava cinema de reestrena. A la foto es pot veure en cartell el film "Luna de Birmania".

En aquells anys de posguerra l'Olimpia va funcionar com a sala de cinema de reestrena dotada amb equips sonors d'alta fidelitat. La programació s'anunciava com de grandes reestrenos preferentes
A l'abril de 1944, sota la direcció d'Eduard Toldrà, hi feu la seva presentació popular l'Orquestra Municipal de Barcelona, després d'haver debutat en societat al Palau de la Música només uns dies abans.
El 28 de febrer de 1947, hi tingué lloc l'últim espectacle, una representació de La bohème de Giacomo Puccini. Només un any després, el solemne edifici seria enderrocat. Segons va manifestar Sempronio, una de les raons que explicaren el seu enderroc va ser l'aprofitament del ferro de la seva estructura en uns temps en que aquest metall escassejava.

*1920's - Vista de la cantonada entre el Paral·lel i la Ronda de Sant Pau. El frontó de l'edifici del Teatre Circ Olympia apareix darrera assenyalat per la flexta.
(Fotos: Arxiu Històric de Barcelona).


*1950.- El grup d'habitatges, a la foto encara el construcció, que van aixecar-se sobre el solar del desparegut Teatro Circo Olimpia.

7 comentaris:

  1. gràcies.crec que d'aquest teatre no n'haia sentit parlar mai..

    ResponElimina
  2. Quina pena!!! quin desastre que poden fer els humans. Quina tristessa. no encuentro palabras para decir de este terrible crimen contra la cultura y el sentimiento de un pueblo.ufffff

    ResponElimina
  3. Va ser una pena si. pero lo de terrible crimen contra el sentimiento de un pueblo per qué? Una de les raons per que tanqués l'Olympia va ser la manca de public i la impossibilitat de mantenir obert un local clarament deficitari des de el primer dia ja que la "llegenda urbana" de l'aprofitament del ferro ha sigut desmentit posteriorment

    ResponElimina
  4. Jo vaig nèixer a Sant Andreu de Palomar, avui un barri de Barcelona, el 1934 i recordo haver anat a veure espectàcles en aquest circ Olympia - Olimpia. Recordo que els nùmeros els anunciaven dues senyoretes vestides amb "trajo de bany" que portaven el nùmero de l'espectacle en un cartell davant del pit. Sortien al mateix temps a dreta i esquerra, caminant per la vora del cercle i es creuaven al mig. Era una felicitat molt gran per nosaltres.

    ResponElimina
  5. També era seu habitual de vetllades de boxa, sobretot durant els mesos d'hivern. Es van disputar als menys sis titols d'Europa profesionals entre el 1927 i el 1934, així com el Campionat d'Espanya amateur del 1927.

    ResponElimina
  6. I en Pau Casals ofería allí els concerts de la "Societat Obrera de Concerts", creada com a reposta a les organitzacions paternalistes-burgeses tipus "cors de Clavé".

    ResponElimina
  7. Nosaltres com Associació Pro Teatre Talia Olympia vam agafar com un dels objectius recuperar la Memòria Històrica d' aquest Circ. Podeu trobar informació en aquests dos blocs: (videos, articles, fotos...)
    http://teatretalia-olympiabcn.blogspot.com.es/
    http://circolympiateatre.blogspot.com.es/

    ResponElimina