dissabte, 23 d’octubre del 2010

PALAU DE LA QUÍMICA. Exposició Internacional 1929 ESTUDIS CINEMATOGRÀFICS ORPHEA. (1932-1962)






Aquest palau era situat a l'Avinguda de Montanyans darrera del recinte del Poble Espanyol i davant de l'antic Parc d'Atraccions de la Foixarda, on avui hi ha el camp de rugbi. Va ser projectat pel jove arquitecte reusenc Antoni Sarda i Moltó (1901-1978). Inicialment es va pensar destinar-lo a l'exhibició de material esportiu durant l'exposició, però finalment es va decidir dedicar-lo a presentar els últims avenços de la indústria química.
De l'edifici, que tenia una superfície de prop de 4.500 metres quadrats, destacava la seva cúpula monumental nervada de base decagonal i l'escultura del carro tirat per cavalls que presidia l'accés principal amb quatre columnes. Tot plegat disposava de tres seccions que es comunicaven a través d'un cos central.

*1929.- El Palau de la Química vist des de la banda de l'Estadi.
*1929.- Com es pot comprovar a la foto, l'edifici tenia un important protagonisme en l'skyline de Montjuïc.

*1929.- Vista de la façana posterior del Palau de la Química, amb el Poble Espanyol en primer terme i el Parc d'Atraccions de la Foixarda al fons.

*1929.- La cúpula nervada del Palau de la Química sobresurt per damunt de la muralla del Poble Espanyol.

Però la veritable funció de l'edifici va començar acabada l'exposició, quan va acollir els famosos Estudis Cinematogràfics Orphea des de 1932 fins a 1962. Al febrer del 1936 l'edifici va patir un incendi que va requerir de la intervenció del bombers. Una de les dues ales laterals del palau va resultar destruida amb el sostre esfondrat. Posteriorment l'edifici va continuar la seva funció vinculada al setè art.

*1936.- Intervenció del bombers per extingir l'incendi declarat el dia 7 de febrer d'aquell any. (Foto: Pérez de Rozas).
 
 
*1936.- Dues imatges de l'ala del palau destruida per l'incendi declarat aquell any (Fotos: Josep Brangulí)
 
Van ser trenta anys de dedicació al cinema, des que Francesc Macià els va inaugurar tot assistint al rodatge de Pax, un film francès dirigit per Francisco Elías, fins que un nou i violent incendi els va esborrar del mapa la nit del 28 d'abril de 1962. La força de les flames va afectar amb rapidesa l'estructura del palau, l'interior del qual va quedar arrassat. Només les parets exteriors i la cúpula van quedar dempeus.

*1957.- En els seus ultims anys l'edifici, dedicat integralment a estudis de cinema, va patir moltes modificacions estructurals que alteraren considerablement el seu aspecte original.


*1962.- Nit del 28 d'abril. Imatge de la violència de les flames durant l'incendi dels Estudis Orphea.
 
Aquí s'havia rodat el primer film parlat en català: El cafè de la Marina (Domènec Pruna. 1933) i durant la Guerra Civil  L'espoir: Sierra de Teruel d'André Malraux. La instal·lació havia sobreviscut a l'aveniment del règim franquista fins la maleida nit de l'incendi. La bella Lola d'Alfonso Balcàzar fou l'última pel·lícula que es va rodar als Estudis Orphea
Al lloc on s'aixecava el Palau de la Química i els Estudis Orphea hi ha avui l'aparcament per als autocars dels turistes que visiten el Poble Espanyol.

*1962.- Vista aèria del que va quedar de l'antic Palau de la Química, seu dels Estudis Cinematogràfics Orphea, després de l'incendi del 28 d'abril. Es pot veure com l'interior va quedar totalment destrossat. L'edifici començaria a ser enderrocat uns mesos després. (Foto: Institut Cartogràfic de Catalunya.)


ASIL DE LES HERMANITAS DE LOS POBRES (1881-2004)

* 1900's - Una imatge de l'asil a començaments de segle XX (Foto: Joan Martí)

Aquest conjunt ocupava més de la meitat de l'illa Consell de Cent-Viladomat-Diputació-Comte Borrell.
Els edifics van començar a buidar-se a començaments de 1996 amb el trasllat dels ancians asilats al centre que la mateixa congregació tenia a la plaça Tetuan.
L'any 1998 la congregació va vendre el solar i l'edifici a l'ajuntament i a l'Hospital Clinic, que el van adquirir amb l'idea de fer-hi equipaments escolars i sociosanitaris. L'antic jardí del convent es va obrir al públic el desembre de 2000 com un interior d'illa, que després va ser dedicat a  la religiosa Emma de Barcelona. S'inicià un debat per determinar si calia catalogar el conjunt com a patrimoni històric-artístic i així protegir-lo. Finalment va quedar descartada aquesta possibilitat i es va inciar l'enderroc que es va completar l'any 2004 amb la desaparició del convent.

*2000's - L'antic jardí amb altes palmeres va ser recuperat per obrir-hi l'interior d'illa dedicat a Emma de Barcelona

LAMOGA. Restaurant i Sala de Festes. Plaça de Calvo Sotelo 3. (1946-1950)



El 22 d'octubre de 1946 es va inaugurar al número 3 de la plaça Calvo Sotelo (Francesc Macià avui) aquest restaurant-sala de festes, que quedava situat al costat dels bars Sándor i Mery, dos dels establiments més selectes de la postguerra.
El Lamoga ocupava el local que des de 1941 havia acollit el cinema Rialto i va ser decorat per l'interiorista Emilio Molina. La seva inauguració es va produir el dia 23 d'octubre de 1946 amb una cena de gran gala amb les orquestres Martín de la Rosa i Casablanca de Madrid i l'actuació de la cantant panamenya Teresita Arcos. 

*1946.- Minuta del sopar de gran gala de la inauguració del Lamoga. (Font: todocoleccion)  

Durant la seva no massa llarga existència, aquest local va jugar un paper rellevant com a lloc de cita de la burgesia barcelonina i de la nova classe dirigent sorgida de la victòria de Franco a la Guerra Civil. Era també un punt habitual de reunió per les personalitats polítiques, empresarials i vinculades al món de l'espectacle que visitaven Barcelona. Val a dir també, que el lloc era freqüentat per noies de vida fàcil que vivien d'alternar i relacionar-se amb els clients habituals en un ambient d'elegància i distinció.



El conegut cineasta Ignacio F. Iquino formava part del grup que gestionava el negoci, que, a banda de restaurant, oferia espectacles en directe i, de fet, va ser pioner del cabaret en aquella zona emergent on més tard, a començaments dels setenta, apareixerien d'altres locals que ja oferien shows més agosarats com el Mister Dollar o l'Starlets. La publicitat del local de finals dels 40 ja anunciava actuacions de tarda i nit amb la ballarina exòtica Yvonne Lamarr o les "aristocràtiques" Cheryl's, i unes noies (les Barwomen) que servien les copes. També hi van arribar a actuar artistes del gènere de revista com la  llegendària Bella Dorita.
El Lamoga també va ser protagonista d'algun fet digne de figurar en la secció de successos de la premsa de l'època. El 4 d'abril de 1950 una de les cambreres del local va resultar amb cremades greus quan el seu vestit va quedar envoltat en flames. Poc després d'aquest desagradable incident el Lamoga va tancar i al seu lloc va ressuscitar el cinema Rialto que va iniciar una segona etapa. 


 Evolució del logotip del Lamoga

Alguns artistes que varen actuar a Lamoga:

1947. (gener).- Orquestra de Bob Huber y Los Trashumantes
1947. (maig).- Martha Love y Margot Chiwerto
1949. (gener).- Barri, Jacques Taillade, Dana Delic i Gipsy Sisters
1949. (maig).- Bella Dorita
1949. (octubre).- Yvonne Lamarr
1950. (febrer).- Ammy Kennedy
1950. (març).- Doris Daniels
1950. (maig).- Al Mara