diumenge, 7 de novembre de 2010

TEATRO CIRC OLYMPIA. (1924-1947)


Obra de l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi (1891-1960) el Teatre Circ Olympia, va ser construit entre 1919 i 1923 a la cruilla entre la Ronda de Sant Pau i el carrer Aldana, molt a prop del Paral.lel. L'edifici era d'estructura de ferro i, per les seves grans dimensions, ben aviat va ser batejat per la ciutadania com el Liceu del Paral.lel. Disposava d'un aforament de 6.000 espectadors i permetia la programació de tot tipus d'espectacles artístics i esportius. La façana era d'estil noucentista amb elements de terracuita i estuc i destacava el seu frontó triangular amb un òcul que coronava l'edifici i li donava un aspecte clàssic i elegant. 
L'interior era en aquella època el més espaiós d'Espanya amb una platea de 3.000 butaques i un pis en ferradura de preus més populars. La pista de circ era transformable en una una piscina de 300.000 litres d'aigua, la qual cosa permetia la presentació d'espectacles acuàtics.
L'Olympia va obrir portes el dia 4 de desembre de 1924 per iniciativa de l'empresari Josep Ventura Gannau. L'espectacle inaugural va incloure números musicals amb foques, cavalls ensinistrats i elefants. Obviament l'edifici incorporava quadres per allotjar els animals que eren visitables pel públic. Durant molts anys va ser el local polivalent més gran i popular de Barcelona.

Dues imatges de l'interior del local, que destacava per la seva amplitud

El 1926 l'Olympia va ser testimoni de l'arribada del nou ball del xarleston  a Barcelona amb Chocolate Kidiess. També s 'hi va presentar la primera jazz-band que va actuar a la cituat la Sam Woodings Orchestra. Des de llavors, la sala esdevingué una de les portes d'entrada del jazz a la ciutat.
Les dimensions i l'equipament escènic i estructural del teatre permetien de fer-hi grans espectacles. El 3 de maig de 1928 s'hi va estrenar Kosmópolis,  presentat com una sarsuela en forma de magazine musical circenc, obra de Josep Amich "Amichatis" amb música de Joan Dotras Vila i Demon. L'obra era d'una espectacularitat inusitada i incloïa l'ús de la piscina, jocs d'aigua, un ferrocarril a escala, la projecció de fragments cinematogràfics, cavalls i efectes especials impossibles a d'altres teatres. El desembre del mateix any, l'espectacle Museum va fer servir 150 reflectors elèctrics per a unes fonts lluminoses, a més d'una plataforma escènica mòbil, llavors única a Espanya.
Pel seu gran aforament, el Teatre Circ Olympia va ser utilitzat, tant durant els temps de la Segona República com als inicis del franquisme, per acollir nombrosos mítings polítics.
Acabada la guerra la "y" grega es va tornar "i" llatina per causa de l'obsessió del nou règim en castellanitzar tots els noms. L'Obra Sindical franquista Educación y Descanso es va encarregar d'organitzar-hi concerts de jazz. Les matinals del diumenge varen presentar uns programes molt acceptables amb bones orquestres i grups de músics locals.

*1944.- L'Olimpia de després de la guerra (ja amb les dues i llatines), quan s'hi projectava cinema de reestrena. A la foto es pot veure en cartell el film "Luna de Birmania".

En aquells anys de posguerra l'Olimpia va funcionar com a sala de cinema de reestrena dotada amb equips sonors d'alta fidelitat. La programació s'anunciava com de grandes reestrenos preferentes
A l'abril de 1944, sota la direcció d'Eduard Toldrà, hi feu la seva presentació popular l'Orquestra Municipal de Barcelona, després d'haver debutat en societat al Palau de la Música només uns dies abans.
El 28 de febrer de 1947, hi tingué lloc l'últim espectacle, una representació de La bohème de Giacomo Puccini. Només un any després, el solemne edifici seria enderrocat. Segons va manifestar Sempronio, una de les raons que explicaren el seu enderroc va ser l'aprofitament del ferro de la seva estructura en uns temps en que aquest metall escassejava.

*1920's - Vista de la cantonada entre el Paral·lel i la Ronda de Sant Pau. El frontó de l'edifici del Teatre Circ Olympia apareix darrera assenyalat per la flexta.
(Fotos: Arxiu Històric de Barcelona).


*1950.- El grup d'habitatges, a la foto encara el construcció, que van aixecar-se sobre el solar del desparegut Teatro Circo Olimpia.

CINE CERVANTES (1940-1972)

L'històric Cinema Frègoli, a la cantonada entre Consell de Cent i Passeig de Sant Joan, iniciava l'any 1940 una nova etapa. Per tal adequar-se a la nova legalitat vigent, imposada pels franquistes, que obligava a posar noms espanyols a totes les sales d'espectacles, el Frégoli fou rebatejat amb el nom inequívocament hispà de Cine Cervantes.
En aquell context de posguerra, la sala va esdevenir ràpidament punt de referència com a cinema de reestrena  familiar d'aquell barri frontissa, on la Dreta de l'Eixample perdia ja part del seu esplendor aristocràtic en ajuntar-se amb un territori molt més modest de la quadrícula Cerdà: el que formàven els barris de Fort Pienc i Sagrada Família.
Terenci Moix esmenta el Cine Cervantes en les seves memòries (El beso de Peter Pan) com el lloc on va experimentar el seu primer contacte sexual, i déia irònicament que resultava curiós que "el cinema on per primera vegada em van fotre mà, tenia nom d'escriptor manco".
El 8 de juny de 1972, el Cervantes tancava portes i tot seguit era enderrocat. Al solar  resultant s'hi va aixecar el restaurant espectacle Scala Barcelona. 

LAS VEGAS (1952-1990)

Situat al número 230 del carrer Aribau, el club Las Vegas va obrir l'any 1952 en el mateix lloc on abans hi havia una bolera. El seu artífex va ser Eloy Zorrilla, que ràpidament va fer de Las Vegas un referent de la nit barcelonina dels anys cinquanta. En els primers anys el nom del local era Las Vegas-Chez Elzo (amb aquest afegitó que jugava amb les inicials del nom i primer cognom del seu propietari).

*1961.- Publicitat del local a La Vanguardia

L'any 1967 Las Vegas va rebre un cop fort. Pràcticament tot el seu personal de servei, possiblement el col.lectiu de cambrers més professional que mai ha tingut Barcelona, van ser fitxats per Oriol Regàs per obrir Bocaccio a la part alta del carrer Muntaner. 
Per Las Vegas van passar artistes i personatges destacats com Dalí, (en aquells temps que es feia acompanyar per la transexual Amanda Lear), l'exemperatriu iraniana Soraya, l'actor Errol Flynn, la ballarina Josephine Baker. Però el local sempre serà recordat per les actuacions del cantant Moncho, "el gitano del bolero", que era l'habitual d'aquesta sala durant els anys vuitanta.
El gener de 1990 Las Vegas va tancar portes per donar pas en el mateix local a altres projectes (Las Vegas del Guadalquivir, Costa Breve, La Tierra...) que mai van assolir el nivell d'èxit esperat.

Alguns artistes que van actuar a Las Vegas
* 1954 - Ramon Evaristo i Tete Montoliu
* 1961.- Patrick Jaque i Italo Leone.
* 1961 - Jean Paul Vignon
* 1978 - Bigote Arrocet 

Moncho, flanquejat per Alejandra del Río i Ramoncito, a l'escenari de Las Vegas a finals dels setanta.