dissabte, 19 de febrer de 2011

PANORAMA DE PLEWNA. (1888-1889


*1888.- Cantonada Gran Via/Rambla Catalunya amb el monument a Güell i Ferrer en primer terme. Al fons (on avui hi ha el Coliseum) es pot veure l'edifici circular que acollia el Panorama de Plewna amb una cúpula bulbosa sobre la porta d'accés.

A les acaballes del segle XIX, els Panorames eren una atracció força popular entre els barcelonins. Es tractava d'edificis circulars en forma de carpa, a l'interior dels quals els visitants podien contemplar un quadre de gran superficie (10 x 100 metres) que representava un fet històric, generalment una batalla. El públic accedia a l'interior i mitjançant una escala quedava ubicat en una terrasseta lleugerament enlairada i situada al centre del recinte. El quadre, muntat sobre l'estructura cilíndrica de les parets de l'edifici, girava lentament i l'espectador podia contemplar els més variats detalls de l'obra, que es complementava amb motius escultòrics i plafons que aconseguien donar una gran profunditat a la visió del conjunt. Salvant les distàncies era quelcom similar al que avui coneixem com 3-D. 
L'any 1888 fou instal.lat a la cantonada Gran Via i Rambla Catalunya el panorama de la batalla de Plewna (Bulgària), que va ser el més exitós, juntament amb el de Waterloo de la plaça Catalunya. Representava la cruenta batalla lliurada l'any 1877 entre turcs i russos plasmada per l'artista francès Paul Philipoteaux (1846-1923). L'edifici fou projectat per l'arquitecte Antoni Rovira i Rabassa (1845-1919). La seva entrada era decorada amb motius heràldics de l'imperi rus i una espectacular cúpula en forma de bulb similar a les existents a les esglésies russes.
L'entrada costava una pesseta i l'espectacle era obert al públic des de les 8 del matí fins a les 12 de la nit. De dia la llum era natural i durant la nit s'emprava l'enllumenat a gas. Un programa de mà, on quedaven explicats els fets històrics representats, era lliurat al públic que accedia al recinte. Aquest panorama, que ja havia estat exhibit anteriorment a Moscou el 1882, va romandre a Barcelona entre els mesos de març i desembre de 1888 coincidint amb la celebració a la ciutat de l'Exposició Universal. Segons la premsa de l'època (La Campana de Gràcia), un total de 193.836 persones varen visitar el Panorama de Plewna només en els quatre primers mesos de funcionament. Aprofitant l'èxit d'aquest panorama, l'empresa explotadora va optar per exhibir simultàniament en el mateix recinte alguns diorames de Philipoteaux. L'entrada als diorames es cobrava apart i era de 50 cèntims. 

*1888.- Article publicat a La Vanguardia en l'edició del dia 25 de març, que informa sobre la inauguració de dos diorames en el mateix recinte del Panorama de Plewna.


Al gener de 1889 el llenç del Panorama de Plewna va ser enretirat i substituït per un altre del Setge de París, que va ocupar la mateixa instal·lació.


*1889.- Edició de La Vanguardia de 20 gener on es comenta la retirada del llenç del Panorama de Plewna i la seva substitució pel del Setge de Paris.

1 comentari:

  1. siempre que veia estas atracciones en fotos antiguas me quedaba con la duda de saber como funcionaban. Gracias.

    ResponElimina