dilluns, 21 de març de 2011

BOCACCIO. Muntaner 505. (1967-1985)




Un dels temples de culte de la nit barcelonina, Bocaccio va ser  inaugurat la nit del 13 de febrer de 1967 per iniciativa del promotor Oriol Regàs (1936-2011) i un grup de joves emprenedors (Miserachs, Gimpera i Durán)  provinents de families benestants. Segons explica el propi Regàs a les seves memòries (Los años divinos) els primers temes que van sonar a  Bocaccio aquella nit van ser Good Vibrations dels Beach Boys  i Monday, Monday de Mamas & The Papas. Eren temps dificils de repressió i pensament únic. El local tenia que dir-se Snobissimo, però l'Oriol amb el seu lideratge indiscutit va preferir anomenar-lo Bocaccio, un nom que va quedar vinculat a la nit barcelonina durant gairebé vint anys, després d'haver esdevingut l'estendart de la modernitat especialment en els durs i dificils anys seixanta i setanta.
Situat al començament de l'últim tram del carrer Muntaner, just després de General Mitre, Bocaccio va concentrar en aquells primers anys la flor i nata de la intel·lectualitat i la modernor de la ciutat. Oriol Maspons, Teresa Gimpera, Beatriz de Moura,  Serena Vergano, Ricardo Bofill, Antonio Senillosa, Terenci Moix..., eren només alguns dels habituals que formaren aquell grup que el periodista Joan de Sagarra va batejar un bon dia a les pàgines de Tele|Exprés com la gauche divine. Joan Manuel Serrat es feia acompanyar en els seus recitals d'un taburet folrat de vellut vermell que havia agafat de Bocaccio.
Regàs va saber captar els millors cambrers de la nit de l'època, que eren els de la boîte Las Vegas del carrer Aribau, la plantilla de la qual va passar gairebé sencera al nou local. Eren cambrers d'aquells que sempre estaven amatents per encendre el cigarret del client amb el metxero i que tenien una sobrera professionalitat en l'art de servir copes.

La inoblidable barra de Bocaccio...
...i la seva sempre animada pista de ball
(Fotos: Xavier Miserachs)

La decoració va ser obra de Xavier Regàs, germà de l'Oriol, i destacava pels seus velluts vermells i per un cert modernisme posat al dia. A sota la pista de ball era el centre neuràlgic on es concentrava tota aquella gresca tan esquerranosa i intel·lectual com burgesa i transgresora.
Però Bocaccio, a part de ser un local nocturn de moda, va ser també un negoci empresarial capaç d'organitzar viatges, de promocionar discos i concerts i d'obrir un local homònim a Madrid el 1972.
A començaments dels 80's, amb la seva imparable inquietud empresarial, Oriol Regàs va centrar la seva atenció a obrir un altre local emblemàtic Up&Down. Bocaccio es va vendre al febrer de 1982. Amb el nou propietari només va sobreviure tres anys més i va tancar portes definitivament a l'estiu de 1985. 

*1968.- La model nòrdica Susan Holmquist, que va inspirar la cançó de Serrat Conillet de vellut, desfilant a Bocaccio davant de la mirada embadalida dels parroquians. (Foto: Gianni Ruggiero).

Teresa Gimpera en una imatge publicitària de Bocaccio (Foto: Xavier Miserachs)

*1968.- Una altra imatge publicitària del local amb el seu original logotip. (Foto: Xavier Miserachs)

23 comentaris:

  1. com a complement, la porta amb la B es va fer a la Serraleria Colàs, en aquest moment ja hi treballa la cuarta generació.
    Salutacions

    ResponElimina
  2. Ostres! Cada dia quan vaig a obrir les portes del Restaurant La Taula del Carrer Sant Màrius, veig el número original 505 del Carrer Muntaner, ara hotel Suite Hotel. Jo vaig treballar al Via Veneto i el meu cunyat al Boccacio. La Taula s'inaugura cada dia! Felicitats per tots els molt interesants articles de la nostra Barcelona

    ResponElimina
  3. Algunes de les làmpares se les va quedar els amos del bar Gràcia de Nit, que ja no sé si ja existeix, perquè fa anys hi vaig passar algun cop molt tard (horari After), com solien fer, i no t'obrien la porta.
    No obrien ni cada dia ni a la mateixa hora, però entre això i les làmpares del Bocaccio, li donaven el seu encant.

    Per cert, parlant de mobles mítics de locals llegendaris que es conserven en un altre local, és un mític póster de mida gegant que hi havia al Zeleste (del Banquet dels Stones) i ja fa molts anys que el tenen penjat al Magic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, jo en sóc el seu fill i encara tenim les làmpares i en bon estat. Aprofito per dir que busco un bon postor per a vendre-les.

      jordiperfer@gmail.com

      Elimina
  4. I remembered the nights of Bocacio discotheque in Barcelona
    oh! ... I never will forget those nights .
    because el Bocacio was more than a club
    I have a lots of good memories in this place
    'ohhh OHHH !!!!'
    The Good Old Days Aren't Coming Back
    ------------------------------------------------
    Me acordé de las noches de Bocacio discoteca en Barcelona
    ¡oh! ... Nunca olvidaré esas noches.
    porque el Bocacio era más que un club
    Tengo un montón de buenos recuerdos en este lugar
    "ohhh ohhh!! '
    Los buenos viejos tiempos no van a volver

    saleh al-enizi - muntaneer

    ResponElimina
  5. Yo estube en el año 70 tenia 16 años y fuy con mi tio y hooooo vi a serrat casi me muero

    ResponElimina
  6. vendo copas de bocaccio con el anagrama y algunos taburetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, si tens quelcom per vendre estic interesat.
      setvitae@gmail.com

      Elimina
    2. Yo quiero un taburete!!!! Y más si es como el de Serrat!!!! Te escribo desde México y me gustaría contactarme contigo

      te dejo mi mail: supermegamoyo@gmail.com

      Saludos desde México DF

      Elimina
  7. Si te queda algo puedes contactarme.
    gonzalvez-amat@hotmail.com
    (particular)

    ResponElimina
  8. Hola:

    Como primicia...

    Tengo la puerta original de madera tallada al estilo modernista. Perteneció a esta mítica discoteca.

    Quien esté interesado puede contactar conmigo al email marialatrapera@gmail.com

    saludos

    ResponElimina
  9. Mi padre era dj en Bocaccio Barcelona Miguel Boix Navarro

    ResponElimina
    Respostes
    1. hola josé,
      estamos preparando un documental para tve sobre la gauche divine nos gustaría contactar con vosotros. os dejo el correo pilar.ruiz@rtve.es
      gracias

      Elimina
  10. Hola Bocaccionistes! Sóc filla d'un antic adicte del local per desgràcia ja difunt de entre les seves coses he trobat unes del bocaccio la seva copa, una ampolla. . . però n'hi ha una que es especial unpenjoll de plata vintage amb l'emblema pel darrera gravat.Agrairia si a alguna antiga gauche divine li soni o tingui referéncies d'ella es posi en contacte amb mi.Merces .Montse Navarro Sisquella cutxina@gmail.com tinc fotos per enviar.

    ResponElimina
  11. Hola. Hem dic Albert. Jo vaig ser dj al "segon" Bocaccio. Va obrir cap a principis/mitjans de la primera década de l'any 2000 a Mollet del Vallès, però desafortunadament va tancar al cap de poc temps...

    ResponElimina
  12. si algú vol més informació hem pot contactar al e-mail: lookprakarn@gamil.com

    ResponElimina
  13. Hola he trobat una espècie d' escultura d' un equilibrista sobre una peana de fusta m' agradaria saber més coses per poder valorar-la si voleu fotos wallapop es bocaccio escultura recuerdo vintage
    Gràcies

    ResponElimina
  14. Hola tens algun taburet,jo estic interesada

    ResponElimina
  15. Hola,

    conservo 6 de les làmpades originals que es poden veure a la primera fotografia, sobre la barra del Bocaccio, en perfecte estat, són 100% fetes a mà amb vitralls i estany. Si algú està interessat en comprar-les, pot escriure'm a: jordiperfer@gmail.com

    Envio fotografies de les làmpades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pots enviarme fotos i cotització, si us plau.
      teo@atentamente.es
      Molt agrait.

      Elimina
  16. estic interesat en comprar taburets del Bocaccio, teo@atentamente.es

    ResponElimina
  17. Alguien me puede indicar la marca de la colonia que se utilizaba en los aseos de Boccaccio. Me gustaría recuperar ese aroma...

    ResponElimina