dissabte, 25 de juny de 2011

CASA ESTRUCH I MUSEU DE L'ARMERIA. Plaça Catalunya. (1887-1901)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ i MIQUEL F. PACHA



*1892/1898.- Dues imatges de la Casa Estruch. A la dreta es pot veure el Museu Armeria com a pavelló contigu a l'edifici principal. (Fotos: Arxiu Històric de Barcelona)

A banda de la Casa Gibert i La Pajarera, la part nord del centre de la Plaça Catalunya va ser ocupada a finals del segle XIX per una altra construcció, que tindria pocs anys de vida a causa de la reordenació de la plaça que obligà a eliminar totes les edificacions aixecades dins el seu espai central. Es tracta de la Casa Estruch, bastida l'any 1887 per l'arquitecte Jaume Bernades i Mir i situada a la cantonada del centre de la plaça on s'ajuntaven la Rambla Catalunya i la Ronda Universitat.
L'edifici va ser encarregat pel reconegut col·leccionista d'armes Josep Estruch i Comella (1844-1924), fill d'un acabalat empresari del ferrocarril i la banca. Constava de quatre plantes i el propietari va reservar-se el pis principal com a residència pròpia. Al costat de la casa es va construir un pavelló annex on s'hi instal·là el Museu Armeria Estruch, que presentava unes a de les millors col·leccions d'armes de l'època. La componien més de dues mil peces aplegades en aquest pavelló que ocupava una superfície de 22 metres de llarg per 10 d'ample i 7 d'alçada. Disposava també d'un soterrani amb un taller de reparació i conservació de les armes exposades.

*1905.- Fragment d'un retrat de Josep Estruch i Comella, fundador i propietari del Museu Armeria, realitzat pel pintor Josep Maria Marquès. 



 *1890's.- Una imatge de l'entrada al Museu de l'Armeria situat al costat mateix de la Casa Estruch

 
*1888.- Portada d'un catàleg del Museu Armeria Estruch
 

*1888.- Dues imatges de l'interior del Museu Armeria annex a la Casa Estruch. Com es pot veure, entre el material exposat hi abundaven les armadures i espases medievals. 

Amb el pas dels anys es va palesar que les dots per als negocis de Josep Estruch no eren precisament les del seu pare que havia fet tota la fortuna familiar. Les dificultats econòmiques el varen obligar a vendre la col·lecció, però cap institució catalana ni espanyola va voler adquirir-la. Finalment un particular francès, Georges Pauliahc, va ser qui va comprar les peces de la col·lecció Estruch, que avui formen part del Musée de l'Armée dels Invàlids de Paris.
L'esponjament del centre de la plaça Catalunya va precipitar la desaparició de la casa Estruch i el museu d'armes contigu. Cap a finals de segle Josep Estruch ja havia abandonat la casa i s'havia instal·lat en un pis de la Gran Via. Altres fets destacables de la breu història de la casa Estruch van ser que a partir del 13 d'abril de 1899, un cop clausurat el museu armeria l'any anterior, el pavelló annex es va fer servir com a sala de projeccions cinematogràfiques de la Societat Cinemàtica Internacional. S'hi va presentar el Cinematógrafo y Fonógrafo Gigantes. El 23 de setembre va passar a dir-se Teatro Guiñol y Cinematógrafo i alternava cinema amb putxinel·lis, fins que el 20 de maig del 1900 va ser traslladat a la Rambla. [1].
D'altra banda en els seus darrers mesos de vida l'edifici va ser cedit per l’Ajuntament a la Creu Roja, que s'ocupava d'atendre en aquell lloc als ferits de la guerra de Cuba. Finalment fou començat a enderrocar a mitjans de juliol de 1901. Els treballs de demolició foren lents i es varen perllongar durant mesos.


*1899.- Anunci i retall publicat a La Vanguardia el 30 d'abril sobre les projeccions cinematogràfiques que es realizaven a l'interior del pavelló que havia acollit el Museu Armeria Estruch.


*1899.- Una altra imatge de la Casa Estruch amb vianants i carros baixant per la Rambla Catalunya.

*1891.- Ubicació de la casa Estruch en un plànol municipal de final de segle XIX. (Foto Lit. Thomas & Cia / ICC)


Plànols de la Casa Estruch i del Museu de l'Armeria traçats per Pere Falqués (Font: AHCB) 

*1888.- La Casa Estruch amb l'Armeria a la dreta de la imatge. A l'altra banda s'hi pot veure la Casa Gibert que encara no havia estat enderrocada. (Dibuix de J. Carrasco)

 *1898.- Una perspectiva del conjunt des de l'embocadura del carrer Bergara a la Plaça Catalunya. (Font: La Ilustración Española y Americana)

[1].- Torras Comamala, Jordi. Implantació del fet cinematogràfic a Barcelona

6 comentaris:

  1. Interessantíssim apunt. Ara veig on estava realment la Casa Estruch

    ResponElimina
  2. Bona informació! Ja era hora que per internet hi ha molta mentida... la informació estudidada i contrastada és la millor. A mode de suggerència es podria traduir el blog a altres idiomes, com l'anglès o el castellà... perquè està molt bé! i és una llàstima que es perdi aquesta informació. Barcelona és molt més que Gaudí i Picasso ( que està molt bé... ) però és molt més i hauríem de donar la imatge més culte de la ciutat! Això costa però es pot aconseguir, és una responsabilitat que tenim amb el nostre patrimoni artístic i cultural. Bon blog! felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anaid, no cal que et preocupis,maca, la Llengua Catalana ha suportat els atacs de parlants d'altres llengues força col.lonialístes i encara la parlem molta gent...aquesta informació no es perdrà pas!

      Elimina
  3. Moltes gràcies. M'ha estat de gran utilitat aquesta magnífica i molt ben treballada informació i la seva documentació gràfica, impagable!!

    ResponElimina
  4. Es la primera vez que veo una explicación tan interesante de este edificio, no sabía exactamente donde estaba ubicada. Gracias.

    ResponElimina
  5. Es la primera vez que veo una explicación tan interesante de este edificio, no sabía exactamente donde estaba ubicada. Gracias.

    ResponElimina