diumenge, 17 de juliol de 2011

SALÓN ROSA: Passeig de Gràcia (1932-1974)



Un del establiments més elegants del passeig de Gràcia fou el Salón Rosa, situat al número 55 entre els carrers Aragó i València, just on ara s'aixeca el centre comercial Boulevard Rosa, que d'alguna manera va heredar el seu nom. En aquest restaurant-cafè hi destacaven dos immensos finestrals que permetien una visió privilegiada de la circulació exterior i de tot el que passava al carrer.
Inaugurat el 30 de novembre de 1932, al costat del cinema Publi, el nom del local era conseqüència del color dominant a tot l'establiment, un conjunt de tonalitats roses producte del projecte decoratiu que hi va aplicar Evarist Mora, fidel a la línia que marcava l'art-decó.


*1932.- La notícia de l'obertura del Salón Rosa a les planes de La Vanguardia de l'època

Va començar essent un cafè-saló de te, però va acabar essent fonamentalment un lloc de trobada social amb restaurant. No hi faltava res, tenia tots els elements propis d'un lloc distingit: senyora dels labavos, telefonista, maitre i enllustradors de sabates. L'escriptor Sebastià Juan Arbó va ser un dels seus clients més fidels i un veritable enamorat d'aquell establiment. Hi va passar hores i hores escrivint moltes de les seves novel.les després que van tancar l'Oro del Rhin. El propi Juan Arbó explicava que era un lloc ideal per a tertúlies i que s'hi van consolidar diversos grups de metges, advocats, marxants d'art... que es reunien periòdicament per dissertar animadament sobre els seus móns. Diàriament a la tarda i al capvespre s'hi reunia una gran representació de l'alta societat barcelonina.
La història del Salón Rosa està també curiosament vinculada a la de l'Avecrem. L'any 1937 l'emprenedor empresari Lluís Carulla va llogar els soterrani del local per començar a preparar la producció de les populars pastilles de brou de Gallina Blanca.
El local va acabar sent un marc idoni per a reunions empresarials i d'entitats. Però també era un dels llocs predilectes de les classes benestants per a celebrar-hi tota mena de trobades socials i especialment per resoldre de manera digna la popular trilogia bateigos, bodes i comunions.
L'edifici que acollia el Salón Rosa va ser enderrocat el 1974. Va ser una operació immobiliària que va afectar a gairebé tot aquell tram del passeig de Gràcia i que va permetre aixecar-hi un gran edifici d'oficines amb el Boulevard Rosa i els nous Cinemes Publi als baixos i soterrani respectivament.
 
 *1956.- Un banquet al Salón Rosa (Foto: Fons Fotogràfic de l'Orfeó Català)

9 comentaris:

  1. Tengo recuerdos muy vagos de ese lugar. Simplemente recuerdo que estaba lleno de abuelitas ricas y llenas de joyas que comían platos de nata, suizos y pastas sin parar o simplemente pasaban allí la tarde para dejarse ver.

    ResponElimina
  2. No existeix cap foto de l'interior del Saló Rosa?. Tinc entès que era molt bonic.

    ResponElimina
  3. El meu pare m'ha parlat molt d'aquest lloc, perquè era un dels llocs a on anava amb la colla d'amics.

    ResponElimina
  4. Los dueños era íntimos de mis abuelos :-)

    ResponElimina
  5. Jo vaig cel.lebrar la xocolatada de la meva primerca comunió al Saló Rosa...

    ResponElimina
  6. El saló tenía un sótan amb la Bodega Mallorquina que era el restaurant.. una delícia! els cambrers et servían desde les safates d'alpaca, molt sobint teníen un cercle de puré de patata de colors, que no era costum que et servisin, sols per fer bonic, un día el vaig demanar i el cambrer es va sorprendre i el va possar al meu plat.. quin record!

    ResponElimina
  7. I al Oro del Rhin, he menjat les millors paellas de la meva vida! Ni Adriá ni ningú més. Aquesta costum de "emplatar" ha fet perdre el plaer de que et serveixin de la safata i tú escollin el que vols..

    ResponElimina
  8. Mi Madre celebro en este local su puesta de largo a los 18 años en el año de 1948.

    ResponElimina
  9. Mis abuelos se casaron 1947, que lugar tan elegant! Su cara de felicidad en las fotos es con lo que me quedo.

    ResponElimina