dijous, 20 d’octubre de 2011

EDÉN CONCERT. Carrer Nou de la Rambla núm. 12 (1887-1935) (1987-1989)


Agraïments a GALDERICH PISCOLABIS
 


*1930's.- Imatge nocturna del carrer Nou de la Rambla (Conde del Asalto) on es pot veure el rètol lluminós vertical que anuncia l'emplaçament de l'Edén Concert. (Foto: Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Gabriel Casas i Galobardes)

Un dels locals més legendaris i històrics del Barri Xino fou sens dubte l'Edén Concert, obert el mes de gener de 1887 al numero 12 del carrer Nou de la Rambla (també conegut com Conde del Asalto), en el mateix lloc que anteriorment havia ocupat el Café de la Alegría (1883-1886), un local dedicat al flamenco.
En els seus primers anys de vida l'Edén Concert oferia programes de varietats que presentaven sobre l'escenari artistes diversos del món de la màgia, l'acrobàcia, còmics, virtuosos de la prestidigitació i també del ball i de la dansa. Als pocs anys, el local havia esdevingut l'indubtable capdavanter del món del music-hall barceloní i la seva proposta va ser copiada per molts altres negocis del ram de l'espectacle. El jove Picasso en va ser dels clients habituals quan vivia en un estudi situat a la finca del costat davant el Palau Güell de Gaudí.

*1903.- Programa de varietats de l'Eden-Concert amb Bella Chelito entre les artistes.
 
*1920.- Cartell anunciador de la programació de l'Edén Concert

A l'Edén Concert van donar les seves primeres passes artistes com Encarnación Hurtado coneguda com La Malagueñita, Raquel Meller, la Bella Otero, la Bella Chelito, Tórtola Valencia, Adelita Lulú o Antonia la Chachavera, famosa per les seves danses del ventre. També va ser un local idoni i apreciat pels amants del joc. S'hi apostava a la la ruleta i el bacarà i a qualsevol mena de joc d'atzar.
L'empresari Francisco Buxó es va fer càrrec del local a l'octubre de 1914. Durant un curt periode es va anomenar Grand Palais Joyeux, però aviat va recuperar el seu nom de sempre. El 1916 el local va ser reformat a fons pel decorador Andreu Audet, que el va convertir en un establiment distingit i elegant, amb un restaurant al que anaven tots els turistes adinerats que visitaven Barcelona. Fou en aquest període, coincident amb el final de la Primera Guerra Mundial, quan l'Edén va viure una de les seves èpoques daurades.
L'any 1922 hi va haver un canvi de direcció i per un temps curt es va convertir en cinema, però al novembre de 1924, sota la direcció de Luis Corzana, el local va tornar a programar espectacles de varietats i a recuperar l'esplendor del passat.

*1927.- Un grup de ballarines a la barra de l'Edén Concert. (Foto: Gabriel Casas)



Ja a la decàda dels 1930's  Miguel Lage i Oreste d'Amico varen fer-se càrrec del negoci durant quatre anys amb el retorn de la Bella Dorita i la companyia de vodevil de Antonia la Chachavera com a reclams més importants.
En els seus últims anys va alternar èxits i fracassos amb diversos intents de renovació fins que va tancar per esdevenir Cinema Edén a partir del 23 de desembre de 1935.
Més de mig segle després, coincidint amb el centenari de la seva obertura, l'Edén Concert va ressuscitar efimerament per tornar a programar music-hall i varietats (Angel Pavlovski hi va actuar). Però el projecte no va cuallar i l'empresa que el gestionava es va declarar en fallida el 1989. Un pàrquing fou el destí definitiu del local.

5 comentaris:

  1. Hi vaig viure amb els meus pares que eran els porters de l´edifici desde 1931 a 1961 ,aixi que hem conec tote l´hitoria,i mes ,de carrer del Code del Asalto 12 i del seu entorn,,,,Are ting 90 anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Soc l´anonim,, i tenia 7 anys quant varem anar a viura-hi ,son records que han tornat perque avui e anat amb una "Ruta guiada"amb motiu dels 225 anys del carrer Nou de la Rambla, segueixo amb els meus 90 !!!

      Elimina
    2. Jo, també hi vaig ser i el vaig veure a vosté com se l'il.luminaven els ulls quant recordava tot alló. Jo vaig viure al carrer Nou de la Rambla el any 1952, de recent nescuda,uns nou o deu mesos,a una escala que hi havía una rellotgería i les mestresses es deian Juana i Manuela, després viag tornar a visitarles algunes vegades. No puc recordar l'escala que era, però era la banda del Cine Edén, una mica més amunt. La meva Mare l'any 1960 em va portar a fer las fotos de la comunió al retratiste Edén i creg que va ser l'últim cop que les vaig visitar. Núria

      Elimina
    3. Aquesta entrada de l´escala era exactament al costat de Palau i de la Lecheria Subirana O sia ben devan de Foto Eden . Bons records Nuria !!

      Elimina