diumenge, 16 d’octubre de 2011

RASA FERROVIÀRIA DE L'AVINGUDA DE ROMA (1929-1973)

L'actual avinguda de Roma té el seu origen en el curs de la línia ferroviària que des de 1858 va unir el centre de Barcelona amb Sants i els municipis del Llobregat. Aquest traçat abandona el carrer Aragó a l'alçada de Casanova i gira en direcció Sants tot dibuixant una línia diagonal sobre la quadrícula de l'Eixample d'Ildefons Cerdà. L'existència d'aquesta línia del ferrocarril va consolidar el traçat de l'avinguda de Roma tal i com ha arribat als nostres dies.

*1908.- Un dels primers ponts construits sobre les vies fou el del carrer Vilamarí que portava a la presó Model, que es pot veure al fons de la imatge. L'avinguda de Roma encara no existia.

A començaments del segle XX la companyia de ferrocarrils MZA (Madrid-Zaragoza-Alicante) va presentar un pla de millora de la linia que arrivaba a Barcelona. El pla incloia bàsicament una reforma de l'antiga estació de Sants. L'ajuntament hi va veure l'oportunitat d'abordar altres projectes de reforma i va proposar rebaixar les vies davant de l'estació per situar-la al mateix nivell que la linia que discorria pel carrer Aragó i uniformitzar tot el trajecte. Això permetria a la llarga la connexió dels carrers de direcció mar-munyanya de l'Esquerra de l'Eixample mitjançant ponts sobre les vies, que evitarien els perillosos passos a nivell que hi havia des del Pont del Mico (Casanova-Aragó) fins a Sants. MZA va acceptar les propostes municipals amb la condició que l'ajuntament es fes càrrec dels  costos addicionals.
 
 
*1926.- Dues imatges de la rasa del tren captades des de l'anomenat Pont del Mico (Casanova-Aragó). A la de dalt, l'inici de l'actual avinguda de Roma on el nivell de les vies s'enlairava  fins a coincidir amb el del carrer. A la de baix, des de l'altra banda del pont es veu la corba de la rasa que abandonava el traçat del carrer Aragó per a desviar-se pel curs de l'actual avinguda de Roma.



*1928.- El pont del carrer Urgell en una imatge captada en direcció a Sants. (Foto: Josep Brangulí)

L'execució d'aquest projecte va ser però, llarg i lent i fins a les vigilies de l'Exposició Internacional no se li va donar l'oportuna velocitat a les obres de rebaix del nivell de les vies. Finalment el 22 de noviembre de 1929 la rasa del carrer Aragó ja tenia continuitat fins a Sants amb ponts per damunt de les vies a cada carrer que la creuava de mar a muntanya.
No obstant aquesta nova via resultant, per la que des del segle XIX havien circulat els ferrocarrils a nivell de superficie, no va ser batejada com avinguda de Roma fins a començaments dels anys 1940's, abans se l'havia anomenat Diagonal del Ferrrocarril MZA i durant el periode republicà avinguda de la Generalitat. Abans de la guerra ja s'havia començat a edificar al voltant de la nova rasa, les baranes de la qual eren de maó vist a diferència de les del carrer Aragó. La urbanització total de les voreres laterals no es va completar fins al 1946. La rasa de l’avinguda de Roma era també molt més ampla que la del carrer Aragó. Això va permetre fer-hi circular una tercera via de servei emprada sovint pel transport de mercaderies. 
*1955.- El primer tram de la rasa entre Casanova i Villarroel.

La rasa de l'avinguda de Roma no va començar a ser coberta fins a començaments dels anys 1960's. En una primera fase es van cobrir les vies només des de Casanova fins a Urgell, obra que complementava l'execució de la cobertura de la rasa del carrer Aragó. Aquest primer espai cobert es va urbanitzar i enjardinar amb un ampli passeig plantat de pins blancs i plàtans. Una mitgera senyalitzada amb llums taronges rodons (similars als dels semàfors de vianants de l’època) situats al nivell de la voravia gairebé a ras del terra, separava els dos sentits de la circulació i permetia als vianants creuar l’avinguda en dos temps aturant-se sobre la mitgera. Els disseny dels panots seguia el mateix estil de formes rectilínies en blanc i gris fosc aplicat a les voreres del carrer Aragó. Al triangle que la nova avinguda coberta formava amb els carrers Villarroel i Aragó s’hi va urbanitzar un espai verd amb una font coronada per l’escultura d’un gall, obra de Frederic Marés, que anteriorment havia estat emplaçada al passeig de Sant Joan. Aquest espai va ser batejat el 1984 amb el nom de plaça del Gall i s’hi va instal·lar en un dels vèrtexs el monument a Francisco de Goya subvencionat per la Casa de Aragón.

*1960.- El primer tram cobert de l'avinguda de Roma fou el que va de Casanova a Urgell. Es va executar coincidint amb  la cobertura de la rasa del carrer Aragó.


*1970.- El pont del carrer Entença



*1972.- El pont de Viladomat i al fons el gratacels de Casanova/Aragó quan ja eren a punt de començar les obres de cobertura. (Foto: Josep Maria Solé)

Però des del carrer Urgell fins a l'estació de Sants el trens continuaren encara circulant a cel obert fins el 1973, quan es van començar a col.locar les grans vigues de formigó que cobrien la rasa dins el projecte de construcció de la nova estació central Barcelona-Sants. A començaments del 1976 la nova avinguda de Roma era ja totalment transitable per la seva superfície.

*1974.- L'avinguda de Roma ja coberta a la cruïlla de Viladomat amb les noves calçades i voreres en obres. Al fons, al centre de la foto, es pot veure l'Edifici Estel de la Telefònica en construcció. (Foto: Pérez de Rozas)

2 comentaris:

  1. Yo vivia delante de la telefonica... Bueno mucho antes de que existiera el edificio y recuerdo verlo crecer ( y quitarnos la vista que teniamos del Tibidabo grrrrrrrrrrrrrrr. Y evidentemente em acuerdo de la via claro!

    ResponElimina