dimarts, 11 de gener de 2011

LA RASA FERROVIÀRIA DEL CARRER ARAGÓ (1882 - 1960)



La via fèrria que travessava el pla de Barcelona per l'Eixample en direcció Llobregat-Besòs va ser inaugurada el 25 d'octubre de 1882 seguint el curs del carrer Aragó. Per la banda de ponent les vies es desviaven en direcció cap a Sants a l'alçada del carrer Casanova prenent el curs de l'actual Avinguda de Roma on hi havia el Pont del Mico, mentre que per l'altra banda, arribaven fins l'actual Meridiana. Aquesta infrastructura va permetre connectar l'estació de Sants amb la de França.
Per tal de no entorpir la circulació mar-muntanya es varen situar les vies per sota del nivell del carrer, tot construint una rasa que era travessada per un pont en cadascun dels carrers de l'Eixample que creuaven Aragó perpendicularment.

*1900.- Vista de la cantonada Aragó-Pau Claris amb el campanar de l'Església de la Concepció al fons. 

Així doncs, la rasa del carrer Aragó va ser present en la imatge de l'Eixample durant gairebé un segle. Era protegida per una balaustrada modernista, amb fanals i arbres plantats sobre les estretes voreres centrals que hi havia a banda i banda de la rasa.

*1915.- A punt de caure a la rasa (Foto: Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

Al llarg de la història de la rasa no hi varen faltar els accidents. Alguns d'ells certament esgarrifosos, com el d'un automòbil que va quedar mig penjat i a punt de precipitar-se sobre les vies el dia 13 de febrer de 1915.

*1915.- La noticia de l'accident de la foto superior publicada a l'edició de La Vanguardia del dia 14 de febrer.

D'altra banda, les emissions de fums de les màquines de vapor dels convois eren força potents i envaien la via pública tot generant un aire irrespirable i ennegrint les façanes dels edifics del carrer Aragó.

*1940's.- Les espesses fumeres dels trens eren una constant del carrer Aragó.
 
Al tram entre el Passeig de Gracia i el carrer Pau Claris s'hi va cosntruir el 1902 el Baixador del Passeig de Gràcia que era l'estació amb més centralitat de tota la linia.
Dues dècades després de la fi de la Guerra Civil, a l'any 1956, es va electrificar totalment la línia ferroviària entre Barcelona, Vilanova i Tarragona, la qual cosa va permetre suprimir una gran part de les màquines de vapor que circulaven per la rasa. Només un any després, el 8 de gener de 1957, començaven les obres de cobertura de la rasa del carrer Aragó. Un nou baixador soterrani  es va obrir al públic el 15 de novembre de 1960 al Passeig de Gràcia, un cop enderrocat l'antic. Les obres de cobertura del carrer no s'acabarien totalment fins el 1962. La cobertura va incloure també finalment les dues últimes illes del traçat de l'avinguda de Roma entre Casanova i Comte d'Urgell. El carrer Aragó es va convertír des d'aleshores en una de les vies més àmplies i transitades de la ciutat tal i com la coneixem actualment.

*1959.- Execució de les obres de cobertura de la rasa. 

*1959.- Vista de la cantonada Aragó-Balmes en un tram acabat de cobrir cap a la plaça Letamendi. A la tanca s'hi pot llegir: "Excmo. Ayuntamiento de Barcelona. Cobertura de la zanja de la calle de Aragón".