dilluns, 23 de maig de 2011

ATRACCIONS CASPOLINO. Plaça Gal·la Placídia. (1942-2005)

Aquest miniparc d'atraccions, situat a la part alta de la plaça Gal.la Placídia, va ser durant més de seixanta anys,un petit racó màgic d'il·lusió i fantasia, enxovat entre el brogir dels cotxes i la dinàmica frenètica de l'activitat del carrer.
Probablement resulti molt difícil de trobar algun gracienc veí de la zona o del casc antic de Sant Gervasi que no hagi portat mai el seus fills a aquestes atraccions arraconades a la sortida de l'estació de Gràcia del ferrocarril de Sarrià.
La senyora Anunciación Barrachina Sancho fou la veritable culpable de l'existència del Caspolino. Acabada la Guerra Civil, ella va emigrar a Barcelona des de Casp -de fet, caspolino és el gentilici d'aquesta vila aragonesa- i va instal·lar un parell de gronxadors al centre de la plaça. Després, va comprar aquell petit solar i allà va néixer el Caspolino. Era una instal·lació modesta, minúscula, amb l'espai increiblement aprofitat, guarnit amb un seguit de rètols que convidaven a tenir cura de les instal.lacions i a actuar sempre amb sentit comú. Un racó que va perdurar des d'aquells anys de la posguerra, quan no era fàcil trobar moments per un instant d'esbarjo, fins entrat l'actual segle XXI, Més de seixanta anys gestionat per tres generacions de dones, sempre dones, mare, filla i néta, Anunciación, María i Encarnación.
De ben segur que milers de records nostàlgics van aflorar quan al 2005 la piqueta va començar a enderrocar aquell petit i entranyable tresor. Quedaven enrera les partides de futbolín, els cavallets, la pista de cotxes de xoc, les dianes, i fins i tot algun episodi històric i no gaire conegut, com els apunts que Salvador Puig Antich es va deixar oblidats sobre uns futbolins i que després varen propiciar la seva detenció i posterior execució.
Un lloc que tothom intuia condemnat a desaparèixer, però que va aguantar fins que donya Encarnación, la néta de donya Anunciación, va aguantar.