divendres, 7 d’octubre de 2011

PLAZA DE CALVO SOTELO (1939-1979)

*1950's.- L'entorn de la plaça Calvo Sotelo (avui Francesc Macià) a començaments de la dècada amb alguns dels llocs desapareguts i documentats en aquest bloc assenyalats en vermell (Dibuix de Francesc Fontanals. Cliqueu a sobre per enllaçar):
1.- Lamoga

2.- Pista del Club Patín
3.- Mery
4.- El Cortijo
5.- Carretera de Sarrià
6.- Infanta Carlota Joaquima
7.- Rojas & Masferrer
8.- Xalet Araceli Fabra


*1969.- Vista aèria de la plaça Calvo Sotelo amb l'edifici Winterthur i la Torre Barcelona a la dreta

Durant prop de 40 anys l'actual plaça de Francesc Macià va estar dedicada al polític gallec José Calvo Sotelo,  líder de la dreta durant els anys de la República, al qual el franquisme va voler recordar especialment com un màrtir assassinat per activistes d'esquerra pocs dies abands de començar la Guerra Civil. De fet, alguns historiadors coincideixen en considerar l'atemptat mortal contra Calvo Sotelo com el fet desencadenant de la sublevació dels militars de Franco contra la República el 18 de juliol de 1936.
Ideologies apart, també es cert que un cop recuperada la democràcia i malgrat el canvi de nom de la plaça, Calvo Sotelo va ser possiblement un dels que més va costar de desterrar pels barcelonins quan es referien a aquest lloc, a l'hora que el costum també feia força dificil substituir-lo pel de Francesc Macià. Això fou degut en gran part perque en acabar la guerra aquesta plaça era encara relativament novella i pendent d'urbanitzar en la seva totalitat, mai no havia estat dedicada abans al president Macià i havia tingut diversos noms efímers tots ells.
El primer nom va ser plaça Alcalá Zamora el 1932, després el 1937 va ser dedicada als germans Badía. En arribar els franquistes a Barcelona la van batejar inicialment com a plaça de l'Exércit Marroquí i només uns mesos després va ser definitivament dedicada a Calvo Sotelo.

*1947.- Vista de la plaça des de la cruïlla de Diagonal amb Calvet.

*1949.- Una altra vista de la plaça des del carrer de la Infanta Carlota Joaquina (avui Josep Tarradellas). 
 
De l'època anterior al franquisme la plaça només va heretar el grup d'edificacions de la zona muntanya -entre Calvet i Pau Casals-  que formen un conjunt perfectament integrat i uniforme en corba, obra de l'arquitecte Josep Maria Rodriguez Lloveras. Totes les altres edificacions són de mitjans dels anys 1960's en endavant i configuren una barreja d'estils que arquitectònicament han donat a la plaça un aspecte caòtic amb una diversitat de volums. A la cantonada Diagonal-Josep Tarradellas s'hi va enlairar una torre de 20 pisos a l'any 1971 pel Banco de Vizcaya amb uns murals de Subirachs als baixos i una façana de vidre d'un color entre marronós i ataronjat que fa mal als ulls. Al solar on hi hagué la pista del Club Patín (Urgell-Tarradellas) s'hi va construir el 1963 un bloc d'oficines amb façana de vidre i marbre marron i al xamfrà Urgell-Diagonal l'edifici Winterthur (avui en obres) construït el 1967 amb unes finestres futuristes amb l'aparença de pestanyes de mitja lluna. Per acabar-ho d'adobar rera s'hi va aixecar la Torre Barcelona, de 22 pisos, seu inicial del Banco de Madrid i del Banco Catalán de Desarrollo (Cadesbank) i avui del Grup Godó.
La vorera de muntanya ha estat sempre la més activa, animada i aristocràtica. Allà hi varen haver el cabaret Lamoga, el cinema Rialto, la cafeteria Sandor, una botiga de queviures de Mantequerias Lafuente, l'estanc, el bar Mery i després la Perfumeria Magda. Abans de canviar a Francesc Macià, la plaça va viure el tancament del Rialto que va ser substituit per un dels primers Pokin's de la ciutat incorporant la cultura del fast-food a la plaça. A la cantonada Urgell-Diagonal la plaça Calvo Sotelo va viure el bullici provocat pel grup d'establiments de La Oca i a la cantonada amb Josep Tarradellas (aleshores Infanta Carlota Joaquina) el cabaret sala de festes Mr. Dollar obert a finals dels 1960's.
L'any 1965 la plaça va acollir una multitudinària concentració catòlica per resar el rosari amb el pare Peyton, un sacerdot nordamericà impulsor de la campanya Rosari en Família.

 
*1965.- Dues imatges de la concentració religiosa convocada pel pare Peyton. A la dreta de la imatge, l'illa delimitada per Diagonal-Urgell-Buenos Aires-Villarroel era encara un solar sense construir. (Fotos: Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Sergio Palao-TAF)