dijous, 27 d’octubre de 2011

CAN GASPARÓ. Les Corts (Segle XVIII-1971)

(Foto: Antònia Estruch i Piera. Arxiu Municipal del Districte de Les Corts) 

Can Gasparó va ser una de les finques més importants de l'antic nucli de Les Corts de Sarrià. En aquest indret, durant el segle XIX la família Cuyàs va ser la principal dinamitzadora de la vida sociocultural de la zona i va participar activament en la segregació de Les Corts com a municipi independent de Sarrià. 
L'historiador Josep Maria Contel [1] ha estudiat a fons l'evolucio històrica d'aquesta casa, que s’aixecava a la banda nord de la finca i disposava de planta baixa, un primer pis i golfes. Era envoltada per un conjunt de pavellons addicionals que incorporàven garatge, cavallerissa i cotxeres, així com una petita capella en un dels extrems bastida el 1775. A l'altre costat hi destacava un cos més elevat en forma de torre amb coberta piramidal. Tot el conjunt, d'estil neogòtic, era envoltat per unes grans extensions d'horts i jardins amb frondosa vegetació. El pi centenari que avui encara es pot veure al mig de la Travessera de Les Corts i que va servir de punt de trobada de tants barcelonistes durant l'època del camp de Les Corts, n'és un clar exponent. A l'altra banda de les esmentades edificacions, l'actual Parc de Les Infantes formava també part dels antics jardins de la finca.

*1933.- Can Gasparó era situat entre el Jardí de les Infantes i la Travessera de les Corts, al costat de l'antic camp del Futbol Club Barcelona  (Plànol: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

A la mort de Gaspar Cuyàs, el 1801, la propietat va passar a mans del seu fill Vicenç Cuyàs. El 1846, la capella de Can Gasparó va ser utilitzada com a parròquia mentre es construïa l’església de la Mare de Déu del Remei. Gaspar Cuyàs va morir el 1870 i va nomenar hereu universal el seu nét Antoni Cuyàs Samsó, el qual va morir als setze anys i la propietat va passar a mans del seu germà Josep Maria.
El 1910, en Josep Maria Cuyàs va fer obres de reforma a la casa, que van consistir bàsicament a enderrocar i canviar la distribució del la planta baixa, del primer pis i de les golfes. El 1920 va morir sense testar. Les propietats van anar a parar en parts iguals als seus fills però el seu fill Antoni Cuyàs i Lagriffa va comprar als seus germans les seves parts.
Finalment, després de diferents litigis, l’Ajuntament va comprar Can Gasparó l'any 1934 i l'antiga masia i els seus annexos van acollir l'Escola Pública Duran i Bas promoguda dins la Campanya Pro-Escoles que es va endegar al barri de les Corts.
A l'any 1971 l'antiga masia va començar a ser enderrocada i al mateix lloc s'hi va aixecar el modern Grup Escolar Duran i Bas, inaugurat el gener de 1974 per l'alcalde Enrique Massó.

*1965.- Una vista aèria de Can Gasparó, que apareix al centre de la imatge, rera la tribuna coberta de l'antic camp de Les Corts. També s'hi pot veure la Travessera i el pi centenari. (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

[1].Contel Ruiz, Josep Maria. Can Cuiàs o Gasparó. Revista Les Corts. Suplement del Districte. Ajuntament de Barcelona. Pàg. 4. Edició de setembre de 2007

BODEGA CIURANA. Vallespir 185. (1954-2004)


La cruilla Vallespir-Can Bruixa amb el rètol de la Bodega Ciurana (Foto:  Xavier Pérez Cañizares)

Un lloc entranyable i d'una popularitat fora de dubtes va ser la Bodega Ciurana. Situada a la part alta del santsenc carrer de Vallespir, pèrò ja al barri de Les Corts, tocant a Marquès de Sentmenat i davant mateix del Parc de les Infantes.
Ceferino Rabascall Ciurana va ser l'encarregat d'aquest negoci durant l'última etapa dels cinquanta anys que la bodega va animar la vida de la frontera entre Sants i les Corts. L'interior de l'establimet era d'una austeritat total, taules de marbre, grans botes de vi a la pared, caixes de refrescos i begudes apilades en qualsevol racó, cap concessió a la modernor i tot col·locat amb una practicitat absoluta, sense importar l'ordre ni l'estètica. Com a contrapartida els clients eren amablement atesos en un ambient familiar i de barri, que feia especialment agradable anar-hi a fer el vermut, l'entrepà o dinar-hi.
Un rètol bandera d'aquells grans que patrocinava la Coca-Cola i un rústic tendal amb serrell varen ser els reclams externs del local durant molts anys. Quan la bodega va obrir l'any 1954, el Barça encara jugava al vell camp de les Corts i Can Ciurana rebia una gran concentració de barcelonistes especialment els dies de partit.
Va ser una pena perdre aquest local que també freqüentàven estudiants, però bàsicament treballadors i gent del barri que hi anaven a esmorzar i dinar.
L'enderrocament de l'edifici per construir-ne un de nou va propiciar la desaparició del Ciurana. Després del seu tancament, un modern i espaiós Restaurant Ciurana va obrir al carrer Can Bruixa 41-45. Ocupa pràcticament el mateix lloc, però no s'assembla en res a l'antiga i enyorada bodega.
En aquest web hi podreu trobar un completíssim reportatge fotogràfic d'aquesta històrica bodega: http://www.fotoxpc.com/barciurana.html

La barra de la Bodega Ciurana (Foto:  Xavier Pérez Cañizares).