diumenge, 20 de novembre del 2011

CINE MAR. Rambla 33 (1936-1992)

 

El Cine Mar o Cinemar (tot junt), va obrir portes l'any 1936, gairebé al mateix temps que esclatava la Guerra Civil. Era situat a la part baixa de la Rambla molt aprop del Teatre Principal i d'un altre cinema, el Ramblas.
Durant el franquisme va quedar entaforat entre el night club-cabaret Tabú i la pensió-hotel Apolo, una zona d'allò més animada a les nits. La sala oferia diàriament sessió continua des de les 10 del matí, bàsicament projectant pel·licules d'aventures, acció i arts marcials. La seva clientela es nodria de personatges marginals propis dels barris adjacents, molts d'ells de dubtosa legalitat i de moral distreta, noctàmbuls que començaven el dia dormint i addictes al comerç sexual. També s'hi veien sovint alguns turistes despistats i joves seguidors de Bruce Lee, Chuck Norris i altres prodigis de l'art de repartir a dojo. El Cine Mar va desaparèixer el 1992.

EDITORIAL RAMON SOPENA. C. Provença 93-97 (1906-1996)



L'Editorial Sopena es va establir a començaments del segle XX a la part mar de la mansana delimitada pels carrers Viladomat, Provença, Comte Borrell i Rosselló. A partir de 1906 va anar disposant en aquella zona de diversos edificis, entre ells un de marcat caràcter modernista obra de l'arquitecte Bonaventura Pollés (1857-1919). L'any 1926 el propietari de l'editorial va reformar i unificar totes les dependències i va fer edificar una façana comuna amb vistes al carrer Provença des d'on s'accedia al complex. La façana tenia un aire neorenacentiste amb relleus escultòrics i rajols acolorits de ceràmica. L'obra havia estat encarregada a Melcior Viñals (1878-1938).
L'edifici i molt especialment la façana van convertir-se aviat en un dels referents d'aquell barri que va anar creixent entre l'Hospital Clínic i la Presó Model. Quan als anys 1990's l'editorial va plegar i va vendre el terreny a una immobiliària (Metro-3) per construir-hi habitatges, l'acció de la piqueta va fer desaparèixer l'edifici a l'octubre de l'any 1996, malgrat l'oposició veinal, que reclamava la preservació de la façana. Van arribar a organitzar-se manifestacions per evitar l'enderroc. Però l'edifici no estava catalogat i l'ajuntament va considerar que, malgrat l'espectacularitat de la seva façana, no tenia cap valor artístic com tampoc els espais d'arquitectura industrial que hi havia darrera.
Una veritable llàstima perque, tot i les consideracions municipals entorn al seu valor arquitectònic, l'edifici de l'Editorial Sopena era un punt de referència de la zona i donava una certa personalitat a aquell barri. Algunes peces de la façana es van conservar i poden encara veure's en una mena de mural que es va instal.lar dins l'interior d'illa dedicat a Maria Mercè Marçal. Aquest jardinet públic interior es va construir juntament amb l'edifici d'habitatges que va substituir l'antiga editorial i avui permet l'accés a les instal.lacions esportives de l'Escola IPSI.

*1992.- Detall de la part superior de la façana de l'Editorial Ramon Sopena.