dissabte, 10 de desembre de 2011

ESCULTURA LA DONA. Josep Ma. Subirachs. Via Augusta 197 (1975-1995)

L'any 1975 l'empresa La Seda de Barcelona va donar a la ciutat una escultura de Josep Maria Subirachs anomenada La Dona, que es va instal·lar sobre un pedestal a la mateixa vorera de l'entrada principal de la seu de l'empresa a Via Augusta 197 cantonada Calvet. Amb aquesta escultura es commemorava el 50è. aniversari de la fundació de La Seda. 
No es tracta en aquest cas de la desaparició d'una obra, però sí d'una pèrdua per Barcelona d'una escultura, que va ser sorprenemtment traslladada a la zona insdustrial del Prat de Llobregat quan l'empresa Azko, propietària de La Seda, va decidir deixar l'edifici de Via Augusta i traslladar-se a la localitat riberenca del Baix Llobregat. 
L'obra, ubicada avui a l'empresa Catalana de Polímers (antiga Terlenka), constitueix una nova utilització per part  de Subirachs de la tècnica del negatiu. En forma còncava representa la silueta d'una dona, sense cap ni braços visibles, coberta amb un llençol. El cos és de marbre i té adossada una altra forma idèntica de bronze. Contrasta el blanc i el negre d'ambdues parts. La forma del llençol sobre el cos de la dona imita els vestits de l'antiguitat grecoromana, però també té una càrrega eròtica remarcable, perquè juga amb la idea d'una dona dormint nua que es transparenta sota el llençol. Sense que se m'enfadin els pratencs considero que si aquesta escultura ha de romandre a la seva vila fora preferible exposar-la en una zona més cèntrica. 

*2009.- Actual ubicació de l'escultura La dona en ple paissatge industrial del Prat de Llobregat

STUDIO 54. Discoteca. Paral·lel 64. (1980-1994)


Una de les discoteques de més renom que ha tingut Barcelona al llarg dels anys va ser l'Studio 54 del Paral.lel. El nom evocava la mítica sala novaiorquesa, que va ser tan popular a finals dels anys 1970's i que concentrava cada nit als personatges famosos més importants que passaven per la ciutat dels gratacels.
L'Studio 54 barceloní va ser inaugurat enmig d'una gran expectació el 9 d'octubre 1980 sobre l'edifici que abans havia estat el Teatro Español. Un americà, de nom Mike Hewitt, va ser el promotor del projecte. L'empresari teatral Matías Colsada que era aleshores el propietari de l'Español va acceptar el repte de convertir l'antic teatre en una macrodiscoteca que tenia que marcar un abans i un després en la història d'aquests tipus de locals a Barcelona. 
Els principis van ser una mica decebedors. Hewitt va creure que Barcelona era com Nova York i que tota la jet set baixaria al Paral.lel sense problemes. Pero l'Studio 54 es va convertir en la disco de moda de la ciutat i l'èxit va acabar sent atronador, especialment a partir de l'any 1982 quan el DJ Raúl Orellana va agafar les regnes de la cabina. A l'interior tot era com un espectacle per als cinc sentits. Les plujes de confetti, globus i cotó, les canonades de fum, la immensa barra, Les gogós que ballaven frenèticament dins unes gàbies... Tot plegat concentrat en un al·lucinant espai de tres plantes coronat per un bar i uns ponts colgants que permetien gaudir d'una vista aèria general de tota la grandiosa discoteca sempre farcida d'un empatx de llum, color i efectes especials. Sovintejaven les actuacions en directe i les festes i celebracions de tota mena. L'aforament oficial del local arribava fins a les tres mil persones. Studio 54 va contribuir a donar vida al Paral·lel, una via que en altres temps fou sinònim de bullici nocturn i diversió assegurada i que als anys 1980's semblava sumida en una decadència galopant. Entre els molts concerts inoblidables que aquesta sala va oferir destaquen especialment els d'Ultravox, Depeche Mode, Spandau Ballet, Tina Turner, Duran Duran, Simple Minds i New Order.
Aquest conte de fades es va allargar fins al 1994, any en que la macrodiscoteca va ser venuda al grup Chic, per donar pas a un curt període en que s'anomenà Chic Studio i després Chic Gallery, però ja no era el mateix. Al setembre de 1996 el local fou semienderrocat mantenint només l'estructura de l'antic teatre. Quatre any més tard donà pas al restaurant-espectacle Scenic Barcelona, que ben aviat va derivar cap un intent d'establir-hi un macroprostíbul amb showgirls, que la pressió veinal, davant un alcalde Clos cada cop més impopular, va aconseguir aturar. La història més recent del lloc que ocupà Studio 54 és la de l'obertura del local teatral Artèria Paral.lel.