diumenge, 25 de desembre de 2011

LA MUNDIAL. Gomas y Lavajes. Espalter 6. (1920's-1950's)



La consolidació del Barri Xino de principis del segle XX com el principal nucli de prostitució  de la ciutat va comportar la proliferació de locals especialitzats en la venda de preservatius i en el tractament i prevenció de les malalties venèries i infeccioses.
La Mundial, situada al número 6 del carrer Espalter, va ser una de les botigues més emblemàtiques i conegudes d'aquest sector. No tancava fins a les tres de la matinada i oferia tota mena de gomes, fins i tot d'importació -les alemanyes als anys 1920's eren molt apreciades i la marca era Neverrip-. Polvos mataladillas marca Rapid, irrigacions per després de l'acte sexual i altres tractaments completàven l'oferta sanitària d'aquest establiment que va continuar existint després de la Guerra Civil.
La Mundial també s'anunciava en algunes revistes i oferia condons per correspondència amb la tramesa de segells de correu com a forma de pagament. A la revista setmanal còmico-satírica madrilenya Muchas Gracias s'hi publicaven anuncis dels preservatius de La Mundial.

*1929.- Portada de la revista Muchas Gracias i anunci de preservatius de La Mundial que hi apareixia publicat.


RENO. Restaurant. Tuset 27. (1954-2007)

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZALEZ

*1976.- L'entrada al restaurant Reno, al carrer Tuset tocant amb Travessera de Gràcia (Foto:  Diari de Barcelona)

Un dels restaurants més selectes i de prestigi que va tenir la ciutat va ser Reno. Era situat al final del carrer Tuset fent cantonada amb Travessera de Gràcia i durant més de 50 anys va estar a l'elit de la gastronomia barcelonina.
Va obrir el 1954, quan l'aristocràcia ciutadana vinculada a la nova oficialitat derivada del franquisme necessitava alternar socialment en nous espais per sobre de la Diagonal en l'anomenada zona alta. La frase Comemos en Reno va esdevenir aviat una nota d'indubtable prestigi social.
Un dels elements més característics de Reno era la seva marquesina blanca que s'estenia sobre la vorera del xamfrà Tuset-Travessera. Josep Julià va ser durant molts anys el veritable artífex de l'èxit i el prestigi d'aquest establiment. El restaurant va veure passar impassiu els anys, va viure l'eclosió de modernitat de l'època daurada de Tuset Street a finals dels 1960's, i després la fi del franquisme i l'adveniment de la democràcia. El 1981 va fer una renovació a fons de les instal·lacions i la decoració i continuava sent un dels líders de la restauració a  Barcelona. Però com sovint passa amb els restaurants, la jubilació de l'amo comporta la decadència i l'inici del declivi del negoci. Això és justament el que va passar a Reno quan Julià va haver de deixar el negoci a causa de l'edat. El Grup Paradís el va comprar, va introduir canvis en la carta i la clientela fidel va començar a trobar a faltar el Reno d'abans. El juliol de 2007 el restaurant va plegar veles deixant enrera una història que l'havia situat durant molts anys entre els grans de Barcelona. 
El mateix lloc l'ocupa avui un altre restaurant, obert el 2008 i dirigit per Josep Olivé, que porta per nom Two7 i que juga amb la coincidència entre el número 27 pronunciat en anglés i el nom del carrer.