diumenge, 1 de gener del 2012

CONVENT DE LORETO. Les Corts (1862-1940's)

*1905.- Una vista del campanar del Convent de Loreto des del pati de Sant Lluís.

Aixecat l'any 1862 a l'indret conegut com el Camp de la Creu, al sector més oriental de l'antic terme de Les Corts, el convent de Loreto va acollir una congregació de monges franceses que hi establiren un col.legi per a noies. Es va construir sobre els terrenys de l'antiga heredat dels Monjos Agustins Calçats dels que n'eren propietaris des de 1741. Al seu voltant es va formar a partir dels anys 1870's el nucli urbà de l'entorn de la plaça del Carme i el carrer Morales i unes dècades més tard la Colònia Castells.
El músic Amadeu Vives, home de salut fràgil, hi va estar internat a finals del segle XIX per recuperar-se del tifus, malaltia que va contraure en els seus anys de joventut.
A l'estiu de 1909 el convent no es va lliurar de la indignació popular en els fets de la Setmana Tràgica i va ser incendiat pels revoltats. El dimecres 28 de juliol va ser incendiat i fins el diumenge següent no s'hi va presentar l'exércit per restablir l'ordre. En aquella època el col.legi acollia 90 nenes de condició humil.

*1909.- Vista del Convent de la Mare de Déu de Loreto després dels fets de la Setmana Tràgica. A la façana principal s'hi poden apreciar els efectes del fum de l'incendi.

*1909.- Una altra imatge del Convent de Loreto després de ser incendiat i saquejat durant la Setmana Tràgica. La foto correspon a la sèrie de postals que A.T.V. va editar recollint els efectes de la revolta sobre els edificis religiosos de la ciutat.

Aquest convent és recordat avui pel carrer que des de 1935 porta en seu nom que arrenca al carrer Burdeus i arriba fins a la Diagonal després de creuar l'avinguda de Sarrià.
El 1936, després d'esclatar la Guerra Civil,  el convent va tornar a ser objecte de l'assalt dels anarquistes i finalment fou enderrocat als anys 1940's.

*1935.- Localització dels terrenys que ocupava el recinte del Convent i Col·legi de Loreto, que limitava amb la Carretera de Sarrià, la Travessera de les Corts, el nucli antic de la plaça del Carme-Morales i el carrer Gelabert. 
 

 

3 comentaris:

  1. No t'havia posat un comentari?
    NO em facis cas...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mi abuelo era el cuidador/hortelano del convento.Tuvo alojamiento para su familia,esposa u tres hijos,el ultimo nacio en 1913.Gente humilde trabajadora y agradecida,hablaban maravillas de su estancia de mas de veinte anos en el convento.Y horrores de la semana tragica y del '36,incendiar el convento por dos beces y desenterrar los cadaveres de las monjas fallecidas.Esto son los anarquistas y comunistas,profanadores de momias y cadaveres,y vuelta a empexar,de momento con Franco,despues repetiran la historia.Son perbeesos y sacrilegos,imposible que cambien.

      Elimina
    2. L'avi del que parla el senyor del comentari anterior era el meu besavi. Malauradament no el vaig coneixer, era ja mort quan vaig néixer.

      Tant aquest senyor (el que ha escrit el comentari), com el seu pare, el meu pare i jo mateix, compartim el mateix nom i primer cognom. Els porto amb orgull com els meus m'han ensenyat a fer-ho.

      La gent posa cara rara quan explico que el meu oncle i el meu pare van néixer en un convent de monges. Però és la veritat¡¡¡

      Encara que pel que es desprèn del comentari, aquest senyor i jo estem en les "Antipodes polítiques" (millor callar-me a quina opció politica voto, jajajaja ¡¡¡ ), jo m'el vull molt i m'agradaria poder contactar amb ell.

      Lluís, soc el fill del teu cosí Lluís (jo també soc Lluís) i t'he trucat diversos cops a un número fixe al que no respond ningú.

      Si llegissis aquest missatge, escriu-me el mail que sortirà publicat o trucam al fixe de casa. M'encantaria poder tornar a parlar amb tu.

      Elimina