divendres, 20 de gener de 2012

PLAÇA CATALUNYA. Primera urbanització integral en X. (1902-1924)


Plànol de la Plaça de Catalunya urbanitzada formant una aspa amb dues vies per vianants que creuaven l'espai en diagonal (Font: Arxiu Alex Reyes)

A finals del segle XIX, l'espai que avui ocupa la plaça Catalunya conservava encara algunes edificacions dempeus al centre. Concretament, la Casa Estruch amb el seu Museu de l'Armeria annex, la Casa Gibert i el cafè La Pajarera ocupaven la banda muntanya, mentre que a la banda que tocava a Fontanella i el Portal de l'Àngel hi havien la Casa Grases i la Casa RosichEl Circ Equestre i un petit llac amb brollador a l'entrada completàven el recinte d'aquesta zona sud de la plaça.

*1906.- Dues vistes de la Plaça Catalunya urbanitzada amb dos vials en forma d'aspa i palmeres. A la imatge superior es pot veure la intersecció entre les dues vies al centre de la plaça. A la inferior, una vista des de l'Hotel Colon, a l'esquerra es pot veure el Portal de l'Àngel amb els dos campanars de la Catedral al fons, el cimborri central encara no havia estat aixecat.

Totes aquestes edificacions no varen acabar de ser enderrocades fins a l'any 1902. Fou a partir d'aleshores que es va poder donar per primer cop a la plaça una ordenació integral de tota la seva superfície de 46.000 metres quadrats. Des dels temps de l'Exposició Universal de 1888 fins aleshores s'havia definit un trajecte que creuava en diagonal la plaça des del començament de la Rambla fins a l'inici del passeig de Gràcia. La nova ordenació va voler conservar aquesta via, de manera que la solució escollida va ser una urbanització en forma d'aspa, que enllaçava també la Rambla Catalunya amb el Portal de l'Àngel. Al bell mig, en el punt on es creuaven les dues vies de 20 metres d'amplada, quedava com una mena de placeta central. Els espais formats per l'aspa conformaven triangles on es plantaren flors i arbres al marges, bàsicament plàtans i una gran quantitat de petites palmeres, molt baixes, que amb prou feines s'aixecaven uns metres del terra. Aquest nou aspecte no va agradar gaire a la ciutadania com explica el cronista Lluís Permanyer en el seu llibre Biografia de la Plaça Catalunya [1]. Les palmeres foren batejades popularment com "els apis" i algunes publicacions satíriques de l'època no trigaren gens en fer mofa del nou aspecte de la plaça. No obstant això, a mesura que les palmeres foren creixent i guanyant alçària i la ciutadania es va anar acostumant a transitar per la nova plaça, aquesta va començar a ser acceptada.


*1903.- Vista del vial que creuava en diagonal la plaça, des de l'inici de les Rambles fins al Passeig de Gràcia.

Aquesta primera urbanització integral de la Plaça Catalunya va comportar un canvi de la numeració de les finques dels carrers adjacents (Fontanella, Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia), ja que es va decidir que la plaça tindria numeració pròpia.
A finals de 1917 va arribar a la plaça aigua de Montcada a través d'una font feta de maó vist que hi havia al centre. Els marges de la plaça començaren a veure com es completaven les edificacions i algunes com l'Hotel Colón eren ampliades i guanyaven en alçària. Al centre de la plaça s'hi van instal.lar bancs, cadires de vímet i tumbones i el lloc va anar consolidant-se com a espai de centralitat. Era punt de trobada de totes les minyones de les cases del voltant i lloc predilecte per l'organització d'actes culturals politics i socials.
Fins a l'any 1924 la plaça va mantenir aquesta ordenació. Posteriorment va començar un periode de tres anys d'obres i reformes que semblava que mai no acabaria i que ens va portar el 1927 a l'ordenació actual amb alzineres i estàtues. Altres elements visibles avui, com el paviment central amb la rosa del vents i les dues fonts monumentals, es van afegir a finals dels anys 1950's.

[1] . Permanyer, Lluís. Biografia de la Plaça Catalunya. Edicions La Campana. 1995