divendres, 10 de febrer de 2012

CAFETÍN MUSIQUERO. C. Santaló (1971-1981)




A començaments dels anys 1970's es va obrir a la part baixa del carrer Santaló un local que ben aviat es consolidaria com un reducte de reunió dels amants de la musica sudamericana. El seu nom era El Cafetín Musiquero. S'afegia a la llista d'altres locals barcelonins (El Candil, Rancho 1...) promoguts i freqüentats per sudamericans i que oferien musica en viu de cantautors i grups d'aquelles contrades.
Durant aquella vibrant dècada dels anys 1970's, la dura repressió exercida pels governs dictatorials sudamericans va provocar l'arribada a Barcelona d'una important colònia de xilens, uruguaians i argentins, que varen trobar en El Cafetín el lloc idoni de trobada. L'imminent final de la dictadura a Espanya va afavorir també que el local tingués una bona acollida entre els barcelonins, en un ambient de progressia i d'intel·lectualitat d'esquerra, mentre al petit soterrani, entre núvols de fum, la gent cantava i escoltava temes d'aquelles terres llunyanes com Te recuerdo Amanda, A desalambrar, La zamba de la esperanza, La Muralla, Canción con todos o la sempre imprescindible Hasta siempre comandante.
Del Cafetín Musiquero se'n faria càrrec el music xilè, amic de Joan Manuel Serrat, Willy Bascuñán, creador del grup América Joven. El 1974 l'argentí Ricardo Ica Novo va arribar també al local, per on desfilarien tot un seguit de cantautors que varen deixar una emprempta inoblidable amb les seves cançons de lluita i reivindicació social.