divendres, 26 d’octubre de 2012

CABARET GAMBRINUS. Night Club. C. Guàrdia 9. (1950's-1973)



Cap a la meitat dels anys 1960's un local va fer furor a la part baixa del Barri Xino. Era el Cabaret Gambrinus, nom històricament molt arrelat a altres locals de la zona.
Situat als baixos del número 9 del petit carrer Guàrdia, la seva singularitat ja es manifestava en la pròpia decoració interior. Quatre grans miralls situats entre les quatre columnes que envoltaven la pista central, permetien als clients més allunyats veure el que passava al mig de la sala. A la part superior hi havia una única llotja a la que s'accedia a través d'una escala. Més allunyat de la sala central, el local disposava d'un seguit de reservats coberts per cortines de vellut. A l'interior, les pròpies artistes del local i uns quants nois homosexuals atenien als clients que havien contactat prèviament a la pista de ball. Cada reservat disposava d'un llum de color vermell que s'encenia cada cop que la policia feia acte de presència al local. Les redades i detencions massives o selectives eren a l'ordre del dia i el Gambrinus va anar adquirint una fama de canalla entre els amants de les nits del Barri Xino.

*1950's.- Publicitat del Gambrinus en un fulletó publicitari editat en anglés adreçat als mariners de la VI Flota Nordamericana (Arxiu Eugenio Guardiola Santafé)

L'any 1968 hi va haver canvi de direcció. Els nous empresaris van reformar a fons el local i la programacio va començar a incloure varietés cada cop més agosarades i picants tenint en compte que encara ens trobavem en plena dictadura. De fet, el Cabaret Gambrinus va suposar el renaixement dels espectacles de travestits i transformistes que des dels temps de la República havien estat postergats, ocults i limitats a festes privades o entorns clandestins. Per la pista del Gambrinus hi varen desfilar molts artistes transexuals i travestits, alguns dels quals adquirien amb el temps la màxima fama dintre del gènere, com són els casos de Madame Artur, Dolly Van Doll  i Coccinelle.
Malgrat el gran èxit i l'entusiasta clientela que omplia totes les nits el local, el Gambrinus, com als temps de la llum vermella, va seguir patint el setge policial i les clausures temporals del local per atemptar contra la moral i els bons costums. El grups ultradretans violents també hi varen deixaven sovint la seva tarja de visita en forma d'agressions amb bombes fètides i llençament d'ous, a banda de les habituals amenaces telefòniques i alguns episodis de violència física in situ. Finalment el local va tancar portes a l'any 1973, encara en vida del general Franco.