dissabte, 14 de desembre de 2013

PALAU SAMÀ. Passeig de Gràcia / Gran Via (1860's-1947)

Article elaborat amb el suport d'EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ 
Agraïments a ENRIC COMAS I PARER


*1874.- Una imatge antiga de la Gran Via, encara sense empedrar, captada des del tram situat entre Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia. A la dreta, la flexta vermella ens indica una de les façanes laterals del Palau Samà. (Foto: Joan Martí. Arxiu Històric de la Ciutat)

La Casa Salvador Samà coneguda també com Palau Samà o del Marquès de Marianao va ser una de les primeres edificacions de mitjans del segle XIX que es va construir a l'aleshores emergent passeig de Gràcia. Era situada a la cantonada amb Gran Via (on avui s'aixeca l'edifici de la companyia d'assegurances Generali, abans conegut com Banco Vitalicio).
L'obra fou encarregada com habitatge familiar per Salvador Samà,  marquès de Marianao,  a l'arquitecte barceloní Josep Oriol Mestres i Esplugas (1815-1895), que ja havia construït la Casa Gibert al centre de la plaça Catalunya i seria l'autor de moltes de les primeres edificacions de l'Eixample. Els Samà i el marquesat de Marianao pertanyien a una nissaga familiar que havia estat vinculada al tràfic i explotació d'esclaus negres a Cuba.

Salvador Samà, marquès de Marianao (Foto: Fototeca.cat)

L'any de construcció d'aquest palau familiar es fixa cap a finals de la década dels 1860's, molt probablement el 1869. Un any abans s'havien presentat els plànols a l'ajuntament de Barcelona [1]. L'edifici constava de planta soterrània, baixa, principal i segon pis. Els pis soterrat era ocupat per la cuina, la bugaderia i les estances per al personal del servei. La familia Samà vivía a la planta baixa i al principal mentre que al segon pis hi havien dos habitatges de lloguer als qual s'accedia per escales interiors independents. A la part del darrera de l'edifici hi havia un jardí. L'entrada principal era situada al tram de façana del passeig de Gràcia. El saló principal de la casa va ser decorat pel pintor Eduard Llorens cap als 1880's.

*1870's.- Vista de la façana del Palau Samà a la cantonada de Passeig de Gràcia amb Gran Via (Foto: Arxiu Històric de la Ciutat).

*1870's.- L'entrada principal al palau era al Passeig de Gràcia (Foto: Arxiu Històric de la Ciutat). 

El Palau Samà va sobreviure a la guerra civil però la seva privilegiada ubicació en una de les cruïlles més destacades de la ciutat no li a permetre passar de la década dels 1940's. El projecte de construcció del monumental edifici del Banco Vitalicio, una de les obres més destacades de l'arquitectura franquista a la ciutat, prendria el seu relleu. El 1947 el Palau Samà va començar a ser enderrocat i avui només en queda el testimoni d'una font de marbre que es conserva a les Galeries Condal.

*1910's.- Vista general del Palau Samà amb els jardins que l'envoltaven per la part lateral i posterior. (Foto: Laurent i Cia.)

*1917.- El Palau Sama des dels Jardins de la Reina Victòria (Foto: Josep Brangulí/ANC)

*1947.- Obres d'enderrocament del Palau Samà per construir-hi l'edifici del Banco Vitalicio.

*1949.- El Banco Vitalicio de España ja en plena construcció sobre l'emplaçament on hi hagué el Palau Samà.(Foto: Josep Brangulí)


[1].  Rosselló i Nicolau, Maribel. La casa Salvador Samà de Josep Oriol Mestres. Un exemple d'arquitectura residencial de les primeres dècades d'urbanització de l'Eixample. Accés al treball complet en aquest enllaç:

2 comentaris:

  1. Si en queda un record. al interior del edifici actual hi ha un petit pati interior amb una font de marbre que pertany al palau Samà. Va ser desmontada i tornada a posar al concluir la edificacio actual. Ho se del cert perque el meu avi va ser majordom del Marques de Marianao i ens ho explicava.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel teu detall Jordi, efectivament la font de marbre de l'interior de les galeries era original de l'antic Palau Samà. Ja ho hem incoprorat al text. Gràcies per seguir el bloc.

    ResponElimina