diumenge, 17 de març del 2013

CLUB TREBOL. Claris 118 / Via Laietana 194. (1939-1947)

 


La imatge de la Barcelona de 1939, amb la Guerra Civil recent acabada i les forces franquistes exercint una autèntica ocupació del carrers, no era precisament la d'una ciutat feliç, almenys pels molts barcelonins que no combregaven amb la ideologia dels vencedors i que convivien dia rera dia amb el risc i la por de ser denunciats, perseguits, torturats i empresonats o afusellats.
La vida nocturna de la ciutat es va anar normalitzant a marxes forçades. La revetlla de Sant Joan d'aquell any de pau presentava una oferta lúdica força escassa, on cridava l'atenció la presència del Trébol, un local que encara mantenia el nom de Trebol Club, no gaire ortodox des de l'òptica de la puresa lingüística castellana i que ben aviat els franquistes invertirien per deixar-lo en Club Trébol, un local bastit sobre el lloc que durant els anys de la República havia acollit el Rivoli Club i la pista de patins de l'Skating Luna Park. El seu impulsor era Antonio Artells, que el 1943 obriria el popular Salón Amaya al Paral·lel.
El Trébol, era pràcticament a tocar de la Diagonal, al numero 118 del carrer Claris. Probablement l'oficialitat franquista no havia descobert encara que el tal Claris, que donava nom al carrer, era Pau Claris, president de la Generaliat entre 1638 i 1641, que havia proclamat la República Catalana sota la protecció de la corona francesa de Lluis XIII, és a dir, un separatista en tota la regla. Només uns anys després el carrer Claris va ser esborrat del nomenclator de vies públiques i quedà integrat a la Via Laietana que, com avui, ja duia aquest nom des d'Urquinaona fins al port.

*1939.-  Publicitat de la primera revetlla de Sant Joan de després de la guerra. (Font: La Vanguardia)
 
El Trébol disposava una elegante terraza de verano i presentava actuacions diverses i el ball de moda el Lambeth Walk [1], un ritme anglosaxó que ben aviat, arrel de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, també passaria a ser postergat.  Els matins dels diumenges, de les onze a la una, oferia també els seus aperitivos danzantes
 
*1944.- Publicitat del Club Trébol inclosa dins la programació de les Festes de Gràcia.
 
La renumeració i canvi de nom del carrer va situar el Club Trébol al numero 194 de la Via Laietana. El dissabte de Glòria de 1946 el local presentava en pista a l'orquestra de Raúl Abril i les Hermanas Jara a banda de les animacions habituals d'un tal Monasterio.  Durant les festes de Nadal d'aquell any, el local tancava a les 2:45 de la matinada i presentava bàsicament artistes de segona fila, que mai arribarien a triomfar plenament: Luisita Calle, Marita de Ansa o Pili Carbonell en són només algunes de la llarga llista de noms. Altres més coneguts com Bonet de San Pedro o Antonio Machín, que havia començat fent de vocalista del grup cubà Los Miuras de Sobré, van passar per la pista del Trébol a començaments dels anys 1940's.
El Club Trébol desaparegué sobtadament de la cartellera el 1947.

*1944.- Entrada al Club Trébol corresponent a la funció de la nit de Nadal. (Font: todocoleccion.net)


Alguns artistes que van actuar al Club Trébol:

1939.- Orquesta Fernández Gallardo y sus Cubanolas
1939.- Orquesta Jaime Planas
1941.- Martín Vargas
1941.- Hermanas Campos
1943.- Miuras de Sobré
1943.- Antonio Machín
1943.- Maria Luisa Gerona
1943.- Yvonne y Farrar
1944.- Paul Philipp
1945.- Bonet de San Pedro
1945.- Salvador Font y Anita
1945.- Los de la Palma
1945.- Antoñita Rosell
1946.- Raul Abril
1946.- Hermanas Jara
1946.- George Johnson
1946.- Evie & Joe Slack


[1].- Lambeth Walk. http://www.youtube.com/watch?v=mJ9pnzYzvBI

PICADERO EL ECUESTRE. Ciutat de Balaguer 68. (1948-1995)

L'any 1944 va ser construit al capdamunt del carrer Ciutat de Balaguer (aleshores Babilonia) un petit recinte hípic amb la finalitat d'instalar-hi una escola d'equitació. L'impulsor d'aquest projecte va ser Eudald Puig Valls, que havia regentat anteriorment una altra hípica al carrer Alcalà de Guadaira prop de la Riera de Sant Miquel al barri de Gràcia. Puig havia comprat aquests terrenys un any abans, a l'octubre de 1943,  amb l'ajut d'un soci capitalista quan aquella zona era encara un sector molt poc urbanitzat envoltat de descampats. Inicialment el nou recinte es va anomenar Hípica Bonanova. Només uns anys després, cap a finals de la dècada dels 1940''s, la zona va començar a canviar radicalemnt de fesomia, es van urbanitzar els carrers del voltant i començaren a construir-s'hi pisos.
L'Escola d'Hípica El Ecuestre, coneguda popularment com el Picadero,  no va ser mai un club privat sino que era obert a tots els que compartien l'afició pels cavalls i va servir per a formar bons genets i amaçones. La Federació Catalana d'Hípica hi organitzava cursets per a tots els nivells i edats.
Manuel Antonín Prats en va ser l'últim director. Al llarg dels seus 51 anys de vida, El Ecuestre havia canviat sucessivament de propietari després de l'arrencada inicial d'Eudald Puig. Les queixes dels veins a conseqüència de les males olors dels cavalls sempre havien existit, però en els ultims anys augmentaren i les denúncies i plets per aquesta causa eren a l'ordre del dia. Finalment l'Ajuntament va decidir que una instal.lació d'aquestes característiques no podia continuar en aquell lloc.
El popular Picadero del carrer Ciutat de Balaguer va tancar l'últim dia d'abril de 1995, els cavalls encara s'hi van quedar unes setmanes més fins que foren traslladats i el picadero enderrocat.