dissabte, 16 de novembre de 2013

LA FONT DE NEPTÚ AL MOLL DE LA RIBA. Barceloneta. (1826-1892)

Agraïments a MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ 
 
 
 
 
El dia 14 d'abril de 1826 va ser inaugurada al Moll de la Riba, també conegut aleshores com Moll del Rebaix al barri de la Barceloneta, una font monumental sobre la que hi destacava una escultura de Neptú. El déu del mar dels antics romans apareixia assegut sobre una roca i un basament amb 4 esfinx als respectius vèrtexs. Aquest monument a banda de ser un element de referència de la zona era molt estimat per tot el personal portuari.
Els autors de l'obra foren els escultors Adrià Ferran i Vallès (1774-1840) que va esculpir el Neptú i Celdoni Guixà i Alsina (1787-1848), que va tenir cura de les esfinxs. Una inscripció al pedestal donava fe que la font havia estat erigida en honor del rei Ferran VII.
Entre finals del segle XIX i els començaments del XX es va procedir a una reordenació en profunditat de tot aquell sector del port contigu al barri de pescadors de la Barceloneta. El monument va ser desmuntat i va iniciar un pelegrinatge que el duria primer al Parc de la Ciutadella i després al Jardins Laribal de Montjuïc. Actualment es troba a la plaça de la Mercè.
 
Aquest Neptú no s'ha de confondre amb el que hi hagué a la Font del Vell del Pla de les Comèdies a la Rambla, que avui es conserva a la plaça de Sants. 
 
 
*1885.- Dibuix d'A. Gracia en el que veiem el Moll de la Riba i la font monumental presidida pel Neptú. (Font: La Ilustración Ibérica. Any III. núm. 134).

LA FONT DE NEPTÚ A MONTJUÏC (1919-1975)

 Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ
 
 
*1929.- Dues imatges de la Font de Neptú als jardins de Montjuïc. (Fons Fotogràfic Salvany. Biblioteca de Catalunya) 
 
 
 
L'espai que hi ha davant de l'entrada a la Fundació Joan Miró a Montjuïc és conegut com la plaça de Neptú. Des d'allà, al costat dels Jardins Laribal,  s'accedia a un espai més ampli anomenat Plaça del Solsciti que enllaçava amb les Escales del Generalife per baixar fins als jardinets del Teatre Grec. El nom de la plaça, que s'ha mantingut fins avui,  s'explica perque el 1919 s'hi va plantar una font coronada per una estàtua de Neptú, obra d'Adrià Ferran i Vallès (1774-1840) en col·laboració amb Celdoni Guixà i Alsina (1787-1848). Aquesta font, construida el 1825, havia estat situada fins el 1892 al Moll de la Riba o Moll de la Barceloneta on es va desmuntar per reformar i ampliar les instal·lacions portuàries.
 
 
*1932.- Emplaçament de la Font de Neptú als Jardins Laribal de Montjuïc sobre un plànol de l'època. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya).
 
El 1892 la Font de Neptú va ser traslladada fins al peu de l’escalinata dreta de la gran cascada del Parc de la Ciutadella [1]. Allà es va estar fins que el 1919 la van portar al Parc Laribal, que fou la primera part de la muntanya de Montjuïc que s'urbanitzà a començaments del segle XX. 
La font ocupava l'espai central d'un banc llarg d'obra, als extrems del qual van ser col·locades dues de les quatre esfinxs esculpides per Guixà, que originariament hi havien al peu de l'escultura, on van seguir situades les altres dues.  Hi va romandre fins el 1975 quan la construcció de la Fundació Miró sobre l'antiga plaça del Solstici va comportar la reordenació de l'entorn. Avui la podem veure amb les quatre esfinxs sota l'estàtua a la plaça de la Mercè on va ser plantada l'últim dia de gener de 1983. 
 
 
*1983.- L'escultura de Neptú a punt per ser col.locada a la plaça de la Mercè i el conjunt ja instal·lat.
(Fotos: Pérez de Rozas i ToniWeb).
 
 
[1]. El Diluvio. Edició del 3 de març de 1892.