divendres, 6 de desembre del 2013

CINEMATÒGRAF LUMIÈRE DEL PARAL·LEL (1895-1903)


*1902.- El quadrat vermell identifica el Cinematògraf Lumière al costat del Teatro Olympia.

El primer local estable de projecció de cinema que hi hagué al Paral·lel va obrir portes el dia 15 de desembre de 1897. Aquesta nova atracció aviat faria furor, no només entre els habituals d'aquell naixent Paral·lel, sino també entre el públic en general que hi feia cap atret per la novedosa experiència de veure imatges en moviment.
Estructuralment, aquell Cinematògraf Lumière era poc més que una modesta barraca de fusta encaixonada entre la Gran Barbería del Obrero i el primer Teatro Olympia que hi hagué al Paral·lel.
Per a la primera funció del dia de la inauguració es va programar la projecció de nou curts: Soldados en el campamento, Llegada de un tren, Llegada de Mazzantini a la playa,  Corrida de toros, Riña de mujeres, Batalla en la nieve, Baño de Diana, Desfile de lanceros de la reina i Caballería pasando un río.
Aviat aparegué la competència, bàsicament protagonitzada per un altre cinematògraf, el Metensmograf o Farrusini que, a pocs metres d'aquell en direcció a la plaça Espanya, va obrir el lleidatà Enric Farrús al setembre de 1898.
El Lumière va desaparèixer pocs anys després del canvi de segle i el terreny resultant va servir per instal.lar-hi una zona de descans del veí Teatre Olympia abans de construir-hi el Café Concert Sevilla.

JARDINES MONTERREY. Turó Parc. (1942-1958)


El restaurant i sala de festes Jardines Monterrey va ser un dels llocs preferits per les classes benestants durant les dues primeres dècades de la dictadura de Franco. El local s'inscrivia dintre d'aquella tipologia d'establiments de restauració i esbarjo orientats a la gent de casa bona, a la qual pertenayien també com El Cortijo, California o Rosaleda, és a dir, restaurants situats a la part alta de la ciutat, amb orquestra i ball instal·lats a l'aire lliure sobre generosos espais enjardinats i molt animats durant els mesos d'estiu.
El Monterrey era situat dins el límits dels jardins del Turó Parc i era un dels predilectes de la burgesia per organitzar-hi les seves festes i celebracions. També s'hi programaven festes de fi de curs o de graduació universitàries, les tradicionals revetlles estiuenques de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume i en el últims anys algún reveillón de Cap d'Any a cobert.
 
*1942.- Un dels primers anuncis del Monterrey publicat a La Vanguardia al juliol d'aquell any.
 
La llunyania del local respecte dels barris del centre de la ciutat i de l'Eixample varen fer decidir als responsables del local a posar a disposició dels clients un servei de transport gratuït amb sortida des de l'Hotel Terminus, al costat del baixador del tren d'Aragó/Passeig de Gràcia, que cobria la ruta fins al Monterrey a través de la Diagonal.
 
*1951.- El Monterrey s'anunciava també per organitzar-hi festes i celebracions socials i familiars.
 
*1954.- Retall publicat a La Vanguardia anunciant una de les festes d'estudiants que s'organitzaven al Monterrey
 
Sovint l'oferta del Monterrey incloia també, a banda de l'habitual ball amb orquestra, actuacions d'artistes internacionals.
El local va tancar portes després de l'estiu de 1958. L'ajuntament va decidir donar un caire més públic a tots els jardins del Turó Parc, aleshores rebatejats com a Jardines del Poeta Eduardo Marquina