dimecres, 19 de febrer de 2014

CASA AGUSTÍN GOYTISOLO (1873-1923) i REAL ASSOCIACIÓ DE CAÇADORS (1923-1928). Plaça Catalunya 21 / Rivadeneyra.

Article elaborat amb el suport de EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i ENRIC COMAS i PARER


La Casa Goytisolo a la cantonada Plaça Catalunya / Rivadeneyra. (Foto: Fons Màrius Aguirre Serrat-Calvó).

Agustín Goytisolo Lezarzaburu (1811-1880) fou un ric comerciant i terratinent d'origen basc que va fer fortuna a les amèriques amb el comerç del sucre a través de l'explotació d'esclaus. El 1870 va viatjar de Cuba a Barcelona on passaria els últims anys de la seva vida. Va ser el 1873 quan va fer aixecar una casa situada al número 6 del carrer Fontanella, prop de la Rambla de Canaletes. Amb el temps aquest edifici quedaria integrat a la vorera sud de la Plaça Catalunya ocupant la finca número 21 de l'esmentada plaça.
L'immoble, de baixos i quatre alçades, hauria passat desapercebut en el paisatge de la plaça si no hagués estat per l'afegitó a la façana original que, entre finals de la década dels 1890's i començaments de la dels 1920's, emergia en forma d'una elegant torre amb rellotge coronada per una cúpula, que presidia el vèrtex del terrat de l'edifici a la cantonada amb Rivadeneyra.

Dues fotos comparatives de l'entorn de la Casa Goytisolo amb cúpula i rellotge i sense.


1904.- Postal acolorida de la Plaça Catalunya amb la torre del rellotge de la Casa Agustín Goytisolo en primer terme. (Foto: Thomas Postals)

Els baixos d'aquest immoble van acollir alguns locals populars de la història de la plaça Catalunya com van ser la Cerveseria Munich, inaugurada als inicis dels anys 1890's, o el Restaurant Savoy a partir de 1925 i fins a l'enderroc de la casa.

El 1922 la Real Asociación de Cazadores de Barcelona va adquirir l'edifici. La cúpula i el rellotge van ser enderrocats i la façana de la casa va quedar provisionalment amb la mateixa aparença que tenia originalment. En realitat el projecte dels nous propietaris era reformar l'edifici i aixecar-lo unes quantes alçades.

*1922.- Fotograma d'un reportatge sobre les obres del metro de la plaça Catalunya on es poden veure les bastides aixecades per enderrocar la torre del rellotge de la Casa Goytisolo. 

*1922.- Anunci de la Junta de la Reial Associacíó de Caçadors que confirma que el projecte era de l'arquitecte Plantada (Font: Hemeroteca La Vanguardia)


*1923.- El mes de juny d'aquell any es publicava el concurs per adjudicar diverses instal·lacions del nou edifici reformat. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)


*1923.- Notícia sobre caràcter monumental de la reforma de l'edifici a càrrec de la Real Asociacion de Cazadores (Font: Gazeta Municipal. Octubre 1923).

El projecte signat per l'arquitecte Josep Plantada es va començar a executar per la part del darrera amb façana a Rivadeneyra. Aquesta nova façana tenia un aire monumental amb columnes que abastaven dos i tres pisos amb una inequívoca semblança a la de la Casa Segura, que s'aixecà gairebé simultàniament a la cantonada de la Plaça Catalunya amb Portal de l'Ângel. Aquesta semblança fa pensar en l'existencia d'algun projecte de donar una certa unitat d'alçada i d'estil al conjunt d'edificis de la vorera mar de Plaça Catalunya, idea que, en tot cas, mai arribaria a reeixir. D'altra banda, aquesta amplicació inacabada donava una imatge de raresa a l'edifici, Des de la plaça Catalunya estant es podia veure talment com si es tractés d'una remunta enretirada de l'eix de la façana.

*1926.- A la dreta de la imatge es pot veure la part de l'edifici que es va arribar a reformar afegint-li més alçada i façana nova pel carrer Rivadeneyra.

*1927.- Una altra fotografia on es pot apreciar el volum afegit a la part del darrera de l'edifici


*1927.- Una imatge semblant a l'anterior, aquesta captada des de la mitgera de Plaça Catalunya 2 (Riegos y Fuerza del Ebro), on es pot veure la façana completa al carrer Rivadeneyra, rera de l'accés al metro.

Un anunci de neó lluminós d'Aigua Oxigenada Foret coronava el terrat de l'edifici en els seus ultims anys de vida. L'any 1928 la finca es va vendre al Banco de Vizcaya que hi va construir un nou edifici, obra de l'arquitecte basc Manuel Ignacio Galíndez Zabala (1892-1980).

*1929.- El solar resultant de l'enderroc de l'edifici on es va construir el Banco de Vizcaya. Al mig del carrer Rivadeneyra s'hi veu una de les boques d'accés al Gran Metro.

1 comentari: