dimecres, 12 de març de 2014

BAR CHICAGO. Botilleria. Paral·lel 82. (1894-1968)

 

Històric establiment del Paral·lel el Bar Chicago, era situat al número 82 on arrenca la Ronda de Sant Pau i davant de la placeta on hi ha El Molino. La seva inauguració es remunta a l'any 1894 amb el nom de Botilleria Chicago. Disposava d'una animada terrassa amb taules rodones de marbre situada sota els porxos de l'edifici, la façana del qual seguia l'aliniació original de les cases del Paral.lel amb els clàssics coberts als baixos.

*1900.- Espai ocupat pel bar Chicago als baixos de l'edifici de la cantonada del Paral.lel amb la Ronda de Sant Pau.
 
En els seus primers anys un asidu del local era el corredor de fons José Homedes, que organitzava curses amb apostes dels clients que es reunien al Chicago. Des del bar sortia en direcció al punt més alt de Montjuïc i un cop arribat al castell emprenia el viatge de tornada tot plegat en només 20 minuts. Si aconseguia arribar al Chicago en un temps inferior a l'esmentat s'embutxacava els diners de totes les apostes. 
Un altre dels habituals del local fou el botxí de Barcelona Nicomedes Méndez. Juntament amb el bar La Tranquilidad, refugi habitual d'anarquistes, que era a la vorera d'enfront, el Chicago va ser un dels bars més polititzats durant les primeres dècades del segle XX.  Fou als anys 1920's quan va perdre la seva terrassa original com a resultat de l'ampliació del local a compte dels porxos, que foren eliminats i l'espai que ocupaven integrat al bar. Les taules exteriors passaren a la vorera.
L'entorn del Chicago va tenir una especial significació històrica el dia 19 de juliol de 1936 quan es va produir l'intent d'aixecament feixista contra la República. En aquella zona del Paral·lel, davant mateix de l'establiment, es van instal·lar unes grans barricades de sacs de terra i llambordes. Fou allà on un grup anarquista, del que en formaven part Francisco Ascaso, Juan García Oliver i Ricardo Sanz entre d'altres, va aconseguir aturar els militars facciosos  sublevats  després de cinc hores d'intercanvi de trets.

*1936.- El Bar Chicago, al fons amb les persianes abaixades és testimoni dels fets del 19 de juliol amb les barricades situades al mig del Paral.lel. 

Acabada la Guerra Civil el bar va tornar a obrir portes i malgrat els canvis polítics i socials va tornar a recuperar el seu paper en el bulliciós Paral·lel de la posguerra. El 1956 el local va acometre una reforma integral, obra del decorador Ramon Carrera, que li va fer perdre part del seu l'encant del passat.
 
 
Finalment el Chicago va tancar portes el 1968 per donar pas a una sucursal bancària i el Paral·lel va perdre una part de la seva història. 

*1968.- El periodista franquista Manuel Tarín-Iglesias, fill del Poble-Sec, va dedicar un article al Chicago en l'edició de La Vanguardia del de 1968, del que en reproduïm aquest fragment. (Cliqueu sobre el text per ampliar la imatge)

3 comentaris:

  1. Crec que pagaria la pena llegir opinions com la d'Agustí Pons en alguns dels seus llibres per valorar una figura complexa com la de Tarín Iglesias, més enllà del seu evident franquisme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament Júlia, he llegit el llibre de memòries de l'Agustí Pons, crec recordar que es diu "Temps Indòcils" i no el deixa malament com a persona. Probablement el seu origen familiar i els esgarrifosos episodis de tortura que va viure el van abocar a abraçar la causa franquista.

      Elimina
  2. Lo recuerdo remotamente, pero lo recuerdo...Allí no nos dejaban entrar por ser menores de edad, Ibamos a la bodega de al lado que aún permanece en pie, la del toro. Pero el Chicago junto al español, un poco más allá eran las señas de identidad del Paral lel.
    salut

    ResponElimina