diumenge, 26 de gener de 2014

PLAÇA DE LES GLÒRIES (II). (1961-1972)

 
*1963.- La portada de La Vanguardia del diumenge 12 de maig presentava aquesta vista aèria de la primera urbanització del centre de la Plaça de les Glòries amb el  viaducte que enllaçava la Gran Via amb la Meridiana.

En la tortuosa història de la urbanització de la Plaça de les Glòries Catalanes, l'aspecte que va adoptar aquest gran espai durant la década dels 1960's constitueix una de les etapes de referència de l'evolució de les diferents propostes d'ordenació del trànsit rodat i ferroviari que, amb els pas dels anys, seria sotmès a successives correccions i redefinicions.

*1960.- Imatge de la Gran Via tancada al trànsit a l'alçada del carrer Padilla abans d'arribar a la Plaça de les Glòries en obres.

El primer projecte d'urbanitzacio consistia a construir un anell viari enlairat per sobre de les vies de tren existents a la zona, que encerclaria la plaça enllaçant i distribuint el trànsit de les tres grans artèries de la ciutat (Diagonal, Gran Via i Meridiana). Però com sigui que només era posible enllaçar-les per la part muntanya, l'anell va ser construit abastant poc més d'un quadrant del cercle, de manera que es podia circular des de Gran Via passat Castillejos fins a l'arrencada de la Meridiana entre els carrers Dos de maig i Independència i viceversa. La resta del cercle mai va arribar a completar-se. El trànsit pel viaducte era de doble sentit de circulació i fins i tot els vianants podien passar-hi a través de les voreres de metre i mig d'amplada que hi havien a banda i banda de la calçada.
La inauguració es va produir el diumenge 29 de gener de 1961. L'acte fou presidit pel general Vigón, ministre d'Obres Públiques, dintre dels tradicionals actes que, any rera any, celebrava el franquisme per commemorar la "gloriosa entrada de los ejércitos nacionales en Barcelona y la liberación de la ciudad".

*1961.- Detallada explicació publicada a La Vanguardia sobre la inauguració i les característiques del viaducte de la Plaça de les Glòries.

*1961.- Una gran multitud recorre el pas elevat el dia de la inauguració de la plaça de les Glòries. (Foto: Pérez de Rozas. AFB)

Progressivament es va anar urbanitzant d'una manera molt poc agraïda l'espai inferior per on circulaven diverses linies fèrries i es van construir unes pendents en gespa entre els diferents nivells. Tot plegat una sol·lució que sempre va tenir una aparença de provisionalitat i de feina inacabada, que només servia perque sa majestat el cotxe (que aleshores era un element absolutament prioritari en tot projecte urbanístic)  tingués més espai de mobilitat. Però des del punt de vista del ciutadà, allò era com una mena d'scalextric on la sensació de descampat obert no s'havia perdut. Això sí, els amants dels trens gaudien d'una posició privilegiada per veure passar els combois.
 
*1965.- Una postal de l'època on es veu el tram en pendent d'incorporació a l'anella viària des de la Gran Via i el pas del tren que connectava la estació de França amb el carrer Aragó. (© Edicions Cuscó).
 
A finals dels 1960's la construcció de l'autopista cap a Montgat i Mataró, que donava continuïtat a la Gran Via en direcció Besòs, va fer descartar la idea de completar aquella anella viària de distribució del trànsit i es va apostar per un nou entramat de passos a diferent nivell.