diumenge, 2 de febrer de 2014

FERRER, FISA I ALSINA (1906-1921) / VAJILLA FISA (1921-1929) / LA VAJILLA S.A. (1929-1964) Fàbrica i magatzem de vaixelles i cristalleries. Comte Borrell 91-97.

 
*1929.- Fàbrica, tallers i magatzems de La Vajilla a Borrell- Floridablanca.
 
L'empresa Ferrer, Fisa i Alsina va nèixer a començaments del segle XX al barri de Sant Antoni i va instal.lar la seva fàbrica a la cantonada Comte Borrell/Floridablanca, molt aprop del mercat. Fabricava tota mena de vaixelles, jocs de cafè i cristalleries per la taula i la llar i servia també els seus productes a bars, restaurants, hotels i col·legis.
A finals de 1921 l'empresa inicial es va disoldre i el negoci va continuar amb el nom de la nova societat Vajilla Fisa S.A. que va ampliar considerablement l'espai dedicat a magatzems i vendes al carrer Comte Borrell 91-97 al costat mateix de la fàbrica i els tallers de decoració de les peces, que s'estenien per la part del carrer Floridablanca.
 
*1918.- Ferrer, Fisa i Alsina, precedent del que després seria La Vajilla S.A. s'anunciava així a La Vanguardia a finals de la dècada dels 1910's.
 
 
En aquests grans magatzems es venia també al detall tot tipus de coberteries, orfebreria etc. i altres complements per a la llar i gravats i personalitzats per als establiments de restauració. L'empresa va arribar a ser considerada com una de els més importants de Barcelona en el seu ram. 
 
*1921.- Vajilla Fisa S.A. es va constituïr el 1921 i va ser el precedent de La Vajilla S.A. (Font. Hemeroteca La Vanguardia).
 
A partir de 1929 l'empresa canvia novament de nom i passa a denominar-se La Vajilla S.A. nom amb el que romandrà activa fins a la seva desaparició. Va continuar operant des de la fàbrica-magatzem de Borrell-Floridablanca però ja disposava de quatre sucursals a la ciutat situades a la Ronda Universitat, carrer Salmerón de Gràcia, carrer del Carme i Portaferrissa. 


*1929.- Anunci publicat a La Vanguardia de La Vajilla S.A.


*1930's.- Una vista de la cantonada Floridablanca/Borrell amb la fàbrica i els tallers de La Vajilla en primer terme.

El parèntesi de la Guerra Civil no va ser obstacle perque La Vajilla S.A. continués el seu periple comercial des de la fàbrica de Borrell/Floridablanca que es va estendre fins a començaments de la dècada dels 1960's.
A la posguerra una nova sucursal va ser oberta al número 10 de la Plaça Urquinaona i van desaparèixer les del carrer del Carme i plaça Universitat.

*1952.- Durant el franquisme la fàbrica i el magatzem de vendes de La Vajilla S.A. al carrer Borrell va continuar activa. L'estètica publicitària havia canviat, però l'empresa continuava oferint una gran quantitat de productes a preu molt competitius. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

Va ser al 1964 quan l'empresa va tancar el vell edifici industrial, que fou enderrocat per construir-hi un bloc d'habitatges. La sucursal de la plaça Urquinaona seria l'última en tancar.

JARDÍ DEL GENERAL (1816-1870's)

*1870.- Vista del Jardí del General amb el Passeig de l'Esplanada a l'esquerra i l'actual avinguda del Marquès de l'Argentera en primer terme amb els arbres acabats de plantar. (Foto: Joan Martí).

L'anomenat Jardí del General fou el primer jardí públic que va existir a la ciutat. Era situat just davant de l'Estació de França, a l'altra banda de l'actual avinguda Marquès de l'Argentera, i s'estenia seguint el carrer Comerç fins on ara hi ha l'antic Mercat del Born. Al costat mateix del jardí arrencava el Passeig de l'Esplanada, projectat uns anys abans.
Rebia aquest nom perque va ser encarregat pel general Francisco Javier Castaños (1758-1852), duc de Bailén i capità general de Catalunya. Havia estat projectat el 1815, un cop acabada la Guerra del Francès (1808-1814) i  les obres van ser enllestides en poc més d'un any. En tot el seu perímetre, el jardí era envoltat  d'una reixa i l'interior era poblat d'una gran diversitat d'arbres i vegetació amb bancs de pedra i una trama formada per molts camins i avingudes.

*1860's.- Un plànol del Jardí del General en el que s'aprecia la complexa trama de camins del seu interior i l'inici del Passeig de l'Esplanada a l'esquerra. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya).
Va ser també un espai pioner en l'exposició d'animals al públic. Hi havia un petit estany, amb una illeta al mig on vivien dos galls d'indi reials. Així mateix, en un dels extrems del jardí, hi havia una gran gàbia on eren exposades diverses espècies d'ocells exòtics. Aquests animals i els seus cants foren l'atracció permanent d'aquell indret de gran popularitat entre la ciutadania [1].

*1849.- Descripció detallada del Jardí del General que feia Manuel Saurí en l'edició d'aquell any de la  Guia General de Barcelona. [2]

Pel que fa a l'estatuària, hi havia almenys nou escultures diseminades pel jardí. Ramon Muntaner les va concretar en una de les seves obres [3] on recollia l'existència de quatre bustos representatius de la Modèstia, la Soledat, l'Aflicció i la Follia, mentre que les altres cinc eren de cos sencer i representaven a Minerva, Ceres, la Medicina, La Fidelitat i un grup doble amb Bacus i Adriana.  
L'any 1840, amb motiu de la visita de la reina Isabel II, el jardí va ser ampliat, cap a la banda de la Ciutadella, en aproximadament una cinquena part de la seva extensió inicial.
Fou a començaments dels anys 1870's  quan el Jardí del General va desaparèixer a conseqüència de la urbanització de la zona, que va comportar l'edificiació de les cases porxades de l'actual passeig de Picasso i del mercat del Born. La urbanització i enjardinament de l'antiga Ciutadella començaria uns anys després i compensaria amb escreix aquesta pèrdua.
Judit Subirachs ha seguit el rastre de les escultures que hi havia al Jardí del General en una de les seves obres [4], on recull que Huertas Claveria i Jaume Fabré [5] sostenen que només es van salvar la font al·legòrica a la Fidelitat, que va passar un temps al Parc de la Ciutadella, així com els bustos representatius de l'Aflicció, la Modèstia, la Senzillesa i la Solitud, que van arribar als jardins del Palau de Pedralbes després de passar per la Ciutadella.

Dibuix de Dolors Anglada Sarriera 

[1].- Vallescà, Antoni. Efemérides barcelonesas del siglo XIX. Edicions Llibreria Millà. Barcelona, 1946.

[2].- Saurí, Manuel i Matas, Josep. Manual Histórico-Topogràfico, Estadístico y Administrativo. Guia General de Barcelona. Imprempta-Llibreria Manuel Sauri. Barcelona, 1849.

[3].- Muntaner, Ramón. La Barcelona vuitcentista. reculls històrics (1801-1900). Llibreria Catalònia. Barcelona, 1929.

[4].- Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle XIX a Catalunya: del romanticisme al realisme. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1994.

[5].- Huertas Clavería, Josep Maria, Fabre, Jaume i Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. L'Avenç. 1984.
.