dimarts, 4 de març de 2014

PALAUET DEL MARQUÈS DE SOTO HERMOSO (1899). LICEU / INSTITUT FRANCÈS (1931-1971). Provença / Bailèn.

 
 
Obra de l'arquitecte modernista Emili Sala i Cortés (1841-1921), aquest palauet amb jardí fou propietat privada del senyor Jacobo García de San Pedro -Marquès de Soto Hermoso- que va encarregar la seva construcció l'any 1898. Era d'estil eclèctic i afrancesat amb una planta rectangular conformada per tres cossos, un central més baix i dos laterals acabats amb sengles torres de cobertes amansardades.
El xalet passà després a ser propietat de l'Institut Francès de Barcelona, entitat creada a començaments dels anys 1920's pel Ministeri d’Afers Exteriors de França que va impulsar també els ‘cours secondaires, quatrième section de la Société Génerale de Bienfaisance’’. Aquesta societat va adquirir l’immoble a la família dels Soto Hermoso l’any 1931 per tal d’instal·lar-hi l’Institut i els seus cursos d’ensenyament secundari.
 
.
*1931.- La Vanguardia del dia 7 de gener informava amb aquest retall del trasllat de l'Institut Francès al palauet de Provença 325. 
 
 
*1932.- Plànol municipal en el que s'ha marcat en vermell l'espai que ocupava el palauet a la cantonada Provença/Bailèn. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).
 
Com que l'espai disponible dins el palauet va resultar insuficient per acollir totes les activitats docents, els responsables de l'Institut van decidir ocupar una part del jardí original amb una nova construcció de tres plantes que va quedar adossada a la mitgera de l'edifici veí del carrer Bailèn. El bombardeigs feixistes del 17 de febrer de 1937 van impactar sobre l'edifici, la teulada del qual va quedar malmesa i un alumne hi va morir a causa de l'impacte de les bombes.
Acabada la Guerra Civil l'Institut Francès va sobreviure amb moltes dificultats fins que la Segona Guerra Mundial es decantà definitivament a favor del bàndol aliat. El 1944 es van reprendre les activitats docents i amb la derrota final de Hitler el franquisme va tenir que tolerar, molt a contracor, aquella institució docent que, a banda dels fills dels francesos residents a la ciutat, va instruir també a una gran part de nens i nenes pertanyents a famílies antifranquistes i catalanistes.
 
*1960's.- L'Institut Francès en el seus últims anys va viure enxubat entre les mitgeres dels edificis veins.
 
Durant la década dels 1960's el Liceu i l'Institut Francès van anar traslladant progressivament les seves aules als edificis del carrer Moià i Pedralbes. L'antic palauet del marques de Soto Hermoso quedaria definitivament desocupat el 1971. El constructor Núñez i Navarro, amatent com sempre a totes les cantonades, ja havia adquirit el solar i el xalet fou tristament enderrocat per edificar-hi un bloc d'habitatges, que l'empresa constructora va batejar amb el nom d'Edificio Núñez-Liceo.
  
 
 
Podeu trobar més informació en aquest enllaç al bloc de jquart: http://blogdejquart.blogspot.com.es/2012/01/el-palauet-del-marques-de-soto-hermoso.html
 

PANOTS ROSATS D'ORIENTACIO D'INVIDENTS (1977-1990's)

 
 
 
A finals de 1977 l'ajuntament va aprovar unes noves normes que regulaven els accessos als  passos de vianants per a cecs i minusvàlid. La nova reglamentació incloia el rebaix dels voravies  que quedaven resolts donant-los forma de gual per tal de permetre la millor mobilitat de les cadires de rodes. Aquesta ordenança incorporava també un model especial de panot hidràulic per a l'entorn del pas de vianants, que permetia als invidents advertir mitjançant el contacte amb els seus bastons de la proximitat i arribada al pas.
Aquest model de panot conservava la mesura estàndar de 20 x 20 centímetres i la seva superfície era formada una trama de punts que sobresortien, donant una textura de relleu a les peces, fàcilment apreciable pels cecs. Eren de color rosat, tot i que inicialment a les peces de color gris ciment se'ls afegia un compost de guix de color que s'estenia directament sobre el panot en el moment de col·locar-lo, que li donava la coloració rosàcea que establien les normes. Posteriorment els panots ja venien amb el color de fàbrica. En alguns casos es va emprar el model gris sense coloració.
Aquesta reglamentació va ser vigent fins ben entrats els anys 1990's, quan es va optar per construir els accessos als passos de vianants mitjançant plans inclinats de plaques de granit. Aquest canvi va comportar la progressiva desaparició dels panots roses de textura puntejada. Tot i ser un element ja totalment obsolet encara avui (2014) se'n poden veure en alguns trams corresponents a voreres amb passos de vianants que no han estat reformades en les últimes dècades.
Avui el model de panot emprat per orientar els invidents és de color gris natural amb unes tires estriades que recorren longitudinalment la peça.