divendres, 30 de maig de 2014

COLUMNATA DE L'ENTORN DEL PAVELLÓ MIES. (1929)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ


El pavelló d'Alemanya de l'Exposició Universal de 1929 va ser un dels elements arquitectonics més valuosos i celebrats de tot el certàmen. Projectat per l'arquitecte Ludwig Mies van der Rohe (1886-1969) va ser construït davant de la Fàbrica Casaramona (avui seu del Caixaforum), a poca distància de la Font Màgica de Carles Buïgas. Tot i el seu innegable valor arquitectònic en acabar l'exposició va ser desmuntat.
Més de mig segle després, l'ajuntament de Barcelona, presidit per l'alcalde Pasqual Maragall, va aconseguir la seva restitució a la ciutat en el mateix emplaçament. L'edifici original de 1929 tenia davant seu una sèrie de vuit columnes jòniques arrenglerades en paral·lel al pavelló amb dos pedestals a cada extrem. Aquests elements que havien estat dissenyats per Josep Maria Puig i Cadafalch van rebre l'acceptació de Mies que va manifestar que exercien un efecte "cortina" que feia que el pavelló no fos del tot perceptible a distància, la qual cosa incrementava l'efecte sorpresa quan l'espectador s'hi acostava. Van desaparèixer a mitjans dels anys 1960's. A l'altra banda de l'esplanada de la Font Màgica, davant del Pavelló de la Ciutat de Barcelona, hi havia un altre conjunt similar de 8 columnes que van desaparèixer al 1959 amb la construcció del Pavelló d'Itàlia.


*1929.- Les columnes ja plantades durant la construcció del pavelló Mies.

*1929.- Les vuit columnes amb un pedestal a cada extrem quedaven situades just davant del pavelló alemany.


En el moment d'enllestir el pavelló reconstruït l'any 1986 es va plantejat la possibilitat de reproduïr també aquestes columnes de l'entorn. L'opció però, va ser finalment descartada i avui podem contemplar el Pavelló Mies tot sencer desde la distància.

*1929.- Plànol de la planta del Pavelló Mies original i el seu entorn. Dins el rectangle vermell s'hi identifica la columnata.

*1929.- Plànol de l'alçat del conjunt de columnes amb els pedestals als extrems. (Autor: Ricardo Daza).