diumenge, 20 de juliol del 2014

EDIFICIO EUROPA. Passeig de Gràcia 83. (1962-2008)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

 
En començar la dècada dels 1960's els locals d'oficines començaven a prendre posicions al passeig de Gràcia. Al número 83, sobre el mateix solar que abans havia ocupat l'edifici modernista conegut com la Casa de la Viuda Almirall (enderrocada entre els anys 1959 i 1960) es va enlairar l'Edificio Europa. Coincidia tot plegat amb l'inici del desarrollisme franquista i l'idea de deixar definitivament enrera el record dels anys de l'autarquia per obrir-se a Europa. L'empresa que hi tenia la seva seu seguia clarament aquesta línia amb el nom d'Europa S.A. Compañía Española de Capitalización. L'exterior de l'edifici, dissenyat per l'arquitecte Leopoldo Gil Nebot, recordava encara les construccions oficials de la posguerra amb la paraula Europa que sobresortia centrada a la part superior de la façana. Les primeres oficines de l'edifici van entrar en servei a mitjans de 1962.
La inauguració oficial amb la litúrgia habitual del franquisme i els discursos grandiloqüents de torn no es va produir fins als darrers dies de gener de 1963. Els baixos de l'edifici eren potser la seva única nota de modernitat. Acollien la seu barcelonina de la companyia de línies aèries alemanyes Lufthansa i la nova cafeteria restaurant Tropeziens, que havia entrat en servei el desembre de 1962.

*1963.- Notícia de l'acte oficial d'inauguració de l'Edificio Europa publicada a La Vanguardia del dia 31 de gener.

*1980's.- L'edifici reformat i sense el rètol que hi hagué inicialment a la part superior de la façana.

Amb el pas dels anys, l'edifici va ser objecte de reformes durant els anys 1980's i va desaparèixer el rètol amb la paraula Europa de la façana. També els establiments de la planta baixa a peu de carrer es varen modernitzar.
Ja entrat el segle XXI es va realitzar l'última reforma que, tot i mantenir l'estructura de l'edificació, va suposar l'enterrament definitiu de l'edifici Europa, convertit des de 2009 en un complex d'apartaments de luxe coberts per una cridanera façana vanguardista de línies ondulades dissenyada per l'arquitecte japones Toyo Ito.

*2012.- Immoble que ocupa actualment el solar del número 83 del Passeig de Gràcia, on hi hagué la Casa de la Viuda Almirall entre 1900 a 1959 i posteriorment  l'Edificio Europa.

CASA DE LA VIUDA ALMIRALL. Passeig de Gràcia 83. (1900-1959)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ


Un dels exponents de l'arquitectura modernista, tristament desaparegut dels carrers de la ciutat, fou la casa situada al número 83 del Passeig de Gràcia, entre Mallorca i Provença enfront de la Casa Milà (La Pedrera) d'Antoni Gaudí. La construcció va ser encarregada a l'arquitecte Josep Doménech i Estapà (1858-1917) per Josefa Trius i Rodó, després de la mort del seu marit Ramon Almirall, destacat empresari del ram del tèxtil.
L'edifici disposava d'un entresol baix construït sobre el nivell del semisoterrani i quatre alçades acabades amb dos vistosos terminals en forma de pic que coronaven cada extrem de la façana.
La propietària de la casa va morir l'any 1918. Al anys 1920's el doctor Cusí i Vidal, especialista en oto-rino-laringologia, hi tingué la seva consulta al pis principal.

 Dues tribunes presidien el pis principal

 Vista del finestral principal de l'entresol

 Porta d'accés a l'edifici. 


Acabada la Guerra Civil, al setembre de 1939 es van instal·lar a l'edifici les oficines de la productora i distribuidora cinematogràfica Balet y Blay. Posteriorment, a l'octubre de 1942, s'hi va obrir una sucursal de la Joieria Vallmitjana

 
*1939.- Notícia de l'obertura de les oficines de Balet i Blay a Passeig de Gràcia 83. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. 5 de setembre de 1939).

*1942.- Retall publicitaria aparegut a l'edició de La Vanguardia del dia 13 d'octubre

La Casa de la Viuda Almirall va ser tristament enderrocada cap a finals dels anys 1950's. La seva desaparició va ser una mostra més de la nul·la sensibilitat del moment envers el patrimoni històric i artístic de la ciutat en benefici de la creixent especulació immobiliària. A començaments dels 1960's ja s'hi havia aixecat un vulgar bloc d'oficines conegut com Edificio Europa.
Amb el pas del temps, el solar de l'antiga Casa de la Viuda Almirall l'ocupa avui un edifici d'apartaments amb una façana original plena de sinuositats, obra de l'arquitecte japonès Toyo Ito, que sembla voler recordar La Pedrera.