dilluns, 8 de setembre de 2014

REIAL SOCIETAT SPORTIVA POMPEIA. Instal·lacions esportives de Travessera de Gràcia / Santaló (1914-1951)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ


*1920's.- Un partit de tennis mixt a les pistes del Pompeia. (Foto: Frederic Juandó Alegret / Diputació de Barcelona)

El 1913 es va fundar a Barcelona la Societat Sportiva Pompeia, sota l'auspici del patronat de l'Associació de la Mare de Déu de Pompeia que amb l'impuls del pare Rupert, frare caputxí que havia estat secretari del cardenal Vives i Tutó, havia promogut la construcció a la Diagonal de l'Església de Pompeia a l'any 1908.
Aquesta societat esportiva va adquirir aviat un gran renom entre les famílies de l'alta societat barcelonina de l'època i cap a finals de 1913 va adquirir uns terrenys a l'àrea delimitada pels carrers Travessera de Gràcia, Santaló, Avenir i Amigó al barri Galvany de Sant Gervasi. Inicialment el complex era format  per un camp de futbol, dues pistes de tennis i un altra de patinatge a banda d'un edifici social amb jardins. L'entrada al recinte del Pompeia era situada al final del carrer Casanova on hi havia un passeig arbrat, que era com la continuació natural d'aquest carrer que moria a la Travessera de Gràcia.

*1913.- Notícia de la compra dels terrenys de Travessera per part del Pompeia després de la fundació de la societat esportiva. (Font: El Mundo Deportivo. Edició del dia 25 de desembre. Cliqueu a sobre per ampliar)

En aquells temps el tennis s'havia convertit en l'esport de moda entre les classes benestants de la ciutat. Era un esport net i polit, sense contacte físic ni violència entre els jugadors participants. A més a més, la moda hi jugava també un paper rellevant a través dels conjunts i models sempre de color blanc que lluïen els seus practicants. Al mateix temps, les senyores s'animaven fàcilment a practicar-lo, situació molt més infreqüent en d'altres modalitats esportives.
Vist aquest auge tennístic, el patronat del Pompeia es va veure obligat a ampliar progressivament el nombre de pistes de tennis fins a totalitzar-ne vuit en els últims temps, quan ja tota la superfície del complex era dedicada exclussivament a l'esport de la raqueta. Mentrestant, el Pompeia havia continuat la seva expansió pel barri amb la inauguració el 1915 d'una altra instal·lació reservada a la pràctica de l'hípica i el polo a la mateixa Travessera de Gràcia entre Alfons XII i Balmes (al final de l'actual carrer Tuset). Era just al costat del convent del Nen Jesús que regentàven les Dames Negres. 
El 9 de juny de 1920 la Casa Reial Espanyola va concedir al club el títol de Reial i en endavant va passar a ser conegut com Real Sociedad Sportiva Pompeya. Cinc anys després es va produir la disolució del Patronat creat pel pare Rupert i la societat es va deslligar totalment de l'església.
 
 
 
*1916.- Diverses imatges de les pistes de la Societat Sportiva Pompeia. En les dues superiors es pot apreciar al fons el perfil de la Casa Llorach rera el carrer Santaló que limitava el recinte. (Fotos: Josep Maria Co i de Triola. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya)

*1932.- Terrenys que ocupaven les vuit pistes de tennis del Pompeia als anys 1930's. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)
 
Entre el 9 i l'11 de juliol de 1926 les pistes de la Travessera van acollir els partits de l'eliminatòria de Copa Davis entre Espanya i la Gran Bretanya i quatre anys després, coincidint amb la celebració de l'Exposició Internacional de Barcelona s'hi van disputar altre cop partits de Copa Davis en l'eliminatòria entre Espanya i Alemanys els dies 11 a 13 de maig de 1929.
La Guerra Civil no va impedir que el Pompeia reobrís portes poc després de l'arribada dels franquistes a la ciutat. A l'estiu de 1939 ja s'hi celebraven revetlles i festes social i es reprenia la pràctica del tennis entre els seus socis.

*1939.- Entrada per una revetlla celebrada a les instal·lacions del club l'estiu següent a l'acabament de la Guerra Civil.

La història d'aquestes instal·lacions tennístiques s'acabaria a començaments dels anys 1950's. La pressió immobiliària s'havi fet molt forta a la zona. Els terrenys eren de lloguer i els propietaris van tenir l'oportunitat de vendre'ls perque s'hi construissin habitatges. Fou així com al setembre de 1951 el Tennis Pompeia va abandonar les pistes i el local social de Travessera per establir-se a Montjuïc. El lloc escollit era situat entre el Poble Espanyol i el desaparegut Palau de la Química que un incendi va destruir una nit de 1962. Allà ja hi havien unes pistes i una edifici construïts per a l'Exposició de 1929, que fins i tot havien acollit les els partits de l'eliminatòria de Copa Davis entre Espanya i Japó a començaments de juny de 1930. Aquesta seria la nova seu del Pompeia i encara ho és actualment.
Avui, molt ocultes entre la vegetació, encara es poden veure les pistes actuals del club o almenys sentir els cops de raqueta del socis mentre hi practiquen tennis.