dijous, 18 de setembre de 2014

COLISEU POMPEIA. Travessera de Gràcia 112 (1915-1949)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

L'any 1915 el Teatre Modern de Gràcia es va convertir en Coliseu Pompeia després que el Patronat de la Mare de Déu de Pompeia se'n fes càrrec. La inauguració va tenir lloc el dia 10 de gener i va ser tot un esdeveniment social amb un concert inaugural al que van assistir personalitats força pintoresques com l'exsultà del Marroc Muley Hadif i l'arquebisbe de Beirut Athanasios Saboya.

*1917.- L'escenari del Coliseu Pompeia durant un concert del Conservatori de l'Infanta Isabel (Foto: Frederic Ballell)

Un dels primers èxits d'aquest teatre fou la representació de Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres la vigília de Nadal de 1916 amb decorats de Salvador Alarma. El patronat religiós es va mantenir al front del local fins el 1924 que va ser traspassat a Francesc Canes. A partir d'aquest canvi la figura d'Adrià Gual va ser la més popular. La temporada 1926/27 va programar un seguit d'obres clàssiques i modernes d'autors diversos, d'entre les que van destacar El burgés gentilhome de Molière, amb música de Richard Strauss i direcció orquestral de Pau Casals i La família de l'Arlequí que va comptar amb decorats dissenyats per Salvador Dalí.

*1923.- Un programa d'un concert de música de cambra.

1932.- Emplaçament del Coliseu Pompeia en un plànol topogràfic municipal (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)

Durant els anys 1930's el local era molt sovint ocupat per mítings i trobades polítiques de caire catalanista. El teatre es combinava amb el cinema. Valentina de Carles Soldevila, dirigida per Tísner, amb Enriqueta Torres com a primera actriu, figura entre les obres teatrals de més èxit durant l'època republicana.


*1934.- Entrada al Coliseu Pompeia quan s'hi representava Valentina de Carles Soldevila.

En acabar la Guerra Civil el teatre es va alternar amb el cinema i les atraccions. La Companyia Pujol Fornagueras hi va ser la més estable i s'hi va fer una representació de l'òpera Rigoletto el 1947. Finalment, el 29 de maig de 1949 hi va tenir lloc l'última funció amb l'obra El divino impaciente de Jacinto Benavente. Posteriorment el local va esdevenir un garatge. Avui n'hi trobem un altre de més modern que conserva el mateix nom que tingué el teatre.