dilluns, 30 de març de 2015

ESTAMBUL DANCING. Paral·lel 106 (1933-1938)

El dia 22 de desembre de 1933, el sempre actiu empresari de l'oci norcturn barceloní Pepe Calaf va inaugurar al número 106 del Paral.lel (aleshores avinguda Francesc Layret) en el mateix local que abans havia acollit el Royal Concert, un renovat music-hall que va batejar amb el nom de Dancing Estambul, tot i que en alguns reclams publicitaris es presentava com Stambul sense la vocal inicial
El nou local oferia molt bones expectatives als senyors delerosos de companyia femenina amb una gran ventall d'actuacions d'artistes i varietats, sovint presentades com internacionals. Hi actuava habitualment l'orquestra Napoleón i va tenir gran èxit amb les seves danses sensuals la vedette Elsie Bayron.                                                                                                                                                                                                     

*1933.- Així celebrava la revista picant Papitu l'obertura de l'Estambul amb lloances a Pepe Calaf  (Pepet).

*1933.- Una de les primeres programacions de l'Estambul Dancing al que se li van menjar la "E" (Font: Revista Papitu).

Des del maig de 1934 l'Estambul va comptar amb la companyia del Bombay, un music-hall que el mateix Pepe Calaf va obrir just al costat, al número 108. L'aixecament feixista de Franco contra la República i la guerra van empènyer al local vers una progressiva decadència.
Recent acabada la Guerra Civil el mateix mes de febrer de 1939 una delegació de districte de la Falange va establir-se en el local de l'Estambul que amb el temps seria profundament renovat fins que al 1943 s'hi va inaugurar el Saló de Ball Amaya.     

diumenge, 29 de març de 2015

CARTELLERA DE NADAL 1933

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

Principals espectacles i artistes que es van poder veure a Barcelona entre el 20 de desembre de 1933 i el 5 de gener de 1934

CARTELLERA TEATRAL I DE VARIETATS

Les dones han guanyat, d'Alfons Roure. Maria Vila i Pío Daví.
El pegot bolchevic
El misteri de la Quarta Avinguda

El rapto de Elena, de Louis Verneuil. Adaptació de José Bertrans Solsona i Juan G. Olmedilla. Companyia Enrique de Rosas amb Matilde Rivera
¿Qué te parece Lulú? de Francisco Madrid. Companyia Enrique de Rosas amb Matilde Rivera

Ramper (còmic) 
Orquestra The Chocolat López
Estrellita Castro, Los Fransonis, Anna Maria, Jaspe-Trio, Tilly and Gerard


Estrellita Castro el 1933

¡Mi padre!

Don Cipri
Con el pelo suelto


Consuelo Moreno, Carmelita del Rio, Esperança Posadas, Marina Fons, Zinaray et Moniela, El Conde Cacho-Hondo




Una criada per tot
Una nit... Companyia Josep Santpere
Tres plats forts



Lis-Loa, Zinaray et Moniela, Melody Boys i Anny Labahn


LICEU:
Oedipus Rex (Òpera) de Sòfocles. Llibret de Jean Cocteau i música d'Igor Stravinsky, amb Hélène Sadoven i Pedro Szeliga
La feria de Sorochintzky (Òpera) de Mussorgsky
María del Carmen (Ópera), d'Enric Granados i Josep Feliu i Codina. amb Enric Jiménez i Bau-Bonaplata (soprano)
Manon (Òpera) amb Marthe Nespoulos i André Burdino
Madame Butterfly de Giacomo Puccini, amb Arel-Lanho
Euda d'Uriac d'Amadeu Vives amb Hipòlit Lázaro

Representació d'Oedipus Rex estrenada el 23 de desembre (Foto: © Arxiu del Gran Teatre del Liceu / UAB)

MOULIN ROUGE:
Mercè Fifí, Rosarito Bruna, Mari Quinteros, L. Magaz, L. Velasco i C. Morucha.


NOVEDADES:
La Gran Vía
Molinos de Viento
El Hermano Lobo (sarsuela) amb Felisa Herrero, Pau Hertogs, Ricard Mayral i Emili Vendrell.
Doña Francisquita amb Felisa Herrero, Cora Raga, Emili Vendrell i Antoni Palacios.


La cantant castellana Felisa Herrero actuava al Novedades amb Doña Francisquita 

La viejecita
Los de Aragón
La cruz de hierro
Los Claveles

Circ: The Kowes, Los Lopecitos, Les Barancoys, Les 9 Silvets, Alamar, Panola Reine, Amicron, Scha-Piki-Piki, Omikron, Stanley Bros, The 4 Wallenda, The 5 Rossetti, Sporgats, Antonet & Beby Frediani i Komiga, 



Els clowns Antonet i Beby Frediani

Calla corazón

POLIORAMA:
La voz de su amo
Jabalí
Viska Mina Krokowsky (recital de violí)

ROMEA:
El Divino Impaciente, de José Maria Pemán

El Divino Impaciente representada al Teatre Romea. (Foto: La Hormiga de Oro 11/1/1934)

STUDIUM:
La rifa obligatoria

VICTORIA:
Las Faldas
Kodak


CARTELLERA DE CINEMA


Si yo tuviera un millón, una pel·lícula d'sketchs, va tenir un gran èxit al Coliseum. 
(Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

Boliche, de Francisco Elías, filmada als estudis Orphea, s'estrenava al Cataluña el 23 de desembre

La vida privada de Enrique VII  amb Charles Laughton estrenada al Tivoli el 29 de desembre. 

El 4 de gener de 1934 es va estrenar al Femina, el film alemany de Max Ophüls Liebelei


dissabte, 28 de març de 2015

AUTOMÒBILS IDEAL. Tallers Hereter. (1915-1919)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ



El 1915 l'empresa Talleres Hereter S.A. va començar a fabricar automòbils a Barcelona, als seus locals instal·lats al triangle Diagonal/Moià/Aribau. Aquests utilitaris es comercialitzaven amb el nom de Cochecitos Ideal i en aquells moments competien en el mercat amb els David també fabricats a Barcelona. Els Ideal havien estat dissenyats pels germans Carles i Claudi Baradat i posteriorment Laureà Hereter en va comprar la patent per fabricar-los en tres models: Sport, Turisme i Ciutat. També disposaven de la maquinària de fabricació que provenia de l'empresa Batlle, Custals i Cia que havia entrat en fase de liquidació. 
La comercialització dels cotxes Ideal s'estengué durant els tres anys del periode que abasta entre 1915 i 1918 fins que l'empresa va abandonar la producció d'automòbils per dedicar-se gairebé en exclusiva als transports aèris. En total el numero de cotxes venuts va arribar als 120.
Talleres Hereter disposava també d'un altre taller al carrer Rosselló 191 tocant a Aribau, al costat de les oficines de la companyia, així com d'una botiga d'exposició i venda al Passeig de Gràcia. L'empresa va fer fallida el 1921 i els cochecitos (que en realitat no eren pas petits) van quedar en la història dels primers prototipus fabricats a Barcelona amb motor de 4 cilindres i 1,2 i 2,8 litres.

*1915.- Les diverses dependències de l'empresa Talleres Hereter


*1915.- Dos dels tres tipus de cotxes comercialitzats per Ideal-Talleres Hereter.




*1916.- Tres imatges de la nau que acollia els tallers Hereter a la Diagonal entre Muntaner i Aribau amb entrada pel carrer Moià. (Fotos: El Heraldo Deportivo)

PERFUMERIA IDEAL. Gran Via 642 (1902-1923) i Gran Via 648 (1923-1970's)

Article elaborat en col·laboració amb ENRIC COMAS i PARER, EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i FRANCISCO ARAUZ.


*1903.- Entrada i aparador de la Perfumeria Ideal (Foto: Adolf Mas / AFB)


Oberta al públic a l'any 1902 per Teodor Sánchez Illà, la Perfumeria Ideal era un establiment modernista amb una rica i espectacular decoració interior de la que destacaven els seus forjats, sostres. columnes i capitells, A l'any següent el local va ser guardonat amb el segon premi (accèsit) en el concurs d'establiments artístics que anualment convocava l'Ajuntament de la ciutat. El jurat va tenir que decidir entre aquesta botiga i el Cafè Torino de Passseig de Gràcia/Gran Via, que finalment va resultar guanyador.


*1903.- La Vanguardia del 29 de setembre d'aquell any informava de l'atorgament a la Perfumeria Ideal del segon premi del concurs anual d'edificis i establiments artístics.


*1903.- Dos fragments del veredicte del jurat publicats a l'Anuari de l'Ajuntament. (Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les)

Una dècada després l'establiment era dirigit per Antoni Alemany i hi destacava la seva secció de perruqueria per a dones i nens que figurava entre les més acreditades de la ciutat. 


*1918.- Publicitat insertada a la guia Select Guide Barcelona. (Font: Arxiu Francisco Arauz)


*1919.- Il·lustració pertanyent a un calendari publicitari de la Perfumeria Ideal. (Font: todocoleccion)

Al 1923 Antoni Alemany va obrir un altre establiment molt aprop, al número 648 fent cantonada amb Pau Claris, i al mes de juny d'aquell mateix any liquidava les existències de la Perfumeria Ideal original del número 642. S'havia consumat el trasllat del negoci.

*1923.- (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del 16 de maig)


*1927.- Diploma concedit a Antoni Alemany a Paris. 

En aquesta nova ubicació la Perfumeria Ideal va mantenir-se fins entrada la dècada dels 1970's.

dimarts, 24 de març de 2015

BARCELONA CITY HALL (1995-2005)

El 1983 l'històric Teatre Barcelona va tancar portes i la Caixa d'Estalvis de Sabadell va adquirir la propietat de l'immoble de Rambla de Catalunya 2-4. Van haver de passar quatre anys més i un nou canvi de propietari perque a finals d'agost de 1987 les màquines iniciessin l'enderroc del local. Desapareixia així el legendari teatre del medalló i el frontó a la façana. Tot i que inicialment s'hi havia previst un hotel de luxe, finalment es va enlairar un edifici d'oficines entre la Casa Pich i Pon i el número 6 de Rambla Catalunya.
L'empresa de videojocs New Canadian Store va ocupar els baixos i varies plantes més del nou edifici i el 14 de setembre de 1995 s'hi va inaugurar el Barcelona City Hall. El nou local era el successor del Belle Époque del carrer Muntaner que havia tancat poc abans i del qual conservà un grapat d'elements escènics. La programació del nou teatre s'estrenava amb la presentació de l'obra Ikebana dirigida per Gabriela Maffei, una de les ballarines del Belle Époque.  

*1995.- Notícia de l'obertura del Barcelona City Hall publicada a La Vanguardia.

El 1996 la productora Anexa es va incorporar a la societat explotadora del local amb l'espectacle Nou Ikebana que dirigia Pep Cruz i presentava Carlos Gramaje. Cap a finals de 2000 els gestors de la sala van subscriure un conveni amb l'Òpera Còmica de Barcelona (OCB) i van presentar un programa d'operetes en català. Finalment el 2004 la sala va virar cap a l'humor amb espectacles de Fila 7, Los Modernos i els monòlegs còmics de Sergio Dantí i Dani Pérez.
L'etapa del Barcelona City Hall es va tancar el 2005 quan el local es va convertir en un espai de música electrònica amb el nom de City Hall Teatro Dance que gestionaven els propietaris del grup Otto Zutz.

diumenge, 22 de març de 2015

PLAÇA CATALUNYA. Botigues i comerços. Anys 1900.

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER, EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i FRANCISCO ARAUZ

Núm. 1Estació del Ferrocarril de Sarrià

Núm. 2. Casa Manuel Puig
     Casa Franch. Articles de Viatge
     Isidore Dietlin. Importació de maquinària.


Núm. 3. Casa  Teodor Bosch
      Antonio Amat. Esteras

Num. 4. Casa Ignasi Carsi  
     Sastreria Daura

Núm. 5. Teatro Eldorado
     Estanc. Expendeduria de Tabacs núm. 183 (dintre del teatre) 
     Quiosc de Premsa Eldorado (a la vorera davant del teatre)

Núm. 6. Casa
     La Industria Eléctrica S.A.

Núm. 7. Casa
      Corseteria Masgrau Vídua de Dalmau   
      Mobles Vídua de José Ribas



Núm. 8. Casa Bosch i Alsina
     Sastreria Gran Smart   

Rambla Catalunya 1. Casa Agustí Manaut
     Colmado Juan Figueras
     Farmàcia Baltà i Botta


Núm. 9. Casa Narcís Pla    
     Perruqueria Farriol. Au Figaro Moderne    
     Cafè de La Alhambra  (fins el 1906)
     Cafè La Lune (des de 1909)
     Mobles Juan Bonet

Núm. 10. Gran Restaurant Cafè Colón (fins a 1902)
     Hotel Colón (des de 1902)
     Banco Español del Rio de La Plata

Passeig de Gràcia 2. Casa Pascual Pons
     Casa Comas. Camiseria
     Ciudad de Viena. Argenteria. (a l'entresòl)



Núm. 11-12. Casa Miquel Buxeda
     Orxateria Italiana

Núm. 13. Casa Jaumandreu
     
Núm. 14. Casa Joan Girona
     Farmàcia Balasch
     Banco de Préstamos y Descuentos
     Ekadsograhe (després Cinematògraf X)

Núm. 15. Casa Isidre Bonsoms
     Josep Fontcuberta. Mosaics

Núm. 16. Casa Sicart
     Sociedad Catalana General de Créditos (Agencia Ensanche)


     
Núm 16 bis. Casa Manuel Baixeras
     Gran Hotel Inglaterra
    
Núm. 17. (abans Fontanella 14). Casa Rosés
     Joieria Cabot (des de 1905)
     La Neotafia. Funerària.  




Núm. 18. (abans Fontanella 12)
     Pianos Maristany     
     
Núm. 19. (abans Fontanella 10)
     La Terrasse. Restaurant Cerveseria.
   
Núm. 20. (abans Fontanella 8). Casa Joan Pou
     Ribas. Material Fotogràfic

Núm. 21. (abans Fontanella 6). Casa Agustín Goytisolo
     Vídua de Mas Candela. Estereria i Catifes (fins a 1906)     
     Galerias Catalanas (a partir de 1906)
     Cerveseria de Munich


Núm. 22. (abans Fontanella 4). Casa Teresa Maspons
     José Camins. Articles de ferro, balances i llits (fins a 1903)
     Restaurant Maison Dorée (a partir de 1903)


Núm. 23. (abans Fontanella 2). Casa Ignasi Serra
     Gran Cafè Continental
     Hotel Continental 

PLAÇA DEL DOCTOR FERRER Y CAJIGAL abans del pàrquing soterrani. (1940-1973)


*1971.- Una imatge de la Plaça del doctor Ferrer y Cajigal captada des del carrer Provença. El carrer Casanova pujava paral·lel a la façana de l'Hospital Clínic i els jardins de la plaça quedaven situats a la part dreta de la foto.

A l'abril de 1940 l'ajuntament franquista va decidir canviar el nom de l'antiga plaça Giner de los Ríos i dedicar-la en endavant al doctor Angel Antonio Ferrer y Cajigal, (1886-1936), un metge càntabre, especialista en Anatomia Patològica, que va arribar a catedràtic a la facultat de Medicina de Barcelona a partir de 1923. Home catòlic i d'idees conservadores, va ser destituït per la Generalitat en començar la Guerra Civil per la seva adhesió al bàndol franquista i va fugir a Itàlia. Als pocs mesos però, va poder retornar a la península per col·laborar amb el govern feixista de Franco després de fixar la seva residència Burgos, on va morir repentinament víctima d'un tifus abdominal el 26 de desembre de 1936. 

*1940.- Les autoritats municpals varen decretar el canvi de nom de la plaça a l'abril d'aquell any. (Font: Hemeroteca de La Vanguardia)

La nova plaça derivada del canvi de nom, conservava la mateixa ordenació anterior ocupant l'espai en forma de mitja lluna contigu al carrer Casanova entre Provença i Còrsega davant de la Facultat de Medicina i l'Hospital Clínic. El carrer Casanova mantenia el seu traçat original en sentit mar-muntanya i un estret carril de circulació discorria en corba des de Provença fins a Còrsega per la banda Besòs, separant els edificis de la zona ajardinada de la plaça.
A la dècada dels 1950's, l'ajuntament realitzaria diverses inversions per al mateniment i reforma de la plaça. Els últims dies de febrer de 1952, s'hi va obrir un servei públic d'urinaris soterrats a la banda de la plaça més propera al carrer Provença i durant les festes de la Mercè de 1959 es va inaugurar el nou enjardinament amb un espai de jocs infantils amb tobogans i gronxadors a la zona més pròxim al carrer Rosselló. L'espai comprès entre Rosselló a Còrsega era menys verd amb una caseta del jardiner i diverses places de pàrquing per personal vinculat a la facultat i a l'hospital.
Aquesta ordenació de la plaça va desaparèixer com a conseqüència de l'execució del projecte de construcció d'un pàrquing soterrani iniciat a partir de 1973. Les obres es perllongaren durant gairebé tres anys amb alguns problemes administratius per adjudicar definitivament l'aparcament, mentre els treballs de la futura ordenació de superfície de la nova plaça foren també lents i molestos per als veins de la zona. El traçat del carrer Casanova va quedar modificat tal i com el veiem avui, descrivint una corba amb l'espai públic de la plaça situat a la banda contigua a la facultat i l'hospital i engolint el traçat original del carrer Casanova.

*1975.- Obres de reordenació de la plaça un cop construït l'aparcament soterrani. L'antic traçat del carrer Casanova, visible encara a la dreta de la imatge, quedaria modificat per un tram en corba del que se'n pot veure el voral en construcció al centre de la foto. (Foto: La Vanguardia

dissabte, 21 de març de 2015

CASA CIPRIÀ CALVET. Manso / Calàbria. (1887-1960's)

Article elaborat amb la col·laboració d'EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i ENRIC COMAS i PARER

*1910's.- Un carro circulant per davant de la casa Ciprià Calvet. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes / ANC)

Projectat pel mestre d'obres Dimas Vallcorba i construït l'any 1887, aquest edifici ocupava el xamfrà entre els carrers Manso i Calàbria davant de l'actual CAP Manso. El 1903 va ser objecte d'una remodelació a càrrec de l'arquitecte Josep Plantada i Artigas.
Ciprià Calvet (1855-1930), conegut popularment com Canuto, va ser un pintoresc home de negocis i tractant de cavalls que havia començat con un simple carreter i amb el pas del temps va aconseguir fer fortuna gràcies a les seves habilitats comercials.

*1902.- Una curiosa cita a Ciprià Calvet publicada a La Vanguardia.


*1903.- Plànol de la façana de l'edifici corresponent a la remodelació projectada per Josep Plantada (Font: AHC)

*1911.- Referència a les quadres de Ciprià Calvet en un article publicat arrel de la vaga de gener d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1916.- Ciprià Calvet feia també negoci amb la importació de cavalls. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1922.- Fragment de la crònica publicada a La Vanguardia sobre la participació de l'empresa de Ciprià Calvet a la cavalcada dels Tres Tombs del gener d'aquell any.