divendres, 31 de juliol del 2015

LA BARCELONINA DE VINS I ESPERITS. València 304 (1982-2009)

Agraïments a MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ



Establiment obert l'any 1982 al semi soterrani dels baixos de l'immoble del número 304 del carrer València (entre Pau Claris i Roger de Llúria), La Barcelonina de Vins i Esperits, suposava una aposta decidida per intentar difondre la cultura del vi, quan encara no estava prou estés anar prendre copes de vi com alternativa a  d'altres begudes alcohòliques, a la pròpia cervesa o com aperitiu.
A La Barcelonina s'hi podia trobar una oferta immensa de vins de tot el món, que abastava més de 500 marques i que podien fer les delícies del paladars més exigents en la matèria. El disseny i decoració del local va ser obra de Toni Roqueta i també s'hi podien consumir tapes i especialment els patès i formatges que tan bé combinen amb els bons vins. Un lloc idoni per passar-hi abans o després d'anar al cinema.
Amb el pas dels anys el local va refundar-se com a restaurant de cuina mediterrània sense deixar de tenir el vi com a  primer protagonista. La vida de la Barcelonina de Vins i Esperits va arribar al quart de segle fins que a l'any 2009 el local va tancar portes per convertir-se en el Silom Spa, un local de massatges tailandesos i tractaments de bellesa.

dimarts, 28 de juliol del 2015

MAGATZEM SORMANÍ / ALBERG MUNICIPAL NOCTURN. Rocafort/Consell de Cent (1905-1980's)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ

*1905.- Entrada i façana de l'asil/alberg (Foto: Arxiu Mas)

Obra de l'arquitecte Joan Plantada i Artigas (1876-1925) aquest magatzem situat al costat de la Fàbrica de Teixits Blanch, a la cantonada dels carrers Rocafort i Consell de Cent, va ser construït el 1904 per iniciativa de Manuela Sormaní, mare de Joan Amat, que fou alcalde de Barcelona entre 1901 i 1902.
Només un any després el magatzem esdevindria alberg/asil per a homes i nens gestionat per l'ajuntament. Els serveis socials que oferia aquesta instal·lació municipal comprenien llits, aigua corrent per rentar-se, lavabos i també assistència mèdica. Era conegut com l'Asil de Rocafort i per poder-lo utilitzar es cobraven 15 cèntims als adults i era gratuït per als nens.
Raquel Lacuesta i Xavier González Toran [1]  sostenen que probablement Manuela Sormaní i el seu fill van cedir el local a l'ajuntament per acollir-hi l'alberg que va ser inaugurat el 3 de juliol de 1905. Disposava de 110 llits per a homes adults i uns altres 40 per a nens.
L'edifici era de només planta baixa amb les dues portes d'accés situades al xamfrà. Lacuesta i González Toran apunten també que el 1937 s'hi van fer obres amb la intenció de construir un asil nou. L'edifici romangué fins als anys 1980's quan s'hi va aixecar un edifici d'habitatges.


*1905.- Retall de La Vanguardia del dia 4 de juliol en el que s'informa de la inauguració de l'alberg





*1905.- Quatre imatges de l'alberg nocturn de Rocafort: Vista exterior. Sector de dormitoris, Lavabos i llits plegats (Font: La Hormiga de Oro)


*1927.- Emplaçament de l'Alberg Nocturn de Rocafort en una foto aèria captada sobre la plaça Espanya. (Font: Barcelona Coleccionismo. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)


[1].- Lacuesta, Raquel i González Toran, Xavier. El modernisme perdut. La Barcelona de l'Eixample. Editorial Base. Barcelona, 2014

dilluns, 27 de juliol del 2015

KING BAR. Diagonal 618 (1980's-1990's)

Agraïments a ROCKI RODRÍGUEZ PARDO i EDUARDO GEA




Situat als baixos de l'edifici Beethoven (Diagonal 618), un immoble d'oficines amb un passadís interior a peu de carrer, que connectava la Diagonal amb la placeta de Joan Llongueras, i emplaçat al costat mateix  de la històrica discoteca Don Chufo, el King era un bar musical força conegut i popular entre els habituals de les discoteques de la zona en la linia del que havia estat el 98 Octanos o l'encara supervivent Pipermint
El nom del local evocava el rei de la selva amb un cap de lleó a la marca gràfica i disposava d'una sala de billar, idònia per a fer temps com a clàssic punt de trobada de nombrosos grups d'amics abans d'apuntar-se a la quantiosa oferta discotequera que oferia aquell sector: (Don Chufo, Bacarra, Metamorfosis/ Fibra Òptica, Charlie Max, etc.)

dissabte, 25 de juliol del 2015

PAVELLÓ DE DINAMARCA. Exposicio Internacional de 1929. (1929-1936)

Agraïments a JORGE ÁLVAREZ, JAUME MAS i MARIA JOSÉ GONZÁLEZ

*1929,- Aspecte exterior del Pavelló de Dinamarca. (Font: Danmark National Bibliotek Copenhaguen)

El Regne de Dinamarca es va presentar a l'Exposició de 1929 amb un pavelló molt auster, obra de l'arquitecte Tyge Hvass (1885-1963), que reproduia una casa de planta rectangular de fusta amb un terrat a dues aigües. A la part superior de la porta d'accés era decorada amb un conjunt d'icones que evocaven el progrés econòmic d'quell país escandinau. S'hi podia veure sobre la bandera del país, un feix de blat, una àncora, una roda dentada, una branca de roure i un barril.

*1929.- Una imatge de l'interior del pavelló. (Font: Danmark National Bibliotek Copenhaguen)


*1929.- Retall de La Vanguardia del 20 de febrer on s'informa del lliurament del terreny per edificar.-hi el pavelló de Dinamarca,  

*1929.- La porta d'accés al pavelló amb els elements significatius de l'economia dinamarquesa. La imatge correspon al dia de la inauguració amb el rei d'Espanya Alfons XIII.


*1929.- Dues vistes més del pavelló, que sobtava per la seva austeritat.

Com a detall curiós cal comentar que al pavelló danès va ser exposada una nina de porcellana de proporcions naturals. Es deia senyoreta Mette i anava guarnida amb vestits típics del país escandinau. Portar-la a Barcelona va ser una iniciativa del diari Politik de Copenhaguen. Va viatjar en tren i duia el passaport penjat al coll. Va arribar a Barcelona al juliol de 1929 i després de ser exposada  al pavelló de Dinamarca continuaria viatjant a d'altres fires i celebracions. 
Contràriament a molts altres pavellons, que foren desmuntats un cop acabada l'exposició, el de Dinamarca no va desaparèixer fins al 1936 quan l'ajuntament va licitar el seu enderrocament.
 

*1936.- Retall de premsa de La Vanguardia que informa sobre el concurs per enderrocar el pavelló danès.

dilluns, 20 de juliol del 2015

COLMADO NARCÍS LLADÓ. Rambla de Catalunya 85 (1890's-1920's)


*1900.- El Colmado Lladó poc després de la seva obertura (Font: Arxiu Mas)

Oberta als últims anys del segle XIX al número 85 de la Rambla Catalunya tocant a Mallorca, la botiga de queviures de Narcís Lladó va ser un dels exponents del modernisme aplicat als comerços. El seu creador va ser Jeroni Granell i Manresa i destacava pel seu aspecte exterior amb la porta i els aparadors enmarcats per un doble secció formada per un joc d'arcs parabòlics amb els extrems cargolats formant motius florals. També era especialment singular la vidriera de peces emplomades acolorides, que s'estenia sobre la porta d'entrada a la botiga tot formant un atractiu conjunt floral. La resta de la marqueteria de fusta jugava amb línies còncavoconvexes. Aquest establiment va desaparèixer entrats els anys 1920's.

*1898.- Làmina acolorida dibuixada per Jeroni Granell amb el projecte de la façana de la botiga. (Font: Valentí Pons. Inventari general del Modernisme)


*1912.- La mateixa botiga uns anys després sense els globus que penjaven de les dues seccions i amb productes anunciats als vidres dels aparadors

diumenge, 19 de juliol del 2015

BAR RICHE. Restaurant. Plaça de l'Àngel / Jaume I (1911-1930's)

Agraïments a RAMON VILALTA, FRANCISCO ARAUZ i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ


*1914. La terrassa del Riche-Bar instal·lada sobre les llambordes de la plaça de l'Àngel.

El dia 7 de setembre de 1911 es va inaugurar als baixos de l'Hotel Suizo, a la plaça de l'Àngel, el bar-restaurant Riche. L'obertura del local es va viure com una gran notícia, perque es vinculava a l'obertura de la Via Laietana i a la necessitat de dotar d'establiments d'aquestes característiques aquell nou eix, que anava sorgint amb l'enderroc d'un conjunt d'edificis de Ciutat Vella. 
La terrassa del Riche-Bar es convertiria ben aviat en un lloc de reunió a l'aire lliure en una zona on l'estretor dels carrers gairebé no permetia aquest tipus d'esbarjo. Durant tot el dia hi sonava la música d'un piano elèctric Welte Mignon i s'hi servien sodes americanes, orxata i gelats. Als vespres d'estiu s'hi organitzaven vetllades musicals.
La pista del local desapareix de les hemeroteques a començaments dels anys 1930's.



*1911.- Dues cròniques de la inauguració del local. (La Vanguardia del 6 de setembre i La Publicitat del 9 de setembre)




*1914.- Dos retalls publicitaris d'aquell any.

divendres, 17 de juliol del 2015

CASA TARRAGÓ. Primera façana de La Carboneria. (2009-2013)


*2010.- Primera decoració de la façana de la finca ocupada. (Foto: Joaquín Vila)

A l'any 2008 un grup okupa va establir-se a la Casa Tarragó, un dels edificis més antics de l'Eixample, construït el 1864 a la cantonada entre els carrers Comte d'Urgell i Floridablanca.
Només uns mesos després de consumar-se l'ocupació, els veins del barri de Sant Antoni van poder veure amb certa expectació com la façana d'aquest antic edifici era decorada amb un gran mural pintat que s'estenia des dels baixos fins als pisos superiors. Havia nascut el Centre Social Okupat La Carboneria, nom que provenia d'una botiga de venda de carbó que hi havia en un dels locals dels baixos de l'edifici.


*2009.- Primers treballs sobre la façana preparant l'execució del mural. (Foto: Joaquín Vila)


*2009.- Detall de la porta d'entrada a l'edifici. (Foto: Joaquín Vila)

La Carboneria es va convertir ben aviat en un autèntic centre social on s'organitzaven un munt d'activitats obertes als veins del barri i al públic en general com tallers, sopars populars, classes de dansa, guitarra, idiomes i arts marcials. La Carboneria va participar també a les festes del barri amb l'associació de veins incloent activitats pròpies en els programa d'actes fins esdevenir un dels referents més potents del moviment okupa a Barcelona.
Aquella primera façana de La Carboneria reproduïa la imatge d'unes arrels que creixien en forma d'arbre des de la planta baixa de l'edifici enlairant-se fins als pisos superiors en tonalitat blanca i negra. El disseny del mural va ser obra dels artistes Joaquín Vila i Flip. Es va executar amb l'ajut i participació de 20 persones durant cinc dies de feina i s'hi van esmerçar 30 quilos de pintura plàstica blanca i negra a banda de nombrosos sprais. 
Al mes de març de 2013 es va decidir tapar el mural original i substituir-lo per un altre de tonalitats ocres i rosades, que encara es pot veure avui (2015) després que al febrer del 2014 els okupes fossin desallotjats per la policia en execució d'una ordre judicial. 

*2008.- La Carboneria, ja ocupada, abans de  la decoració de la façana.



dimarts, 14 de juliol del 2015

CASA TABERNER. Grup escultòric del remat de la torre. Pla de la Boqueria (1899-1940's)


*1934.- Vista exterior de la Casa Taberner amb el remat escultòric sobre la torre de la cantonada de la façana.

L'any 1898 l'arquitecte Antoni Coll va aixecar per encàrrec de Domènec Taberner i Prims un elegant edifici a la cantonada del carrer Boqueria amb Cardenal Casañas, amb vistes sobre la Rambla i el Pla de la Boqueria. En els seus baixos s'hi va obrir la botiga d'alta costura i moda Santa Eulalia.
A banda de la imatge de la Santa sobre la tribuna de la cantonada, que encara avui és visible, un altre element destacava sobre la façana original. La torre que coronava la cantonada de l'edifici era rematada per un grup esculltòric amb una figura humana asseguda sobre la barana, que va desaparèixer acabada la Guerra Civil cap als començaments dels anys 1940's. Possiblement la causa de la desaparició va ser una actuació preventiva per evitar possibles accidents a causa de les males condicions en que havien quedat aquests elements arquitectònics a causa del bombardeigs  patits durant la guerra i del perill que suposava qualsevol despreniment.


*1920's/ 2010's.- Dues imatges comparatives amb 90 anys de diferència en les que es pot veure la torre amb el remat escultòric i sense ell.

diumenge, 12 de juliol del 2015

PICCADILLY. Restaurant. Snack. Cafeteria. Rambla Catalunya 48 (1959-1980s')

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ



El divendres 17 d'abril de 1959 es va inaugurar al número 48 de la Rambla Catalunya, davant del Cinema Kursaal, una cafeteria moderna que també oferia servei de restaurant. Havia estat promoguda per la família González, empresaris capdavanters en aquella època en la promoció de noves cafeteries al centre de la ciutat a través de la seva empresa Cafeterías Reunidas S.L.  
Malgrat que no era un establiment gaire gran, el seu cridaner rètol amb les lletres de colors diferents no passava desapercebut des de l'exterior. El local es trobada semisoterrat respecte del nivell del carrer i unes escales hi donaven accés. L'estretor del local era molt ben resolta per l'interiorista Ramon Carrera a través d'un llarg mirall en la paret oposada a la barra, la qual cosa conferia a l'interior una sensació de més amplitud. 
Els motius londinencs i especialment de la plaça de Piccadilly Circus, que donava nom al local, eren presents en tota la decoració interior 


*1959.- Entrada a l'establiment des de Rambla Catalunya (Font: Revista Hola! Col·lecció Francisco Arauz) 

Uns anys després al 1963, els González obririen al Passeig de Gràcia Tropeziens un altre establiment d'aquestes característiques que contribuiria a renovar i ampliar l'oferta gastronòmica de menjar ràpid al centre de la ciutat.

*1959.- Anunci publicat a La Vanguardia el dia abans de la inauguració del local 


*1959.- Interior del local amb la plantilla de treballadors i treballadores el dia de la inauguració.  (Font: Revista Hola!. Col·lecció Francisco Arauz).



*1959.- Una altra imatge des de l'interior del local amb la porta i les escales d'accés al fons.  
(Font: Revista Hola!. Col·lecció Francisco Arauz).



*1959.- Relació d'empreses que van participar en la instal·lació de la cafeteria Piccadilly.  
(Font: Revista Hola!. Col·lecció Francisco Arauz).

El local va desaparèxier als anys 1980's quan les botigues de moda començaven ja a prendre posicions en aquest cèntric eix comercial.

divendres, 10 de juliol del 2015

VINÇON. Passeig de Gràcia 96 (1941-2015)


L'any 1941 Enrique Levi i Hugo Vinçon van obrir una botiga al número 96 del Passeig de Gràcia al costat de La Pedrera. El local era emplaçat als baixos de la Casa Ramon Casas projectada el 1899 per l'arquitecte Antoni Rovira i Rabassa. El negoci es va obrir al públic amb el nom de Regalos Hugo Vinçon

*1941.- La botiga original de Vinçon.

Només un any després va començar la vinculació de la família Amat a Vinçon coincidint amb la contractació de Jacint Amat com a venedor de la botiga. Els Amat acabarien assumint la titularitat del negoci durant tota l'existencia de la botiga i mantenint sempre el nom del propietari inicial. Amb el pas dels anys Vinçon esdevindria un referent barceloní de la modernitat aplicada a la decoració i el mobiliari de la llar.
Durant els seus primers anys la botiga es dedicà principalment a la venda a l'engròs d'articles de porcellana, cristalleria i pisa fina, gràcies al gran magatzem que hi havia a l'interior. Disposava també d'una petita sala permanent per a exposicions de pintura, on molts anys abans, impulsada pel pintor i cartellista Ramon Casas, havia nascut la revista d'art Pèl & Ploma.
Els anys 1950's coincideixen amb un període de certa decadència del negoci amb algunes dificultats per tirar endavant, que finalment són superades. El pis principal és ocupat durant aquells anys per les dependències de la modista d'alta costura Asunción Bastida. 

*2010's.- El pis principal de la botiga amb mobles a la venda davant de la llar de foc modernista de l'antiga residència del pintor Ramon Casas.

A partir dels anys 1970's Vinçon tornaria a situar-se al front del comerç del disseny aplicat al objectes domèstics i al mobiliari per a la llar. El 1972 el dissenyador América Sánchez crea el seu logotip que aviat esdevé una icona permanent, que anirà evolucionant progressivament com a identificador de la botiga. Un logotip que es veurà imprés a les bosses que cada temporada la botiga ofereix als seus clients, i que esdevenen autèntics objectes de cult, molt apreciats pels col.leccionistes. En el disseny d'aquestes bosses hi participen creadors i artistes del disseny com Pati Núñez, Mariscal, Juli Capella, George Hardie o Bárbara Kruger entre d'altres. Amb les successives ampliacions Vinçon arriba a tenir accessos des dels carrers carrer Pau Claris i Provença i la superficie comercial de la botiga arriba als 3.000 metres quadrats. Finalment l'any 1995 la botiga és guardonada amb el Premi Nacional de Disseny atorgat per la Fundació Barcelona Centre de Disseny (BCD) .

Una selecció dels sempre originals dissenys de les bosses de Vinçon

És a partir del 2008 que el negoci iniciarà una caiguda creixent de les seves vendes que ni l'augment del turisme a la ciutat aconseguirà aturar. El privilegiat emplaçament de la botiga, al bell mig del sempre concorregut passeig de Gràcia, acaben convencent a la família Amat a prendre la dolorosa decisió de tancar el negoci, fet que es va produir en els darrers dies de juny de 2015.
El característic neó vermell amb el nom de la botiga que presidia l'elegant balcó de l'entresòl va ser conservat pel Museu d'Història de la Ciutat, així com nombrosos objectes de disseny que formen part de la historia de la botiga i varen passar al fons del Museu del Disseny de Barcelona (DHUB).  

*2010's.- Aspecte exterior de Vinçon en els seus últims anys.

dimecres, 8 de juliol del 2015

FÀBRICA DE GELATS FRIGO. Casanova/Aragó. (1930's-1960's)



A la cantonada Casanova Aragó davant d'on hi havia hagut el Pont del Mico i al mateix solar que acollí la Casa del Pueblo dels radicals lerrouxistes, es va a mitjans dels anys 1930's, la fàbrica de Frigo SA autèntica pionera en l'elaboració de gelats al nostre país. Els germans Joan i Josep Rimblas en van aser els seus fundadors el 1927 a Poblenou i quan van ob reir uns anys esprés la fàbrica del carrer Casanova la van dotar de la més moderna maquinària nordamericana complementada amb cambres frigorífiques emplaçades al port. El projecte empresarial dels germans Rimablas tenia com a nom comercial Industrias Frigoríficas de Alimentación i abastava des de la fabricació de gel fins a l'elaboració de gelats, passant per l'explotació de cambres frigorífiques, la pasteurització de la llet i la distribució dels productes mitjançant carretons conduïts a mà, que estaven formants per recipients folrats de suro per mantenir els gelats a baixa temperatura.
Els Rimblas s'associaren amb el Sindicat Rural de Vaquers l'any 1934 i continuaren amb les seves activitats de pasteurització i distribució de la llet, Durant la Guerra Civil l'empresa es col·lectivitazada i passà a ser control·lada per la Unió General de Treballadors (UGT). Amb l'adveniment del franquisme els antics propietaris van recuperar l'empresa i iniciaren una etapa d'expansió que es perllongà a la fàbrica del carrer Aragó fins entrats els anys 1960's quan la producció fou  traslladada al barride Poblenou als carrers Lope de Vega/Perú/Bilbao. ÑPoc després es va produir el tancament i enderroc de la fabrica d'Aragó/Casanova, que uns anys després donaria lloc a l'aixecament d'un gratacels d'habitatges de 22 plantes.   

divendres, 3 de juliol del 2015

PASSEIG DE GRÀCIA. Botigues, comerços i edificis. Anys 1920's

Agraïments a MIQUEL F. PACHA, FRANCISCO ARAUZ, JORGE ÁLVAREZ, EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ

El Passeig de Gràcia dels anys 1920's suposa la consolidació comercial de la via preferida i anhelada per les classes benestants i la burgesia local. Durant tota la dècada s'hi obren i s'hi mantenen botigues orientades a les butxaques més poderoses.
L'automòbil com article de luxe emergent hi té una presència molt notable amb concessionaris de les millors marques del moment i alguns comerços especialitzats de servei a l'automobilista. La nombrosa presència de joieries i botigues d'objectes d'art confirma també aquest caràcter marcadament burgès del passeig, que es complementa amb negocis de moda i sastreria. L'activitat bancària és encara molt escassa, així com l'hotelera i la de l'oci i espectacles, que tenen el seu centre neuràlgic a la plaça Catalunya i la Rambla.  

Recull ordenat per carrers de muntanya a mar dels comerços i botigues del Passeig de Gràcia dels anys 1920's
(Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les)


||

||
Carrer Salmerón (Gràcia)


Casa Fuster i Jardinets.


Dalmau Oliveres.- 132


129.- Maria Manau. Confeccions










129.- Farmàcia Galán


Institut Mascareñas. Tractaments corporals.- 132


127.- Madame X. Cotilleria




















127.- Mariano Manau. Màquines Millars













Cassadó & Moreu. Pianos.- 128


125.- J. Camps. Fàbrica de pantalles










123.- José Gil. Perruquer (des de 1925)

Lope Alberdi. Pianos.- 126











119.- Casa Niza. Mitges



Bonavista ====== 






117.- Josep Campanya. Art religiós



115.- Fills de J. Baró. Mobles de jonc






Cases del Marquès de Salamanca.- 114-122
 


111.- Enrique Dies. Pneumàtics


 



109.- Palau Bertrán










====== Alfons XII (Diagonal) ======
Cinc d'Oros
====== Còrsega ======



107.- Palau Robert
Institut Solanas Costa. Perruqueria.- 110








105.- Josep Batlle. Plantes i flors
Compañia Peninsular de Asfaltos.- 110







Antiga Casa Marcel·lí Poch. Perfumeria.- 108








La Puñalada. Restaurant.- 104




====== Rosselló ======

99.- Mariano Sancho. Automòbils Hupemobile


Auto American Salon. Automòbils Oakland.- 100

Hules Bazar.- 100





95.- Barril i Arderiu. Camiseria







95.- Maragall. Roba esportiva



Restaurant Riera.- 100







95.- Badosa Durán. Ortopèdia




====== Ps. Concepció



93.- Good Year. Pneumàtics






Forn de Montserrat. Pastisseria.- 96










Xifré. Confiteria i licors.- 96




Mosella de L. Dauder. Sastreria.- 92





91.- Mathis. Automòbils











Casa Milà (La Pedrera).- 92





89.- Ontiveros. Accessoris per l'automòbil





====== Provença ======

87.- José Carreras. Joier
J.M. Font. Farmàcia.- 90


Uralita. Exposició i venda.- 90



87.- L. Carreras. Automòbils Packard


85.- Mas y BertránFusteria

Vicente VilaEines de conreu del camp.- 88

Acadèmia Longàs. Classes de música.- 86

 

77.- Pomar y SerraMobles. (des de 1926)

Magín Pladellorens. Vins.- 84












75.- Viladrosa de Amenay i PiEstufes a petroli








====== Mallorca ======


73.- La Industrial Funeraria









Casa Metzer. Màquines i aparells.- 76












67.- Bertrán. Moda (fins el 1922)







67.- Blanco Bañeres. Catifes i Tapisseries (fins el 1929)

Majestic Hotel Inglaterra.- 70-72













La Perla Mallorquina. Ensaimades i pastisseria (des de 1923).- 68


61.- Galeries PadróMobles i decoració


L. Malmedé. Art i antiguitats (des de 1924).- 68







====== València ======


59.- Maurici Orriols. Farmàcia i laboratori.- 
Casa Gaumont. Ràdio.- 66







59.- Roser Pi. Llenceria i moda.- 














57.- Bigas. Camions Stewart.-


Casa González. Rajols i Ceràmica.- 62









Aeon. Pianos.- 62


49.- Centro de Contratación Comercial


Francisco Gomez. Òptica (fins 1928).- 58










47.- Colomer. Yoghourt







====== Aragó ======


Stevenson Romagosa. Studebaker. Automòbils.- 54
45- Juan Pons. Mobles (fins 1925)


45- Asland. Ciment Portland











45- Santiró. Perruqueria femenina










43.-  Vilaseca y Ledesma. Pel·lícules


















43.-  E.Martignole. Queviures i productes de règim




J. Jorba. Queviures.- 48




Siemes. Aparelles contra la sordera.- 48



43.- Casa Batlló
41.- Casa Amatller
















Jaume Mercadé. Joier.- 46




37.- Segura. Paraigües.




35.- Izábal. Pianos



Pallarols. Mobles i decoració.- 44












====== Consell de Cent ======


Casa Meix. Espardenyes.- 42

31.- Prats i Fatjó. Confiteria






29.- A & M Multedo. Automòbils Lancia


27.- Martí Martí. Complements




Busquets. Mobles, decoració i objectes d'art.- 36.










25.-  Casa Basas. Sabateria




Calzados La Imperial.- 36.


La Pinacoteca. Marcs, motllures i exposicions d'art.- 34.













  
Revista de Catalunya.- 34.


Grand Gerard. Moda.- 34.












Exclusivas Julio Cesar. Distribució de cinema.- 32.






23.- Hotel Beausejour







23.Cine Fémina



Sabadell & Henry. Olis per automòbils.- 32.


21.- Solar (fins a 1927)




====== Diputació ======

Casa Virgili. Moda.- 30

19.-  Casa Vidal Ribas



Francisco de A. Carreras. Joieria.- 30


La Cruz. Moda.- 30














Gaumont. Fotografia.- 30






 











Graham-Paige. Automòbils.- 28






19.-  Manuel Valentí Gallard. Taller de joieria




Masriera i Carreras. Joieria.- 26










Arturo Ferré. Sastreria.- 24




17.- Joaquin Marsans Peix. Agent de canvi i borsa 
                                                                                                                 
Manel Valentí. Joier.- 24










Kodak. Fotografia.- 22.



15.- L'Auto. Pneumàtics i servei a l'automòbil

Vallet y Bofill. Hispano-Suiza. Automòbils.- 20.











Casa Bastida. Sastreria.- 18.















Esteva i Cia. Marcs i motllures.- 18.

  










====== Corts ======


Valentí. Joieria.- 16.









José Sanosa. Joieria.- 16.





E. Furest. Moda. -12-14.

9.- Sociedad Anónima Arnús-Garí

     

Pedro Rodríguez. Moda (des de 1924).- 8-10.





7. - Oriol. Joieria.

Banco de Vizcaya.- 8-10.
 Joieria Buxeda.- 6.





                         

 Prats Fatjó. Confiteria. (fins a 1920) .- 6.
   
5. - Cabot. Joier (1922)







Casp ======



Cesar Vicente. Discos - 4.





3-5. - Banco Comercial de Barcelona

Estanc. - 4.












Viuda de P.M. Palou. Joieria.- 4.


1.Hotel Colón. Bodega Andaluza
Camiseria Comas.- 2.

1.- Hotel Colon 
                                                                                                    




 

 Ronda Sant Pere ======

Plaça Catalunya