diumenge, 31 de gener de 2016

NUEVO MUNDO. Paral·lel 50. Saló de ball i boxa. (1927-1936) i Frontó (1936-1949)

Article elaborat en col·laboració amb MIQUEL F. PACHA
Agraïments a FRANCISCO ARAUZ


*1928.- Enquadrada en groc es veu la coberta del Nuevo Mundo davant mateix de la Central d'Electricitat. (Foto: Fons FECSA/ANC)

Cap a finals de la dècada dels anys 1920's, la creixent afició a la boxa entre els barcelonins va fer decidir a alguns empresaris a promoure la construcció d'un recinte especific per a celebrar-hi combats. El lloc escollit va ser el Paral.lel, just davant de la central d'electricitat de les tres xemeneies.
El local va ser batejat amb el nom de Nuevo Mundo i per fer-lo rendible simultanejava la celebració de combats amb el seu ús com a pista de ball.
Aquesta doble orientació va produir també una doble inauguració. El dissabte 12 de març de 1927 el Nuevo Mundo va acollir la seva estrena com a ball amenitzat amb l'actuació del reputat danseur Harry Wills. 


*1927.- Anunci de la inauguració com a sala de ball del Nuevo Mundo el dissabte 12 de març d'aquell any.

Només uns dies després, el dimecres 16 de març, amb el ring instal·lat al bell mig de la pista el flamant Nuevo Mundo va viure els primers combats. La vetllada inaugural presentava com a plat fort veure al campió de Catalunya Francesc Ros enfrontat al campió belga Piet Hobin.


*1927.- Uns dies abans de la inauguració del Nuevo Mundo com a recinte de combats de boxa, El Mundo Deportivo comentava així l'esdeveniment. (Edició del 13 de març de 1927)

*1928.- El púgil català Francesc Ros que va tenir l'honor d'inaugurar la sala Nuevo Mundo. (Foto: Blog Boxeo 1930s)

Consolidat ja en el seu doble paper, el local va acollir també alguns campionats de ball de resistència i va passar a formar part d'aquella sempre agitada zona del Paral·lel més pròxima al mar, on gairebé en un puny s'aplegaven els teatres Apolo, Español, Arnau i Nuevo, entre d'altres locals d'oci i de vida nocturna que van convertir aquells temps en els més intensos de la història del Paral·lel.


*1927.- Dues imatges de l'interior de l'àmplia sala de ball del Nuevo Mundo amb l'escenari on se situava l'orquestra al fons.

El 22 de gener de 1936 el recinte va patir un incendi que malgrat tot va poder ser controlat i en pocs dies es va poder recompondre la sala, que unes setmanes després ja acollia un mítig del Front d'Esquerres davant les imminents eleccions del febrer d'aquell any.



*1936.- Dues imatges  de l'estat en que quedà l'interior del Nuevo Mundo després de l'incendi produit el 22 de gener. (Fotos: Pérez de Rozas / AFB)

*1936.- El Nuevo Mundo refet i novament en funcionament va acollir un míting del Front d'Esquerres el 12 de febrer. (Foto: Pérez de Rozas / AFB)

L'obertura del Gran Price al 1934 va concentrar gairebé tota l'activitat boxística barcelonina en aquest recinte juntament amb el vell Iris Park del carrer València. En aquesta tesitura el Nuevo Mundo va ser reformat i adequat com a frontó iniciant així, a partir del maig de 1936, la seva última etapa com a recinte esportiu. 

*1936.- Retall de La Vanguardia del dia 7 de maig on s'informa de la inauguració del Frontó Nuevo Mundo.

Acabada la Guerra civil, el mateix estiu del 1939 s'hi començaren a programar partides femenines amb apostes, modalitat que ja s'havia assajat amb molt d'èxit abans de la guerra al Frontó Txiqui-Alai de la plaça Bonsuccés.


*1939.- El Frontó Nuevo Mundo apareixia així a la cartellera després de la guerra quan va començar a acollir partides amb jugadores. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1943.- Els campionats d'Espanya d'aquell any de la modalitat de raqueta individual van disputar-se al recinte del Nuevo Mundo.


*1949.- La Vanguardia publicava un anunci posant a la venda el local, que tancava així la seva etapa com a frontó i la seva existència amb l'enderroc posterior.

*1928.- Una altra imatge aèria del Paral.lel amb el Salón Nuevo Mundo durant els seus primers temps. (Foto: Fons FECSA/ANC)

GRAN MARTINICA. Societat Recreativa. Dancing. Abat Safont 2-4 (1918-1920's)


*1919.-Anunci de la Gran Martinica a la cartellera del diari La Publicidad

Les primeres notícies del local conegut com la Gran Martinica provenen de l'any 1918. Neix sota la fòrmula de Societat Recreativa, teòricament amb l'accés reservat exclussivament als seus socis, modalitat que només servia per evitar molts esculls burocràtics i que quedava emparada en la Llei d'Associacions de 1887. Era, en realitat, un cafè de cambreres  que ballaven amb els clients encobrint d'aquesta manera activitats emmarcades en l'àmbit de la prostitució.
El local era situat a la cantonada del carrers Abat Safont i Tàpies, just davant del Teatro Español i al costat de l'Arnau.
La Gran Martinica va ser objecte de sancions reiterades per contractar noies que no arribaven a la majoria d'edat, de la qual cosa en donaven sovint notícia els diaris de l'època. Una paradoxal forma indirecta de fer publicitat del local.
Una anècdota de la història del local és que hi va treballar com a cambrer José Cervelló Salvador, un dels implicats en l'assassinat d'Ernesto Queralt Mas, que era un dels pistolers del grup dirigit pel misteriós Baró de Koëning, que actuaven a sou de la patronal contra dirigents del moviment obrer [1]. Queralt va morir a Montjuïc assassinat per la CNT a l'octubre de 1920.
El Gran Martinica va continuar la seva singladura durant gairebé tota la dècada dels anys 1920's. arribant a aplegar més de 50 tanguistes i prop de 150 noies contractades al servei de la clientela. 
El 1930 el dancing El Tropezón va ocupar aquell mateix local, que després de la Guerra Civil seria enderrocat i el solar resultant acolliria les Atracciones Caspolino.

*1920.- El Gran Martinica anunciat a les planes de Papitu.


[1].- El Diluvio. Núm,. 25. Edició del 30 de gener de 1923.

dissabte, 30 de gener de 2016

MENJADOR INFANTIL D'AUXILIO SOCIAL. Carrer Sant Oleguer (1941)



El dia 7 de novembre de 1941 una comitiva d'autoritats encapçalada pel governador civil Antonio Correa Véglison i per l'alcalde Miguel Mateu varen inaugurar oficialment un menjador social infantil i una Cocina de Hermandad al carrer Sant Oleguer al bell mig del Barri Xino.


Es tractava d'un equipament públic obert ja anteriorment per Auxilio Social, entitat falangista creada amb l'objectiu de donar suport als més desvalguts, orfes i vídues. Evidentment el tracte no era el mateix si els desvalguts eren de família del bàndol nacional que del republicà. La Obra, que era el nom que utilitzaven els falangistes per referir-se a l'Auxilio Social, havia estat fundada per Mercedes Sanz Bachiller, vídua d'Onésimo Redondo, durant la Guerra Civil en el bàndol dels sublevats. S'inspirava clarament en el model del Winterhilfswerk (auxili d'hivern), desenvolupat a l'Alemanya nazi.
L'acte de la inauguració va ser poc més que una manifestació de propaganda. La pulcritud que mostren les fotos que Josep Brangulí va captar el dia de la inauguració poc tenia a veure amb el que seria l'activitat habitual d'aquest centre. Posteriorment, el menjador social va ser batejat amb el nom de Nuestra Señora de los Angeles.  

*1941. Miguel Mateu i Correa Véglison creuen unes paraules en el moment d'abandonar el local. Els cotxes oficials amb la bandera de la falange els esperen a la porta. (foto KJosep Branguñi)



FERRARI STORE. Passeig de Gràcia / Consell de Cent. (2011-2014)





Al mes de maig de 2011 la marca automobilística italiana Ferrari va obrir una botiga als baixos de l'edifici de La Equitativa a la cantonada del Passeig de Gràcia amb Consell de Cent.
La presència del pilot espanyol Fernando Alonso a les files de l'escuderia de la marca del cavallino rampante va ser el detonant perquè l'estratègia comercial de Ferrari decidís obrir aquest tipus de botigues a Madrid i Barcelona.

*2011.- El dia de la inauguració amb la presència del pilot asturià Fernando Alonso (dreta)

El local estava estructurat en tres nivells: planta baixa, un petit altell i soterrani. En total eren uns 350 metres quadrats de superfície comercial. El seu principal reclam era una rèplica del prototip de fòrmula 1 de Fernando Alonso exposat permanentment en un dels aparadors. En el seu moment es va dir que aquell era el més fotografiat de tot el passeig de Gràcia. L'establiment orientat bàsicament al turisme oferia productes a uns preus força prohibitius per algunes economies. Com a mostra una gorra amb visera valia 32 euros, un forro polar 120, i un polo 80. 
Aquest establiment era una mostra rellevant del sotmetiment absolut al turisme d'elit que pateix el passeig de Gràcia  i el centre de la ciutat.
Al juny de 2014 els responsables de Ferrari van anunciar el tancament de la botiga mentre Fernando Alonso abandonava l'escuderia per retornar a McLaren. Es va obrir un període de liquidació d'existències i tot seguit es va procedir al traspàs del local. Mentrestant, Ferrari anunciava que el futur de la seva presència comercial a Catalunya passava pel projecte de Parc Temàtic a Port Aventura que portaria el nom de la marca. Quan la store de Passeig de Gràcia va tancar, 40.000 euros mensuals era el preu del lloguer del local.

*2014.- Liquidació d'existències i tancament de la Ferrari Store.

divendres, 29 de gener de 2016

PASSEIG DE GRÀCIA. Botigues i comerços. Anys 1950's

Agraïments a MIQUEL F. PACHA, FRANCISCO ARAUZ, JORGE ÁLVAREZ, EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ,  MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ i EUGENIO GUARDIOLA SANTAFÉ


ARTICLE EN CONSTRUCCIÓ


El Passeig de Gràcia dels anys 1950's va recuperant-se del fort impacte produit per la primera dècada del franquisme. L'activitat comercial comença però a remuntar per consolidar-se a la dècada posterior. Les entitats bancàries comencen a ocupar la zona i també les oficines. Subsisteixen algunes botigues històriques pero n'apareixen de noves. Galeries d'art, botigues de moda i joieries són els comerços més habituals.


Recull ordenat per carrers de muntanya a mar dels comerços i botigues del Passeig de Gràcia dels anys 1950's
(Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les)

||

||
 Major de Gràcia


Casa Fuster.- 132
==== Sèneca 


 129.- Farmàcia Maymó Figueras

 
 






Café Vienés- 132





127.- Climair. Calefacció i ventilació industrial





Radio Watt. - 130




125.- Casa Camps. Pantalles



- 128







Lope Alberdi. Pianos.- 126

123.- M. Pla. Moda


  124
 
 
 
 121.-  Simón. Joieria
 
 
 

 
 
119.- La Selección. Complements

 

Industrias Rovira.- 122


 

Bonavista ====== 
117.- Josep Campanya. Art religiós

Ilang-Ilang. Guants i complements.- 120






115.- Galerías Cristina. Exposicions

 
 
Exclusivas Balmes. Moda i Teixits.- 120









 
 
 
 
 
Rierola. Armeria.- 120







El Trébol. Gavardines.- 118






113.- 

Casa Torres. Moda i teixits.- 118








Royera. Teixits i Confeccions.- 116

 



 

Gilabert. Tapisseries.- 114
 
111.- Banco Comercial Transatlántico (des de 1959)

 

 

=== Avenida del Generalísimo Franco ===
Plaça de la Victòria
====== Còrsega ======


107.- Palau Robert
.- 110



 




105.- Imperial. Teixits




Zaquero. Joguines.- 110

108


103.- El Dique Flotante. Moda






- 106





101.- Casa Gimeno. Articles per a fumadors
Gimeno. P. de Gracia i a Rambles anys 50:











La Puñalada. Restaurant.- 104






====== Rosselló ======

99.- MYDVA. Esports
Mantequeria Fortuny .- 102






97.- Fleca

.- 100





95.- Peruga. Camiseria



. 100







95.- 





====== Ps. Concepció

.- 98

93.- Santaeulalia. Sastreria i Moda





Casa Vinçon. Complements per a la llar.- 96











Asunción Bastida. Alta Costura- 96



93.- Radio Hispano-Suiza


Greco. Sastreria.- 92




      


Magda. Perfumeria.- 92






91.- Llibreria Francesa





89.- BoschTeixits



Casa Milà (La Pedrera).- 92








89.- Estereria Viuda de P. Macià







====== Provença ======


87.- 

J.M. Font Mompou. Farmàcia.- 90


Chiquito. Joguines .- 90




87.- 



85.- Mas y BertránFusteria

.- 88

.- 86





79.- Farreras. Gèneres de punt 



Guiteras. Alta Pelleteria.- 84




77.



75.






====== Mallorca ======


73.- Nilo. Decoració i Antiguitats 
Granja La Catalana.- 80










73.- Libreria Occidente

 78

71.- Leman. Alta Costura i Confecció 
















Radio Avenida.- 76

71.- Sempere. Óptica





                                   El Suizo. Llenceria.- 74














Rull. Sanitaris.- 74


67.- La Casa de las Cretonas





65.- Majestic. Articles per a viatge










Hotel Majestic.- 68-70-72



61.- Galerías Padró. Mobles i decoració











                                                                 
====== València ======


59.- 
Medias Castella.- 66






59.- Sanofix. Aparells de confecció





 Jaimes. Llibreria. Sala d'Art.- 64











57.- 


Casa González. Rajols i Ceràmica.- 62








55.- Salón Rosa.







Iris. Tintoreria.- 62
53.- Quintana. Antiguitats











53.- Institución Cultural Femenina

51.- Sanmartí. Mobles (fins a 1953)






51.- Barbosa y Costa (Gèneres de Punt)
Santa Eulalia. Moda.- 60


49.- J. Albiñana. Pianos















49.- Sema. Matalassos

 J. Alemany. Televisors - 58










47.- Fémina. Perfumeria





                                                                                                                                                                      



Sociedad Anónima Cros.- 56


====== Aragó ======

 
.- 54
45- SAS. Línies aèries
 



 






 Farmàcia G. Maragall.-  50
 



 
 


43.- Syra 1931. Galeria d'art

 
  
 
La Central. Camiseria.- 50 

43.-  General Eléctrica Española. 



 
43.- Casa Batlló
41.- Casa Amatller


J. Pons Llovet. Electrodomèstics.- 48












41.- Joieria Bagués







Armengol. Joieria.- 46

39.- Regia. Perfumeria









37.- Segura. Perfumeria

Alitalia. Línies aèries.- 44

35.Casa Lleó Morera
35.- Loewe. Perfumeria  

Galerias La Equitativa.- 44
Pallarols. Mobles i decoració.- 44
Georgia. Electrodomèstics- 44
Marco. Agència de viatges.- 44
Frivolità. Boutique.- 44
Henriette. Boutique.- 44
Capri. Perruqueria de senyores.- 44
                         Milan.-  Restaurant (des de 1956).- 44
Milan.- Cafeteria (des de 1954).- 44




====== Consell de Cent ======


33.- Bomboneria Viena

Miras. Joieria i Rellotgeria.- 42









Horno del Cisne. Pastisseria.- 42






33.- J. Roca.  Gèneres de punt



33.- Carbonell. Corseteria






Banco Hispano Americano.38-40

31.- Prats Fatjó. Confiteria

J. Busquets. Mobles i objectes d'art.- 36






29.- Durany. Sabateria







Elite. Moda (des de 1957).- 36.

27.- Martí y Martí. Boutique














25.-  
Calzados Summum.- 36.







La Pinacoteca.- 34



23.- A. Balaguer. Radiadors elèctrics






Gran Gerard. Teixits. (fins a 1955) - 34








23.Cine Fémina



Gerplex. Plàstics.- 34.





21.- J. Furest. Joier


21.- El Dique Flotante. Moda





Gales. Sastreria i camiseria.- 32.


====== Diputació ======

Pío Rupert Laporta. Paraigües.-  30


19.-  








Argos. Exposicions d'art.- 30

















 
Roca. Radiadors de Calefacció.- 28





19.- Magda. Perfumeria












Fumanal Carrera. Sastreria.- 26

17.
                                                                                                                 
Editorial Exito. Llibreria. - 24















15.- Reig. Mobles
Kodak. Fotografia.- 22.
















Casa Puig. Alta costura.- 20
13.- Gifré & Escoda. Objectes de regal

13.- Viatges Marsans
Joieria J. Roca.- 18.



Casa Bastida. Sastreria.- 18.
13.- Comedia. Teatre i cinema




====== Avenida de José Antonio ======
Primo de Rivera

Banco Rural y Mediterràneo (des de 1957).- 16.
11.- Banco Vitalicio de España










Orxateria Valenciana (fins a 1955).- 16














J. Valentí. Joieria.- 16.


Galerías Condal
11.- C y G. Carandini. Electrodomèstics




E. Furest. Moda.- 12-14.
11.- Domenech y Soler Cabot. Joieria















Pedro Rodríguez. Moda.- 8-10

11.- Eva's. Moda i bijuteria
















Wagons Lits Cook. Viatges.- 8-10


11.- Casa Monry. Abrics de pell


Gonzalo Comella. Moda.- 6.














Meliá. Agència de Viatges.- 6.







Arte y Técnica. Portusach. Rellotgeria.- 6.

9.- Banco Español de Crédito

7. - Oriol. Joieria.











Casp ======



5. - Banco de Santander
César Vicente. Discos i So.- 4.







3.-  Banco Central




Estanc. - 4




Camiseria Comas.- 2.





1.- Banco Español de Crédito






Plaça Catalunya                        
Ronda Sant Pere