dilluns, 31 d’octubre de 2016

ESTAND DE BURMEISTER & WAIN. Exposició de 1929. Montjuïc. (1929-1930)

Agraïments a JAUME MAS, JAUME SUSANY i ELOY FC


*1929.- L'estand de Burmeister & Wain al costat del Palau de Victòria Eugènia. (Foto: ANC)

L'empresa danesa de motors i maquinària Burmeister & Wain, va ser fundada a Copenhaguen el 1865 per Carl Christian Burmeister i William Wain i va comparèixer a l'Exposició de Barcelona de 1929 amb un vistós estand exterior sobre el que onejava la bandera danesa. L'emblema de la companyia, amb un vaixell víquing navegant per alta mar sota els potents raigs del sol, era present al frontal de la instal·lació. L'estand va ser plantat a l'esplanada d'accés a les cascades que s'estén entre els palaus d'Alfons XIII i de Victòria Eugènia, al costat d'aquest últim. Cal no confondre'l amb el Pavelló de Dinamarca, que era situat a la zona de l'esplanada de l'Estadi.
Burmeister & Wain s'havia establert a Barcelona amb seu al número 435 de la Gran Via, entre Entença i Rocafort. Des d'allà gestionava les operacions per tot el territori espanyol i portuguès a través de l'empresa representant Hans T. Möeller. S.A. que representava a la península ibèrica a la companyia danesa, la qual fabricava motors nàutics i terrestres a la fàbrica de la Barceloneta de La Maquinista Terrestre i Marítima. 

*1930's.- Cartell publicitari dels motors que fabricaven a La Maquinista Terreste i Marítima sota llicència de Burmeister & Wain.


* 1929.- Fullet informatiu editat per l'empresa amb motiu de l'Exposició de 1929.


*1929.- Portada del catàleg de l'empresa que fou distribuït a l'estand de Montjuïc durant els dies de l'Exposició.

diumenge, 30 d’octubre de 2016

CASA VIDAL RIBAS. Passeig de Gràcia 19. (1863-1960)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, ENRIC COMAS i PARER i ELOY FC

*1933.- Vista exterior de la Casa Vidal Ribas (Foto: Josep Brangulí)

Aquest palauet de línies neoclàssiques amb planta baixa i dues alçades va ser una de les primeres edificacions del Passeig de Gràcia. Lluís Permanyer [1] situa la seva construcció a l'any 1863. Projectat per l'arquitecte Jeroni Granell va ser aixecat gairebé a la cantonada amb Diputació al costat del xalet de César Ortembach. Era un edifici a quatre vents que disposava d'un espaiós jardi a la part del darrera.

*1932.- Emplaçament de la Casa Vidal Ribas sobre un plànol municipal (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

El 1932 la Lliga Regionalista, que fins aleshores tenia les seves oficines centrals al carrer Boters, va passar a ocupar el pis noble i principal de l'edifici on va establir la seva nova seu. 


*1932.- Dos retalls de premsa sobre la instal·lació de la seu de la Lliga Regionalista al pis principal de l'edifici. (Font: Hemerotca La Vanguardia)
 
*1932.- Foto captada al mes de novembre amb motiu de les eleccions al Parlament català. Un grup de guàrdies d'assalt té cura de l'ordre davant la seu electoral de la Lliga. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes / ANC)

Acabada la Guerra Civil els baixos de l'edifici van ser ocupats a partir dels inicis de 1940 fins al 1944 per la Sala Barcino, dedicada a exposicions d'art, bàsicament pintures. Posteriorment els salons van ser ocupats per la botiga de Perfumeria Magda
La Casa Vidal Ribas va ser enderrocada cap a començaments dels anys 1960's. Sobre el solar resultant s'hi va edificar l'edifici del Banco Exterior de España, inaugurat l'11 de desembre de 1963, i que amb el pas dels anys acolliria la seu de la Borsa de Barcelona.

*1958.- L'edifici en els seus últims anys abans de l'enderroc. (Foto: TAF)
 
 
*1960.- Dues imatges de l'inici de l'enderrocament de la Casa Vidal Ribas. Al número 17 ja s'havia construit un altre edifici d'oficines. (Foto: TAF)
 
*1968.- L'edifici d'oficines del Banco Exterior de España enlairat sobre el solar on hi hagué la Casa Vidal Ribas. Actualment acull la Borsa de Barcelona.

[1].-  Permanyer, Lluís. Biografia del Passeig de Gràcia. Edicions la Campana. 1994

divendres, 28 d’octubre de 2016

PAVELLÓ DEL MAPA D'ESPANYA. Exposició de 1929. Montjuïc. (1929-1930)

Agraïments a JAUME MAS


*1929.- El Pavelló de Cartografia, conegut popularment com el pavelló del mapa d'Espanya. (Font: Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya)

Aquest petit pavelló era situat al costat del Palau Nacional a l'extrem del passeig que pujava cap al Pavelló Reial i el Palau de les Missions i el camí que enllaçava amb la baixada de la Font del Gat. Fins allà arribava el petit funicular del Palau Nacional. Era el primer pavelló que veien els visitants que pujaven al Palau Nacional amb l'esmentat funicular. Presentava una estructura arrodonida rematada per una coberta coronada per un petit cupulí sostingut per columnes. Les banderes d'Espanya i de les principals ciutats de l'Estat hi onejaven al seu voltant. Tot i que oficialment en algunes guies de l'Exposició figura amb el nom de Pavelló de Cartografia, se'l va conèixer com a Pavelló del Mapa d'Espanya. Va ser inaugurat el dia 11 de juny de 1929 amb presència del governador Milans del Bosch.
Interiorment s'estructurava amb un altell que envoltava l'edifici i des del qual es podia observar un gran mapa d'Espanya en relleu que els visitants podien també contemplar des de la planta baixa circumdant-lo.  
L'estructura, tota ella de fusta, va ser desmuntada després de clausurar-se l'Exposició al 1930.
 
*1929.- Emplaçament del pavelló del mapa al costat del Palau Nacional (Font: Col·lecció Francisco Arauz)

*1929.- La cúpula del Pavelló del Mapa d'Espanya, entre el pavelló de la Caixa de Pensions i el Palau Nacional, en una imatge captada des del tram final del carrer Lleida.

*1929.- Arribada del Rei Alfons XIII al Pavelló del Mapa d'Espanya

*1929.- Alfons XIII visitant el pavelló.

dimecres, 26 d’octubre de 2016

CRISTALLERIES PLANELL. Anglesola 1-3. Les Corts (1913-1957)



Leopold Planell i Porqueras (1885-1953) va fundar l'any 1913 una fàbrica de cristall al bell mig del barri de Les Corts, molt aprop de la plaça de la Concòrdia. Era situada just on arrenca el carrer d'Anglesola, una via que enllaçava el barri amb la carretera de Barcelona a Sarrià. De Cristalleries Planell en sortiria una gran producció de vasos, copes, gerros, plats i tota mena d'objectes de vidre, en especial làmpades artístiques que s'exportaven especialment a Amèrica.
La fàbrica va ser construida el 1913 seguint un projecte de l'arquitecte Josep Graner i Prat (1844-1930). La història de l'empresa és curulla d'episodis vinculats amb les reivindicacions laborals dels seus treballadors. Fins al 1919 eren habituals les jornades de 11 hores durant els set dies de la setmana. Un primer incident remarcable  fou l'atemptat fallit contra els propietaris esdevingut el 22 d'agost de 1923. Aquell dia el matrimoni Planell es trobava dins el seu cotxe estacionat al carrer Riego, prop de la plaça d'Osca del barri d'Hostrafranchs, on tenien el seu domicili els Planell. De sobte es va sentir una forta detonació i la senyora Planell va ser ferida de bala al braç.
En els seus primers temps, l'empresa contractava nens molts joves a partir dels 9 anys i els obligava a treballar uns temps extres sense ser retribuïts, la qual cosa va acabaria generant una forta protesta. Durant la dictadura del general Primo de Rivera els incidents es van anar succeïnt. Un dels principals instigadors de la revolta va ser el nen d'onze anys Francesc Pedra, que després esdevindria un destacat membre de la CNT. Tot va acabar amb una vaga dels aprenents popularment coneguda com a vaga de nens declarada a l'any 1925, que va sacsejar el negoci dels Planell i va generar un ressó que s'estengué a altres fàbriques del ram de Barcelona i Catalunya. 
Durant l'etapa republicana la conflictivitat laboral no va minvar fins que a la Guerra Civil l'empresa fou col·lectivitzada i arrabassada als seus propietaris
Acabat el conflicte bèlic, la fàbrica va tornar als seus propietaris. Leopold Planell va ser nomenat cap del Sindicat Provincial del Vidre i l'empresa seria guardonada amb el títol d'empresa exemplar a l'any 1942.

*1942.- Un cartell a la façana de la fàbrica anuncia el guardó obtingut com a empresa ejemplar. (Foto: J. Tapiola. / Arxiu Municipal del Districte de Les Corts)

El 1957, quatre anys després de la mort del fundador, la fàbrica va tancar i la progressiva urbanització de l'entorn va provocar la desaparició de gran part de les seves dependències. Unicament va quedar dempeus i en estat ruinós. la part de la cantonada del carrer Anglesola amb el carrer del Doctor Ibáñez on es poden veure les finestres arrodonides i un trencadís d'inspiració modernista amb el nom de l'empresa, elements que es van anar deteriorant a l'espera de ser restaurades per construir-hi un centre cívic pel barri.

Resultat d'imatges de cristalleries planell



dissabte, 22 d’octubre de 2016

CINE PRINCESA. Via Laietana 14 (1923-1996)


*1920's.- El Cinema Princesa en primer terme, davant de l'edifici que acull les organitzacions sindicals.

Inaugurat el 17 de març de 1923 a la cantonada de la Via Laietana amb el carrer Manresa, amb un accés secundari pel carrer Argenteria, el Cinema Princesa disposava d'un aforament inicial per a 1.550 espectadors.
La proclamació de la República va comportar el lògic canvi de nom i va ser rebatejat com a Cine Layetana a partir del 16 d'abril de 1931. Les primeres pel·lícules sonores hi van arribar a l'abril de 1933 i la Guerra Civil va obligar a tancar el local durant un temps.
Amb l'arribada del franquisme el local va ser reobert poques setmanes després de l'entrada dels nacionals a Barcelona, concretament el 16 de febrer de 1939, recuperant alhora el seu nom original. La sala va quedar integrada dins de la categoria de cinemes de reestrena amb els típics programes dobles que eren canviats setmanalment. Els diumenges i festius hi havien també sessions matinals.
Com recorda Roberto Lahuerta en un dels seus inventaris de cinemes de barri [1], el Princesa va ser una de les sales que va tenir la sort de projectar la gran superproducció  Los diez Mandamientros. Va ser durant la Setmana Santa de 1963.
El Princesa va tancar portes com a cinema el juny de 1970. No obstant això, la sala va continuar activa assumint altres funcions i a partir de l'agonia del franquisme va adquirir un protagonisme destacat com a lloc de celebració d'assemblees i concentracions de treballadors, que lluitaven pels seus drets i negociaven els seus convenis col·lectius. La proximitat de la sala a l'edifici de les organitzacions sindicals afavoria aquesta funció. 
Al març de 1996 el local va ser ocupat i convertit en un centre cívic alternatiu i ben aviat va esdevenir una mena d'icona del moviment okupa a Barcelona.
Després de més de sis mesos d'ocupació, la policia va optar pel desallotjament que va deparar escenes de gran violència degenerant en una autèntica batalla campal amb un registre de 15 ferits i 48 detinguts, segons va recollir la premsa de l'època. Allò va ser el definitu adéu del Princesa, que va ser tot seguit enderrocat i substituit per un bloc d'oficines de planta baixa i sis alçades.

[1].- Lahuerta Melero, Roberto.  Barcelona tuvo cines de barrio. Ediciones Temporae. 2015

dijous, 20 d’octubre de 2016

PAVELLO DE L'ESCOLA CENTRAL D'ANORMALS DE MADRID. Exposició de 1929. Montjuïc. (1929-1930 i fins a 1987 com a dependència municipal)

Agraïments a JAUME MAS, FRANCISCO ARAUZ i ELOY FC

*1929.- Vista exterior del Pavelló. (Foto: Pérez de Rozas. La Hormiga de Oro)

Un mot tan socialment incorrecte com és avui anormal era, a final dels anys 1920's, una expressió suficientment oficialitzada com per identificar i donar nom a una entitat orientada a l'educació especial de disminuïts fisics i psíquics. Ens referim a l'anomenada Escuela Central de Anormales de Madrid. Aquesta escola va disposar d'un pavelló propi a l'Exposició Internacional de 1929 per donar a conèixer al públic els avanços produïts en aquest àmbit sovint oblidat i menystingut. 
El pavelló, patrocinat pel Ministeri d'Instrucció Pública, evocava formes pròpies de l'arquitectura andalusa i va quedar emplaçat en un dels extrems de l'esplanada de l'Estadi, a l'espai avui encara conegut com plaça d'Europa.

*1929.- L'emplaçament del petit pavelló. (Font: Plànol de la col·leccio particular de Francisco Arauz).


*1929.- Dues imatges més de l'entrada al pavelló

*1929.- Text de l'article publicat al diari madrileny ABC on s'expliquen les característiques d'aquest Pavelló. (Font: Hemeroteca ABC)

*1929.- Una de les estances de l'interior del pavelló (Foto: Pérez de Rozas. La Hormiga de Oro)

Com a curiositat val a dir que aquest petit pavelló va ser l'última edificació de l'Exposició del 1929 en desaparèixer, de les que hi havia a l'entorn de l'Estadi. Va sobreviure a tot franquisme i va arribar fins a la segona meitat de la dècada dels 1980's dedicat a magatzem municipal i caseta dels jardiners que s'ocupaven de la zona. Les obres de l'anella olímpica finalment el van condemnar a l'enderroc a l'any 1987.  

*1962.- La zona de l'avinguda de l'Estadi, que anys després esdevindria recinte dels exàmens per a obtenir el carnet de conduir, amb l'antic pavelló en un dels seus extrems. (Foto: Fons SACE. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).
 
*1970.- Una década més tard, el pavelló de Bèlgica ja havia estat enderrocat i substituït per les Piscines Picornell. El petit pavelló de l'Expo-29 però, encara seguia dempeus i, com es veu a la imatge, era testimoni de les desfilades de cotxes de les autoscoles a les proves per obtenir el permís de conduir. (Foto: Fons SACE. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya). 

dilluns, 17 d’octubre de 2016

GRANJA DE L'ASSOCIACIÓ DE RAMADERS. Exposició de 1929. Montjuïc (1929-1930's)

Agraïments a JAUME MAS i FRANCISCO ARAUZ


*1929.- Recinte de la Granja darrera del Palau Nacional (Foto: Arxiu Mas / ANC)

El sector ramader va tenir també una presència destacada a l'Exposició de Barcelona de 1929. El recinte reservat a aquest ram era situat sobre un espai enfonsat, corresponent a una de les antigues pedreres de Montjuïc, situat entre el Palau Nacional i l'Estadi. S'hi accedia des d'una glorieta-mirador situada al costat de l'entrada a l'actual Antic Jardi Botànic i tot seguit hi havia una pendent que portava a un espai central que s'organitzava al voltant d'una Masia. Aquest edifici principal era envoltat de diverses construccion secundàries per a l'exhibició del bestiar i el consum de productes derivats com llet, ous, mantegues i formatges, 
L'espai, anomenat oficialment Granja de la Asociación General de Ganaderos del Reino, va  ser inaugurat el diumenge 30 de juny de 1929  en una acte presidit pel capità general Emilio Barrera i pel marquès de la Frontera, president de l'Associació de Ramaders.  Les autoritats recorregueren les instal·lacions del recinte, que integrava les quadres per a cavalls i egues, la lleteria amb ovelles i cabres, els corrals per al bestiar porcí, i altres instal.lacions per a aus i conills. La banda de música dels Mossos d'Esquadra va amenitzar la festa que va acabar en començar el capvespre.  

*1929.- Composició floral de l'Asociación de Ganaderos amb l'escut de l'entitat, que recorda el que anys després adoptaria l'Espanya de Franco. (Font: Arxiu Mas. /ANC)


*1929.- Anunci de la imminent inauguració i obertura de la Granja (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1929.- Foto aèria sobre l'Estadi en la que s'ha emmarcat en groc el recinte de La Granja. 

*1929.- Emplaçament exacte de la Granja sobre un plànol turístic de l'Exposició (Font: Col·lecció privada Francisco Arauz)

*1930.- Anunci publicat a La Vanguardia del dia 9 de novembre en la que es dóna compte de l'exhibició i venda de vaques holandeses. 


*1929.- Panoràmica general de la Granja.


L'espai va continuar obert un temps després del tancament al públic de l'Exposició al 1930. La Masia és l'única edificació que resta encara avui (2016) dempeus.

dissabte, 15 d’octubre de 2016

PALAU DE L'ART MODERN. Exposicio de 1929. Montjuïc (1929-1960's)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i ELOY FC


El Palau de l'Art Modern de l'Exposició Universal de 1929 va ser projectat l'any 1927 per l'arquitecte Antoni Darder  i Marsà (1885-1956), Posteriorment es va acometre la seva construcció i va ser un dels primers en quedar enllestit.
Ocupava un espai situat entre la part posterior del Palau Nacional i el Palau de les Missions i disposava d'una superfície d'exposició de 5.000 metres quadrats. 
L'edifici era de planta rectangular i estava integrat per un cos central i dos de laterals simètrics. La façana de l'estructura central presentava un grup de set arcs de mig punt que conformaven l'entrada al pavelló. Durant els dies de l'Exposició era envoltat pel circuit del trenet interior que venia de la Foixarda.
El material que s'hi exposava va formar part de la secció "L'Art a Espanya" i constava de col·leccions de pintura, escultura, dibuix i gravat del segle XIX.

*1929.- Emplaçament del Palau de l'Art Modern sobre un plànol turístic de l'Exposició (Font: Col·lecció privada Francisco Arauz).


*1929.- Dues imatges de les sales de l'interior del pavelló amb les pintures i escultures que s'hi exhibiren durant l'Exposició. (Fotos: Col·lecció de postals de Tirajes Fotográficos Oriol / Concesiones Gráficas EIB)

Aquest pavelló va començar a ser desmantellat a finals dels anys 1950's quan es va projectar l'ampliació i reforma del Palauet Albéniz que seria dotat d'uns amplis jardins que s'estengueren sobre l'emplaçament que havia ocupat el Palau de l'Art Modern.


*1929.- Vista del Palau d'Art Modern des de l'avinguda de l'Estadi poc abans de la seva inauguració i de l'obertura de l'Exposició.

*1929.- Imatge aèria on es pot apreciar una vista lateral del Pavelló emplaçat entre l'Estadi i el Palau Nacional.

*1958.- Una imatge aèria de l'antic Palau d'Art Modern en el seus últims anys, quan ja començaven a desmantellar-ne les teulades (Foto: Fons TAF / ANC).

divendres, 14 d’octubre de 2016

COLUMNATA DEL PAVELLÓ DE LA CIUTAT DE BARCELONA. Montjuïc (1929-1959)

Agraïments a MIQUEL F. PACHA, CARMEN GIMÉNEZ i RAMON VILALTA

El grup de les quatre columnes que simbolitzaven la senyera no va arribar a l'Exposició Internacional del 1929. El general Primo de Rivera es va encarregar de fer-les desapareixer pel que representàven d'evocació del catalanisme i fins al començament del segle actual no van ser reposades. Una anys després, quan es va dissenyar la urbanització de l'entorn de la Font Màgica, Puig i Cadafalch va elaborar un projecte de monumentalització que preveia dos grups de vuit columnes situades als extrems de l'esplanada que envolta la font de Carles Buigas.
D'una d'aquestes columnates, la que servia de teló al primer pavelló de Mies van der Rohe, ja se n'ha parlat abastament en un altre article. Quan el pavelló alemany va ser reconstruit a l'any 1986 es va descartar finalment la seva reposició.
A l'altra banda de l'esplanada, davant del pavelló de la ciutat de Barcelona i darrere de l'escultura El Forjador de Josep Llimona, que avui podem veure al bell mig de la plaça de l'Univers, s'aixecava un altre grup de vuit columnes de capitells jònics amb una disposició exacta i equidistant de la Font Màgica respecte de les del pavelló Mies.


*1929.- El Pavelló de la Ciutat de Barcelona amb dues de les columnes jòniques del grup de vuit en primer pla.

Aquest segon grup de columnes va desaparèixer abans de les seves bessones. Cap a finals de 1959 s'inicià la construcció del Pavelló d'Itàlia per a la Fira de Mostres i altres certàmens, la qual cosa va comportar l'eliminació d'aquesta columnata que feia nosa en aquell lloc i res no tenia a veure amb l'estil modern i trencador del nou pavelló italià. Mai s'ha plantejat la seva reposició ni tant sols quan l'esmentat Pavelló d'Itàlia va ser desmuntat i substituït pel poc atractiu hangar que hi ha avui.

*1930.- Una làmina d'aigua quadrada amb un minúscul brollador al mig separava la columnata de la façana del Pavelló de Barcelona. La imatge està captada el dia 1 de maig durant la inauguració de l'escultura de Josep Llimona El Forjador, que es va erigir en homenatge a tots els que van treballar en la construcció dels pavellons i palaus de l'Exposició. (Foto: Josep Brangulí / ANC

*1930.- L'escultura El Forjador, de Josep Llimona, va estar instal·lada durant molts anys davant les columnes, després tingué altres emplaçaments al Parc de Montjuïc.

dimarts, 11 d’octubre de 2016

PAVELLÓ HISPANO-SUIZA. Exposició de 1929. Parc de Montjuïc. (1929-1930)



*1929.- El Pavelló de la Hispano-Suiza a l'inici de l'avinguda de Montanyans (Foto: ANC).

Projectat per l'arquitecte Eusebi Bona i Puig (1890-1972) i situat molt aprop de l'inici de l'avinguda de Montanyans, davant de l'esplanada pròxima al Palau Nacional, aquest pavelló era d'estil racionalista i destacava especialment per la seva torre coronada per la figura d'una cigonya, símbol corporatiu emprat per identificar els automòbils de la marca.
La base de l'edifici era rectangular i tres dels seus quatre costat eren vidrats, la qual cosa atorgava una gran lluminositat a la planta baixa i als cotxes que s'hi exposaven. Just per davant del pavelló girava el trenet de l'Exposició procedent de la zona de la Foixarda.

La cigonya identificativa dels automòbils de la marca apareixia sovint a la part davantera del morro del motor dels Hispano-Suiza.

*1929.- Una altra vista del pavelló amb el Palau Nacional al fons.


La Hispano-Suiza s'havia fundat a Barcelona el 1904 impulsada per l'empresari Damià Mateu i un grup de socis. Es va especialitzar en la fabricació de cotxes de luxe i també de motors naùtics i d'aviació.
Amb els anys va constituïr una filial a França amb fàbrica a Levallois-Perret primer i a Bois-Colombes després. Hispano-Suiza comercialitzava part de la seva producció d'automòbils a l'estranger i va assolir també notables èxits amb els seus prototips esportius i de competició. Coincidint amb la celebració de l'Exposició de 1929, l'empresa vivia una moments dolços de creixement.
Ben aviat però, aquella bona tendència canviaria. A partir de la proclamació de la Segona República els Hispano-Suiza van començar a ser mal vistos perquè representaven un article de luxe propi de les classes més benestants i recordaven a l'abolida monarquia, que sempre havia tingut en ells la seva marca preferida de vehicles. L'esclat de la guerra complicaria encara més la supervivència de l'empresa que va ser col·lectivitzada.
Acabada la Guerra Civil la familia Mateu va recuperar la propietat de l'empresa. El país però, estava immers en una situació de misèria generalitzada provocada pels estralls del conflicte bèlic i l'economia no estava per comercialitzar cotxes de luxe. Així doncs, el 1946 l'Institut Nacional d'Indústria (INI) va comprar la fàbrica de la Sagrera i va posar en marxa l'empresa pública ENASA, que iniciaria tot seguit la fabricació dels camions de la marca Pegaso.

*1930.- Dibuix publicat en una de les revistes editades amb motiu de l'Exposició.