diumenge, 31 de gener del 2016

NUEVO MUNDO. Paral·lel 50. Saló de ball i boxa. (1927-1936) i Frontó (1936-1949)

Article elaborat en col·laboració amb MIQUEL F. PACHA
Agraïments a FRANCISCO ARAUZ


*1928.- Enquadrada en groc es veu la coberta del Nuevo Mundo davant mateix de la Central d'Electricitat. (Foto: Fons FECSA/ANC)

Cap a finals de la dècada dels anys 1920's, la creixent afició a la boxa entre els barcelonins va fer decidir a alguns empresaris a promoure la construcció d'un recinte especific per a celebrar-hi combats. El lloc escollit va ser el Paral.lel, just davant de la central d'electricitat de les tres xemeneies.
El local va ser batejat amb el nom de Nuevo Mundo i per fer-lo rendible simultanejava la celebració de combats amb el seu ús com a pista de ball.
Aquesta doble orientació va produir també una doble inauguració. El dissabte 12 de març de 1927 el Nuevo Mundo va acollir la seva estrena com a ball amenitzat amb l'actuació del reputat danseur Harry Wills. 


*1927.- Anunci de la inauguració com a sala de ball del Nuevo Mundo el dissabte 12 de març d'aquell any.

Només uns dies després, el dimecres 16 de març, amb el ring instal·lat al bell mig de la pista el flamant Nuevo Mundo va viure els primers combats. La vetllada inaugural presentava com a plat fort veure al campió de Catalunya Francesc Ros enfrontat al campió belga Piet Hobin.


*1927.- Uns dies abans de la inauguració del Nuevo Mundo com a recinte de combats de boxa, El Mundo Deportivo comentava així l'esdeveniment. (Edició del 13 de març de 1927)

*1928.- El púgil català Francesc Ros que va tenir l'honor d'inaugurar la sala Nuevo Mundo. (Foto: Blog Boxeo 1930s)

Consolidat ja en el seu doble paper, el local va acollir també alguns campionats de ball de resistència i va passar a formar part d'aquella sempre agitada zona del Paral·lel més pròxima al mar, on gairebé en un puny s'aplegaven els teatres Apolo, Español, Arnau i Nuevo, entre d'altres locals d'oci i de vida nocturna que van convertir aquells temps en els més intensos de la història del Paral·lel.


*1927.- Dues imatges de l'interior de l'àmplia sala de ball del Nuevo Mundo amb l'escenari on se situava l'orquestra al fons.

El 22 de gener de 1936 el recinte va patir un incendi que malgrat tot va poder ser controlat i en pocs dies es va poder recompondre la sala, que unes setmanes després ja acollia un mítig del Front d'Esquerres davant les imminents eleccions del febrer d'aquell any.



*1936.- Dues imatges  de l'estat en que quedà l'interior del Nuevo Mundo després de l'incendi produit el 22 de gener. (Fotos: Pérez de Rozas / AFB)

*1936.- El Nuevo Mundo refet i novament en funcionament va acollir un míting del Front d'Esquerres el 12 de febrer. (Foto: Pérez de Rozas / AFB)

L'obertura del Gran Price al 1934 va concentrar gairebé tota l'activitat boxística barcelonina en aquest recinte juntament amb el vell Iris Park del carrer València. En aquesta tesitura el Nuevo Mundo va ser reformat i adequat com a frontó iniciant així, a partir del maig de 1936, la seva última etapa com a recinte esportiu. 

*1936.- Retall de La Vanguardia del dia 7 de maig on s'informa de la inauguració del Frontó Nuevo Mundo.

Acabada la Guerra civil, el mateix estiu del 1939 s'hi començaren a programar partides femenines amb apostes, modalitat que ja s'havia assajat amb molt d'èxit abans de la guerra al Frontó Txiqui-Alai de la plaça Bonsuccés.


*1939.- El Frontó Nuevo Mundo apareixia així a la cartellera després de la guerra quan va començar a acollir partides amb jugadores. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1943.- Els campionats d'Espanya d'aquell any de la modalitat de raqueta individual van disputar-se al recinte del Nuevo Mundo.


*1949.- La Vanguardia publicava un anunci posant a la venda el local, que tancava així la seva etapa com a frontó i la seva existència amb l'enderroc posterior.

*1928.- Una altra imatge aèria del Paral.lel amb el Salón Nuevo Mundo durant els seus primers temps. (Foto: Fons FECSA/ANC)

GRAN MARTINICA. Societat Recreativa. Dancing. Abat Safont 2-4 (1918-1920's)


*1919.-Anunci de la Gran Martinica a la cartellera del diari La Publicidad

Les primeres notícies del local conegut com la Gran Martinica provenen de l'any 1918. Neix sota la fòrmula de Societat Recreativa, teòricament amb l'accés reservat exclussivament als seus socis, modalitat que només servia per evitar molts esculls burocràtics i que quedava emparada en la Llei d'Associacions de 1887. Era, en realitat, un cafè de cambreres  que ballaven amb els clients encobrint d'aquesta manera activitats emmarcades en l'àmbit de la prostitució.
El local era situat a la cantonada del carrers Abat Safont i Tàpies, just davant del Teatro Español i al costat de l'Arnau.
La Gran Martinica va ser objecte de sancions reiterades per contractar noies que no arribaven a la majoria d'edat, de la qual cosa en donaven sovint notícia els diaris de l'època. Una paradoxal forma indirecta de fer publicitat del local.
Una anècdota de la història del local és que hi va treballar com a cambrer José Cervelló Salvador, un dels implicats en l'assassinat d'Ernesto Queralt Mas, que era un dels pistolers del grup dirigit pel misteriós Baró de Koëning, que actuaven a sou de la patronal contra dirigents del moviment obrer [1]. Queralt va morir a Montjuïc assassinat per la CNT a l'octubre de 1920.
El Gran Martinica va continuar la seva singladura durant gairebé tota la dècada dels anys 1920's. arribant a aplegar més de 50 tanguistes i prop de 150 noies contractades al servei de la clientela. 
El 1930 el dancing El Tropezón va ocupar aquell mateix local, que després de la Guerra Civil seria enderrocat i el solar resultant acolliria les Atracciones Caspolino.

*1920.- El Gran Martinica anunciat a les planes de Papitu.


[1].- El Diluvio. Núm,. 25. Edició del 30 de gener de 1923.