diumenge, 22 de maig de 2016

BANCO GARCIA-CALAMARTE. Plaça Catalunya 17. (1910's)




Un banc de nom poc conegut a Barcelona fou el Garcia-Calamarte, fundat a Madrid on tenia la seva seu central. Als inicis dels anys 1910's es va establir també a Barcelona amb el nom de García-Calamarte y Cia. Banqueros.
Havia estat fundat per Tomás Enrique García Calamarte el 1865. Va instal·lar les seves oficines al primer pis de la Casa Rosés al número 17 de la Plaça Catalunya i allà va romandre durant la dècada del anys 1910's.
L'entitat bancària va ser absorbida pel Banco Pastor el 1942.

*1910's.- El rètol de Garcia-Calamarte apareix rera el tramvia a la part dreta de la imatge ocupant el primer pis de la Casa Rosés. (Foto: Josep Brangulí)

FONT NEOGÒTICA DE LA PLAÇA DEL REI (1853-1935)

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ

*1907.- La font de la plaça del Rei (Foto: Vives)

Un element sovint recordat com a exemple de la Barcelona desapareguda és la font que hi hagué a la plaça del Rei.
Projectada per l'arquitecte vigatà Francesc Daniel Molina i Casamajó (1812-1867) i construïda el 1853, va ser emplaçada davant del Palau Reial Major i inaugurada el 16 d'octubre d'aquell any. Tenia planta octogonal coronada per una agulla de pedra d'estil neogòtic. El projecte inicial preveia que els vuit costats presentessin una decoració relativa als rius de les quatre províncies catalanes i als altres quatre unes figures de lleó de les quals brollaria l'aigua de la font. Aquest projecte es va encarregar als germans Baratta, però finalment només es va enllestir el costat dedicat a Barcelona amb l'escut comtal. La font acompanyava la clàssica imatge de la Plaça del Rei amb arbres plantats de començaments del segle XX.
La reforma de la plaça realitzada per l'historiador i arqueòleg Agustí Duran i Sanpere després de la descoberta de les runes al subsòl de la plaça va comportar la desaparició de la font a l'any 1935.



Foto: Martí Centelles

L'aspecte funerari de la font, va provocar algun acudit a la premsa satírica de l'època. (Font: Guia satírica de Barcelona de M. Angelon. Il·lustració de Moliné i Ferran, Impremta Ramírez, Barcelona, 1854).