dissabte, 12 de novembre de 2016

PODI COBERT PER A GUÀRDIES URBANS (1950's-1960's)

Agraïments a CARMEN GIMÉNEZ


*1953.- Un guardia urbà dirigint el trànsit des d'un podi enlairat i cobert al bell mig de la Diagonal. (Foto: Francesc Català-Roca)
 
Complementant el model de podi per a guardia urbà, que va començar a ser instal·lat cap als inicis dels anys 1950's, es va parar compte en que calia protegir els agents de la circulació de les diverses inclemències metereològiques (especialment pluja i sol)
Així doncs, va ser adoptat un altre model de podi un pèl més complex, que a banda que ser més enlairat, disposava d'una escaleta per pujar-hi i era cobert mitjançant una mena de sostre arrodonit subjectat pels mateixos dos tubs metàl·lics que formaven l'escala. L'agent quedava protegit els dies de pluja i del sol intens dels mesos d'estiu.
 
*1950's.- El podi cobert de la plaça d'Antonio López a la cruïlla entre Via Laietana i l'eix Passeig de Colom/Passeig d'Isabel II.

*1963.- El mateix podi de la imatge anterior uns anys després.

UMBRACLE DE LA FONT DEL GAT. (1928-1960's)

Agraïments a JAUME MAS i ELOY FC.
 
 
*1929.- Vista de l'edifici en corba que acollia l'umbracle de la Font del Gat durant els dies de l'Exposició Universal (Fotos: Carles Fargas i Bonell / AFCEC)

Baixant de la Font del Gat..., com diu la cançoneta popular, el visitant del Parc de Montjuïc s'adonarà fàcilment que, davant de la corba que dóna accés al recinte dels Jardins Laribal i a l'antic restaurant, hi ha una edificació formada per un conjunt d'arcs sense coberta, que s'aixequen darrera un estany rodó amb un petit brollador. Rera els arcs, adossada a una altra paret,  hi ha una escultura de bronze d'una dona nua sostenint un vel amb els braços aixecats.
El que probablement el caminant no sàpiga és que aquesta edificació era l'umbracle que, des d'un any abans de l'obertura de l'Exposició de 1929, formava part del conjunt de jardins que el paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930) va dissenyar per urbanitzar aquella part de la muntanya.
L'edifici al que ens referim, conegut com l'umbracle de la Font del Gat, va ser concebut per Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891-1981) com una galeria porticada en forma de corba amb les parets i el sostre formats per gelosies.

*1929.- Interior de l'umbracle. La imatge permet apreciar les gelosies que cobrien el  sostre i part de les parets. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes / ANC)

*1950's.- L'edifici de l'umbracle rera l'estany rodó que recull l'aigua procedent dels Jardins Laribal. (Foto: ANC).

L'escultura parietal a la que ens hem referit és coneguda com La Marinada. Fou realitzada a l'any 1927 pel pintor i escultor Antoni Alsina i Amils (1864-1948) i originalment era emplaçada a la Plaça de Catalunya després de sortir de la fundició d'Olot. L'obra però, seria traslladada per Gabriel Bechini a l'umbracle de la Font del Gat a l'any 1929 coincidint amb l'Exposició.
 
 
*1929.- Interior de l'umbracle amb l'escultura La Marinada d'Antoni Alsina i Amils entre parets de gelosies i envoltada de plantes d'interior. (Font: Memòria Digital de Catalunya)

*1958.- Imatge aèria de l'umbracle (Font: SAT. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Als anys 1960's, sense que n'haguem pogut precisar exactament la data, l'umbracle va patir un incendi que va malmetre totalment la coberta i va danyar les parets deixant-lo en un lamentable estat ruinós. Va ser aleshores utilitzat com a magatzem municipal per Parcs i Jardins fins que a finals de la década dels 1980's, l'edifici va ser objecte d'una reforma conservant les parets i l'escultura d'Alsina tal i com la podem veure avui.  

*2012.- Estat actual de la nau que va acollir l'Umbracle de la Font del Gat. Al fons, entre els arcs, es pot veure La Marinada.