dimecres, 16 de novembre de 2016

CASA BALAGUER (1919) i ANTIC MUSEU ETNOLÒGIC (1948-1971). Jardins Laribal. Montjuïc.

Agraïments a JORGE ÁLVAREZ, JAUME MAS i ELOY FC
 
*1919.- Dues imatges de la Casa Balaguer durant les obres del Parc Laribal. (Fotos: Pérez de Rozas)
 
 
 
Deu anys abans que l'Exposició Universal de 1929 obrís les seves portes, ja hi havia a l'extrem del jardins Laribal més pròxim a la Font del Gat aquest xalet de línies neoclàssiques amb columnes i frontons i una vistosa pèrgola sobre el terrat.
Era la Casa Balaguer, que Puig i Cadafalch va ampliar i reformar més tard per adequar-lo als nous usos que imposava l'Exposició i així poder acollir els serveis d'arquitectura i planificació dels jardins del certàmen internacional i el restaurant La Rosaleda, que gestionava l'Hotel Ritz.
 
*1923.- La Casa Balaguer des dels jardins Laribal (Foto: Col·lecció privada Elisabeth Figa) 
 

*1925.- Placa autocroma on es veu el roserar i la Casa Balaguer al fons. (Font: Col·lecció privada Jorge Álvarez)
 
Davant seu s'estenia un esplèndid roserar dissenyat per Forestier dins el recinte dels jardins Laribal. La Casa Balaguer va ser el lloc escollit per la Societat Gastronòmica La Colla de l'Arròs per organitzar-hi les seves activitats. Al llarg de la seva existència però, va tenir també altres usos. Durant la Guerra Civil va acollir els alumnes de l'Escola del Mar quan van tenir que ser desallotjats de la platja de Sant Sebastià a causa dels intermitents i cada cop més freqüents bombardeigs feixistes sobre el port i la Barceloneta.
Amb l'adveniment del franquisme, l'edifici va continuar fent les funcions d'escola fins que el 1948 es va habilitar com a Museu Etnològic municipal, gràcies en gran part a la tasca del catedràtic Tomàs Carreras Artau (1879-1954) i del seu deixeble August Panyella i Gómez (1921-1999), reputats etnòlegs catalans.
 
*1929.- Entrada a la Casa Balaguer des del roserar. (Foto: Autor desconegut. Diari de la Exposició Internacional).

*1950's.- L'entrada a la Casa Balaguer durant l'època que va acollir el Museu Etnològic.
 
L'èxit del Museu Etnològic el va fer quedar petit i insuficient per acollir les nombroses exposicions que s'hi organitzaven i que requerien de complementar el poc espai disponible amb exposicions a la Virreina o a d'altres indrets de la ciutat.
Finalment a començaments dels anys 1970's l'Ajuntament va decidir enderrocar-lo i aixecar un edifici de nova planta per al Museu Etnològic. Així aparegué aquest edifici de curiosa estructura formada per peces octogonals i que ha arribat fins als nostres dies. Del vell palauet de la Casa Balaguer només en quedà el record.
 
*1959.- Vista aèria de la zona del Palauet Albèniz (encara sense ampliar) i els jardins Laribal. En primer terme el Palau de l'Art Modern ja sense part del sostre (esquerra) i el Palau de les Missions (dreta). Al fons, dins el cercle groc, la Casa Balaguer. (Foto: SAT / ANC).