diumenge, 9 d’abril de 2017

CLÍNICA DE BEBÉS. Joguines i taller de reparacions. Carrer del Bisbe 3 (1890-1929) i Tapineria 6 (1929-1960's)

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER, MIQUEL F. PACHA i JORDI ARTIGAS 


  
Al desembre de 1890 la senyora Dèlia Codina va obrir una botiga de joguines al número 3 del carrer del Bisbe prop de la catedral [1]. Les nines eren ja en aquella època les joguines més apreciades i també al mateix temps, les més susceptibles de ser trencades o malmeses pel infants. La botiga es va especialitzar en nines, o millor dit, en ninos, perquè la major part de la seva producció era presentada en masculí com a fillets vivents o altres denominacions menys afortunades. Els ninos eren oferts als clients classificats en diversos models en funció de l'edat que representaven i la complexitat de les prestacions de la pròpia joguina (reien, tancaven els ulls, dormien, ploraven...). El risc de malmetre tots aquests mecanismes, fàcilment avariables en mans dels infants, va animar els propietaris a ampliar el negoci a partir de 1903 incorporant-hi un servei de reparacions mitjançant un taller. Aquest fet els portà a batejar l'establiment que passà a ser conegut com la Clínica del Bebé.
 
 
*1927.- Dos anuncis de la Clínica de Bebés publicats aquell any. (Font: D'ací i D'Allà. Núm. 217)
 
A finals de 1929 el negoci es va traslladar a l'altre costat de la catedral, concretament al número 6 del carrer Tapineria, ocupant els baixos  d'un dels edificis construïts arrel de l'obertura de la Via Laietana. A banda de les reparacions, la producció de nines automàtiques seguia essent la principal activitat de la Clínica de Bebés.

*1929.- L'obertura de la plaça Garriga Bach, davant de la porta del claustre de la catedral, provoca el trasllat de la Clínica de Bebés des del carrer del Bisbe fins a Tapineria.


 
 
 

*1930's.- L'anomenat Xinet de les Missions o Xinet Ric va ser una de les creacions de més èxit de la Clínica de Bebés.
 
*1930.- El Jordiet  era la catalanitat feta nino, amb barretina i llacets amb la senyera
 
*1931.- El ratolí Mickey, primer personatge creat per Walt Disney el 1928, servia també com a reclam publicitari de la Clínica de Bebés. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
 
*1933.- Publicitat durat la campanya de Reis a La Vanguardia.


*1934.- Publicitat amb les novetats de la campanya del dia de Reis de 1935

Acabada la Guerra Civil i sense conèixer-ne més detalls, el negoci apareixia a la secció d'anuncis de La Vanguardia amb el nom de El Juguete Moderno oferint joguines a revenedors i firants. Curiosament durant les campanyes de Reis de 1948 i 1949 la Clínica de Bebés reapareix a la premsa fent referència encara a la seva antiga ubicació al carrer del Bisbe 3. La pista es perd a començaments dels anys 1960's.

*1940.- Anunci de El Juguete Moderno

*1948.- Un anunci publicat en premsa a finals dels anys 1940's en el que reapareix el nom de Clínica de Bebés. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1961.- Oferta de treball de l'empresa publicada a La Vanguardia
 
 

[1].- Capella Simó, Pere.  Les joguines i les seves imatges en temps del modernisme. Barcelona-Palma i el model de París. Tesi dirigida per Teresa M. Sala i Jaume de Córdoba. Universitat de Barcelona, 2012, pàg. 589-590.

5 comentaris:

  1. Pensava que tenien alguna cosa a veure amb l'establiment de les Galeries Maldà i potser no.

    ResponElimina
  2. No, Júlia. La Policlínica de Bebès de les galeries Maldà la va inaugura Maria Rigol el 1946.

    ResponElimina
  3. Hay un tema curioso, la dirección de la Clinica de Bebés en la calle del Bisbe nº3. Eso es el Palacio de la Generalitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Very Good, el número 3 del carrer del Bisbe no és el Palau de la Generalitat. Correspondria a la finca que es va enderrocar, entre finals dels anys 20 i principi dels 30. per construir l'actual plaça de Garriga i Bachs. Per aquesta raó es trasllada la botiga al carrer de la Tapineria.

      Elimina
    2. Gracias Enric, queda claro. Volviendo al tema he indagado un poco y precisamente la plaza lleva el nombre de quien "ha donado a la ciudad la finca que compró en la calle del Obispo nº3 para que se pueda abrir la plaza que ha de perpetuar la memoria de los mártires de la Guerra de Independencia" (la Vanguardia 12 junio 1928, página 11). Don Andrés Garriga y Bachs era concejal del Ayuntamiento de Barcelona y miembro destacado de Unión Patriotica.

      Elimina