diumenge, 23 d’abril del 2017

ELS RESTAURANTS DEL MOLL DE LA FUSTA (1988-1998)

Agraïments a ELOY FC


*1990.- Panoràmica nocturna del Moll de la Fusta amb els seus restaurants en funcionament.

Una de les operacions urbanístiques més rellevants de l'últim quart del segle XX, amb la democràcia ja recuperada als ajuntaments, va ser l'ordenació del Moll de la Fusta, conegut oficialment com Moll de Bosch i Alsina, que discorre paral·lel al passeig de Colom.
El projecte de Manuel de Solà-Morales, que s'inseria dintre del pla de recuperar el mar per a la ciutat, s'estructurava al voltant de dos eixos. D'una banda, un passeig empedrat de llambordes i plantat de palmeres que discorria paral·lel a la línia de port al nivell del propi moll, i de l'altra un llarg balcó-passeig enlairat respecte del moll al nivell de la calçada del Passeig de Colom, sota el que passava el trànsit d'una de les calçades de la Ronda Litoral.
Va ser en aquest últim espai on es construïren cinc estructures que havien d'encabir sengles restaurants amb terrasses al seu voltant. L'any 1988 l'ajuntament va atorgar una concessió per una durada de 10 anys per explotar d'aquests establiments, que disposaven d'un edicle de sostre ondulat i extenses terrasses annexes a l'aire lliure sobre el mateix passeig.

*1990.- Vista aèria del Moll de la Fusta en la que podem veure quatre dels cinc establiments de restauració (fletxes grogues) amb les seves respectives terrasses.

Seguint l'eix des del Portal de la Pau en direcció a la Plaça d'Antonio López els establiments de restauració que s'hi van inaugurar a l'estiu de 1988 van ser els següents:

Blau Marí. Restaurant especialitzat en cuina marinera gestionat per la família Navarro, que regentaven també el restaurant Roig Rubí i el del Museu Picasso.

Distrito Marítimo.  Un altre establiment de cuina de mar 

Traffic.  Restaurant-bar i xampanyeria.
 
Cerveseria del Moll gestionada per Ignasi Furest i Brasserie del Moll

Gambrinus.  Presentava la singularitat d'un escamarlà gegant obra de Mariscal situat sobre la coberta de l'establiment.
 
 
 
 
*1988.- Imatges i plànol de l'establiment Traffic. (Font: Jordi Romeu)
 
Els paladins de la Barcelona fashion, de la gent guapa i del disseny van veure en aquests espais un territori idoni per ocupar i sortir dels seus habituals reductes de la part alta de la ciutat. El Moll de la Fusta es va posar de moda i els noctàmbuls amb pedigrí d'aleshores semblaven obligats a passar-hi per deixar-se veure i demostrar així estar à la page
Ben aviat però, es palesaren els primers problemes. Els establiments no disposaven de lavabos propis i els clients tenien que anar als del pàrquing que hi havia a sota amb els consegüents inconvenients que això suposava. Per resoldre aquesta situació el 1990 es van condicionar lavabos propis dins els edicles. El soroll de camions i vehicles que circulaven pocs metres més avall per la Ronda Litoral eren també un altre handicap per un sopar íntim i tranquil.
L'explotació d'aquests establiments que semblava força rendible durant els primers anys va iniciar un període de decadència després de la celebració de les Olimpíades. La fórmula estrictament de restauració va cedir espai en favor dels establiments de copes i música a tot decibel.
Durant l'últim any d'existència d'aquests establiments, substistien només el Gambrinus i el Distrito Marítimo convertit en discoteca, l'Star's Club un bar de copes que ja només obria els caps de setmana, i dos restaurants: l'Octopussy i el coreà Seoul.
Quan la caducitat de la concessió municipal s'acostava l'ajuntament va començar a donar signes inequívocs de la seva voluntat de recuperar aquells espais per a l'ús públic. S'havia obert el Maremàgnum al final del moll d'Espanya amb una gran oferta d'oci i restauració i calia limitar aquests espais. El Moll de la Fusta es transformaria només en un passeig. Els establiments van haver de tancar i dels edicles es van tapiar i més tard en van quedar només les estructures, amb els pilars i les cobertes configurant simples espais per protegir-se del sol.
L'únic record que queda d'aquell nucli de restaurants és la gamba de resina i fibra de vidre (que en realitat és un escamarlà) dissenyada per Javier Mariscal i Alfred Arribas i executada per Manolo Martín, que podem veure sobre l'últim dels edicles en direcció a la Barceloneta.
La proposta d'oci i restauració que es va implantar a la part superior del Moll de la Fusta va aguantar durant un decenni. Finalment però, va fracassar probablement pel seu complicat encaix dins la trama viària de la zona, però també perquè al seu voltant altres espais d'aquestes característiques havien proliferat (Palau de Mar inclòs).  
 
*2010.- La coneguda gamba de Javier Mariscal i Alfred Arribas ha esdevingut una de les icones del port de Barcelona. És l'únic record que queda d'aquella etapa d'un Moll de la Fusta inicialment entregat a la modernitat, el disseny i la cultura fashion.

3 comentaris:

  1. Yo tengo 37 años y recuerdo ir a uno de esos restaurantes por la mañana a las 10, estaba abierto en sesion after, una discoteca de mañanas.
    Se llamaba la piel y fue por el año 1998-1999, recuerdo la cara de pasmo y alucine de turistas y domingueros varios cuando nos veían a tope con las pintas que llevábamos.
    Que recuerdos...

    ResponElimina
  2. També eren frequents les visites al caixer automàtic per poder pagar les clatellades que et fotíen

    ResponElimina