divendres, 12 de maig de 2017

TATÍ. Boîte-Restaurant. Diagonal 661-671. (2002-2004)

Article suggerit i elaborat amb JORDI SERRANO



 
A l'any 2000 Barcelona va inaugurar un nou palau de congressos. Era situat al tram final de la Diagonal, prop de la zona de Torre Melina, i va ser batejat com a Palau de Congressos de Catalunya. A les seves instal·lacions annexes es va inaugurar dos anys després el Restaurant-Discoteca Tati.
El local va ser promogut per iniciativa de l'empresari Tato Escayola (1941-2010), un home lligat estretament a iniciatives vinculades a l'oci i a la restauració (   ) i membre destacat de la jet-set barcelonina.  
La decoració interior del local fou assignada a Pepe Cortés i com el seu propi nom  indicava era un homenatge a l'actor francès Jacques Tati (1907-1982), un singular còmic que es feu extraordinàriament popular amb el seu personatge de Monsieur Hulot en pel·lícules mítiques com Jour de fête (1949), Les vacances de Mr. Hulot (1953) o Mon oncle (1957).
 
 
 
El local, amb accés directe des de l'aparcament del Palau de Congressos i terrassa amb vistes sobre les instal·lacions del Reial Club de Polo, tenia el seu element més característic en una llarga barra que evocava els bars dels anys 1950's. Les taules es distribuïen al voltant d'una pista central de ball i una escala portava fins a un nivell superior on hi havia una altra barra amb una petita pista de ball i la cabina del DJ.
L'homenatge a Tati es concretava en tot un seguit de pantalles distribuïdes per arreu del local que projectaven de forma continuada escenes destacades de la filmografia de l'actor i director francès. El DJ ambientava els sopars dels clients amb les bandes sonores originals dels films  de Tati  barrejades amb versions més actuals d'aquests temes, molts d'ells provinents del disc Jacques Tati. Les remix de Mr. Untel.
 
*2002.- Quatre imatges de l'interior del Tatí
 
El lloc era íntim, elegant i agradable amb cuina internacional de bon nivell i preus situats en un tram mitjà-alt. Després de mitjanit les estovalles blanques de les taules eren enretirades i quedaven de color negre. La intensitat de la llum baixava considerablement, la música de cinema era substituïda per música disco i la parròquia abandonava poc a poc les taules per començar a ballar a la pista. Fins a les tres de la matinada es podien degustar plats freds i pica-piques.
La vida del local va ser efímera. Tot just dos anys. Els incondicionals de Tati van perdre aquest insòlit lloc de culte i el mateix 2004 un nou projecte anomenat Ribelino's va ocupar el mateix local. Es va mantenir la decoració i la distribució dels espais però simpàtiques referències al llarguerut senyor Hulot i als seus moviments espasmòdics es van perdre per sempre.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada