Hereu del Florida Bar, aquest bar-restaurant va ocupar el mateix local a partir de la dècada dels 1940's, després d'una profunda reforma de l'anterior amb un nou disseny interior que el caracteritzava per la fusta fosca (guineana) emprada en la decoració que li conferia un cert aire colonial. El Florida ja s'havia consolidat en els primers anys de la postguerra com un dels establiments de cert prestigi de la Diagonal del franquisme i al Guinea no li va resultar difícil continuar pel mateix camí.
Amb la mateixa distribució de bar als baixos i restaurant a l'entresòl, el local era regentat per la família Vila Carrera. En els seus primers anys ja era freqüentat per una clientela culta i de nivell social i el prestigiava la presència darrera de la barra de Josep Ferrerons, un dels bàrmans de categoria de la ciutat. En la llista d'il·lustres que habitualment hi feien cap, Lluís Permanyer [1] cita, entre d'altres, al periodista Martí Farreras, al poeta Josep Maria de Sagarra, que hi prenia un Picon sense granadina d'aperitiu [2], a l'advocat Estanislau Duran i Reynals i als pintors Rafael Llimona i Ramon de Campmay. S'hi mantenia alguna tertúlia d'homes de cultura i a les tardes de diumenge era habitual la presència d'aficionats al futbol que discutien sobre el joc desplegat pel seu equip.
Després de morir l'amo, el negoci va passar a la seva dona i fou aleshores quan l'ambient del local va experimentar una certa metamorfosi, derivant cap a un bar d'alterne on era possible trobar companyia femenina de nivell. Un grup de senyores de bon veure el sovintejaven a partir de les darreres hores de la tarda i durant la nit. Tot i que aquella mena de contactes tenien un punt d'especial discreció, tots els habituals sabien perfectament el pa que s'hi coïa amb aquelles femelles arreglades i ben vestides amb el cigarret als dits que ocupaven soles les taules del bar.
En els seus últims anys el Guinea va ser també lloc de reunió dels empresaris gais de la ciutat encapçalats per Aladino Nespral. El local va desaparèixer a finals dels 1980's quan es va enderrocar tot l'edifici.
[1].- Permanyer, Lluís. Biografia de la Diagonal. Edicions La Campana. Barcelona 1996.
[2].- Sagarra, Joan de. Del Guinea al Romea. Article publicat a La Vanguardia. 7 de febrer de 2016.
... així era, certament !
ResponEliminadetallet: a l'hora de l'aperitiu, eren clàssics el Picón (amb o sense la Granadina), el Campari i el Martini Sec (amb coctelera)!.. i, si era el temps,els percebes estaven a l'ordre del dia !!... fins i tot, a mi, me n'avien donat a tastar!.. "toma chaval, prueba esto, no hay nada mejor"! (em deia el senyor Eloisa)...
recordo també,com en Jordi Masana m'havia obsequiat amb lots dels productes de licoreria (d'això era la seva empresa), i els hi havia anat a buscar a Molins de Rei on estava ubicada...anys més tard ens vam retrobar en l'àmbit marí, quan ell era president de FEDAS (Federación Española De Actividades Subacuáticas) i jo, un escafandrista i membre del CRIS (Centre de Recuperació i Investigacions Submarines).
Les tertúlies a l'hora del cafè,eren sempre prou animades, i es dividien en dos grups, els que només dialogaven i els que,a més, es jugaven el cafè i la copa, al póker(amb cubilet,daus i tauleta) arribat aquest moment s'encenien els puros (a quin el més llarg i gros) i en qüestió de minuts els ventiladors de sostre no donaven abast per escampar la fumera que podia fer-se insuportable !!...
No puc recordar noms de la gent d'aquestes tertúlies (sí les cares), i recordo, especialment, el senyor, no sé si propietari, de la famosa Pinacoteca del Passeig de Gràcia, llavors amb molt de ressò dins l'ambit dels artistes i intel·lectuals, i que era una mica coixet. Era, però, força animat i convidava tothom a visitar-la... inclusiu a mi, m'hi va fer anar a veure-la !!
... si recordo cap més detall us el compartiré, si m'ho permeteu, clar !
Més records del Guinea (anys 50's!)...
ResponEliminaA la barra, i a més de'n Farrerons -super barman- entès i elegant treballant.. com ningú ! també recordo en Tomàs, bo però menys... l'Egea... tercer en discòrdia i l'Antoñito que, amb vint i pocs... va entrar com ajudant però que, sent alt i guapot, andalús i simpàtic... encandilava a les "demoiselles" que per allí pululaven!!
De la taula del póker..i la fumera! i que mai no fallava era el senyor Wolfgang, que tot i de origry alemany, parlava perfectament el castellà..ah,i duia un cotxe poc vist llavors.. un VolsWagen (l'escarabat !!)... SALUT !!
Correcció... de origry NO !!... vol dir... "d'origen" 😉
ResponElimina