diumenge, 14 de gener de 2018

PAVELLÓ DE LA EQUITATIVA. Plaça de l'Univers. Exposició Universal. (1929-1930's).

Agraïments a JORGE ÁLVAREZ, FRANCISCO ARAUZ i ELOY FC

*1929.- El petit pavelló de La Equitativa captat des de les fonts de la plaça de l'Univers. (Foto: Col·lecció privada Jorge Álvarez)
 
La plaça de l'Univers situada a mig camí de l'avinguda de Maria Cristina, eix central de l'entrada al recinte de l'Exposició de 1929 des de la plaça d'Espanya, era un dels centres neuràlgics de l'activitat del certamen. L'enginyer Carles Buïgas la va saber dotar d'uns jocs de llums i aigua, lamentablement desapareguts, que li donaven, especialment de nit, una aparença màgica.  
Al bell mig d'aquesta plaça, envoltat de brolladors d'aigua i columnes lumíniques, emergia un petit pavelló de la companyia d'assegurances La Equitativa. Aquesta empresa, coneguda també com a Fundación Rosillo, havi estat conmstutuida a Madrid el 1882 i era la filial espanyola de l'Equitable Life Assurance Society dels Estats Units fundada el 1762. El 1995 La Equitativa va ser comprada per Winterthur que la va absorbir tres anys després provocant la seva desaparició.

*1929.- Emplaçament del pavelló de La Equitativa (núm 2), just al darrera del d'Electric Supplies (núm. 1) i a l'entrada a les fonts de la plaça de l'Univers. (Font: Col·lecció privada de Francisco Arauz)  
 
*1930.- Vista exterior del pavelló amb la columna d'art décó que el coronava. Al fons es veuen els espàrrecs de l'avinguda de Maria Cristina. (Foto: Josep Maria Sagarra i Plana)
 
El pavelló de La Equitativa formava part d'un conjunt de deu petites construccions que envoltaven la font monumental emplaçada al bell mig de la Plaça de l'Univers. Aquests stands de petit format eren coronats per sostres esglaonats que s'il·luminaven a la nit. El de La Equitativa però, tenia unes certes singularitats, era de base octogonal i en comptes de tenir el sostre esglaonat dels altres nou era rematat per una esvelta columna que el coronava damunt d'una mena de recipient. Constituïa una més de les moltes manifestacions d'art decó que hi hagueren escampades pel recinte. 
 
*1929.- El pavelló de La Equitativa gairebé amagat entre el bosc de columnes de llum de la plaça de l'Univers. (Font: Barcelona Cicle de l'Aigua S.A.)
 
*1929.- Una altra vista nocturna de la plaça de l'Univers aquesta captada des de la avinguda de Maria Cristina. En primer terme podem veure el pavelló d'Electric Supplies, darrera el pavelló de La Equitativa amb la seva columna al cim i les fonts. Al fons el Palau de l'Art Tèxtil amb la Torre de la Llum a l'esquerra de la imatge.    
 

dissabte, 13 de gener de 2018

REAMSA. Avinguda Mistral 54 (1944-1978)





El barri de Sant Antoni ha estat protagonista en la història barcelonina de la joguina i més concretament en la de les figuretes de plàstic. Els baixos del número 54 de l'avinguda Mistral, eix vertebrador del barri, van acollir durant més de tres dècades les dependències d'una de les empreses de més prestigi en aquest camp. Ens referim a REAMSA (Resinas Artificiales Moldeadas Sociedad Anónima).
El 1944 aquesta empresa havia estat adquirida per Enric Riera i Joan Llopart. Inicialment es dedicava a la fabricació de peces de baquelita per a plumes estilogràfiques i també a objectes diversos per la llar. Als anys 1950's amb l'arribada de la revolució del plàstic, els vells soldadets de plom tenien els dies comptats. És a partir d'aleshores quan REAMSA s'expandeix fins situar-se en el mercat com a una de les capdavanteres en la producció i venda de figuretes de plàstic. 
Bàsicament el tipus de figures que comercialitzava REAMSA eren de caire bèl·lic (soldats) i del llunyà far west (indis, vaquers, federals i confederats de la guerra de Successió nordamericana), que feien les delícies dels menuts en aquell marc incomparable que era el fuerte, peça cabdal durant molts anys en l'imaginari de la joguina infantil.
 
Indis fabricats per REAMSA, habituals perdedors a les batalles del far west de l'imaginari infantil. (Font: Blog soldados de plástico)
 
El Fort Ti de REAMSA on s'emprava la fusta per millorar l'aparença d'aquesta construcció militar.
 
A banda dels seus fundadors ja esmentats, un personatge especialment destacat en la història de REAMSA va ser el dissenyador anglès de figuretes de plàstic George Erik, col·laborar d'empreses britàniques del ram com Hilco, Crescent, Kentoys o Marx. El 1955 Erik va conèixer a Londres a Enric Riera, que li va encarregar de treballar en el disseny de les figures de plàstic, la qual cosa va iniciar un període de col·laboració entre REAMSA i Erik que coincideix amb els millors anys de l'empresa del barri de Sant Antoni. Durant els primers anys Erik dissenyava els motllos de les figures des de la seva residència a Wimbledon fins que el 1963 va optar per viatjar i instal·lar-se amb la seva família a Barcelona amb l'objectiu de treballar per REAMSA.
Erik va tornar a Anglaterra el 1970 on va treballar per a Subbuteo, empresa dedicada a la creació de figuretes i complements per a aquest joc de futbol de taula i també al disseny de maquetes fins a la seva mort esdevinguda al 1990 [1].

Grup de figuretes de plàstic de REAMSA de la Guardia Urbana de Barcelona a cavall. (Font: © Juan Martín Garcia.)
 
REAMSA editava anualment un catàleg on es podien veure totes les sèries de figuretes que creaven. La proximitat de la fàbrica a les firetes de Sant Tomàs, que durant la temporada de Nadal i Reis s'instal·laven als laterals de la Gran Via, facilitava la difusió i venda directa per l'empresa dels seus productes a la paradeta que REAMSA instal·lava cada any en aquesta fira. Era habitual que després de l'estrena d'alguna superproducció cinematogràfica d'èxit, com va ser el cas de Lawrence de Arabia o El Cid, REAMSA posés en el mercat al cap de pocs mesos estoigs amb les figuretes dels protagonistes destacats d'aquests films.
Als locals de l'Avinguda Mistral 54 hi va haver sempre les oficines i el magatzem on s'allotjaven els productes acabats. Quan pel creixement de la producció es va requerir de més espai, la fabricació de les figuretes va traslladar-se  a un magatzem de l'avinguda de Roma als anys 1960's i posteriorment, cap a finals dels 1970's, a l'edifici Perco a  Esplugues de Llobregat. L'empresa va tancar el 1978. Avui mentre els clics de Playmobil dominen el mercat de les figuretes, els antics exemplars de REAMSA són peces desitjades per col·leccionistes.   
Desapareguda REAMSA, el local de l'avinguda Mistral va ser ocupat durant anys per un restaurant xinès (Jardín Feliz) i avui (2018) l'espai acull els restaurants de cuina creativa mexicana Niño Viejo i Hoja Santa, pertanyents al grup d'establiments gastronòmics que Ferran Adrià i el seu germà Albert tenen escampats pel barri.

[1].- Martín García, Juan. Figuras de plástico
 

diumenge, 7 de gener de 2018

SALÓN VENUS. Bailèn 194-196. (1932-1988 amb diferents denominacions)

 
Abans d'existir el Salón Venus les finques números 194 i 196 del carrer de Bailèn eren ocupades per naus industrials pertanyents als magatzems de l'empresa Auto American Salon i construïdes segons un projecte de 1920 signat per l'arquitecte Xavier Turull [1].
Les primeres noticies del Salón Venus les trobem a la tardor del 1932 a les planes de La Vanguardia. El local, juntament amb el Salón Cibeles del carrer Còrsega, donava cobertura a l'esbarjo musical i al ball al barri de Gràcia, repartint-se la clientela popular coneguda com minyones i soldats  
 
*1932.- Primer anunci del Salón Venus aparegut a la cartellera d'espectacles de La Vanguardia el dia 30 d'octubre d'aquell any

Al 1933 hi funcionava una acadèmia de ball i l'efervescència política d'aquells temps el va convertir en un espai habitual per a la celebració de mítings i reunions polítiques i sindicals. 

 
*1933/1936.- Recull d'anuncis publicats a la premsa durant el període republicà amb diverses activitats celebrades al Salón Venus. (Font: Hemeroteca de La Vanguardia)
 
Acabada la guerra i establert el nou règim, el local va tornar a obrir portes el mateix "Año de la Victoria" 1939 oferint regularment sessions de ball amb orquestra i recuperant la seva activitat.
 
*1939.- Al mes de setembre el Salón Venus ja havia tornat a l'activitat.
 
*1942.- Participació del Salón Venus a les Festes de Sant Medí d'aquell any. (Font: Hemeroteca de La Vanguardia)
  
El 1950 el local va ser reformat amb la instal·lació d'un nou circuit d'aire inaugurat durant la revetlla de Sant Joan. Era l'època que José Llovera i l'orquestra Savoy eren habituals a la pista. Amb l'arribada dels anys 1960's l'orquestra de la casa va passar a ser la Bianca.
 
*1960/1963.- Anuncis de revetlles de començaments dels anys 1960's. El 1962 el local passa d'anomenar-se de Salón Venus a simplement Venus.
 
El boom de les discoteques produït als anys 1960's va demandar una intensa reforma del local que primer va perdre l'apel·latiu Salón que li donava una imatge antiquada i amb poca sintonia amb els nous temps. El Venus tindria una nova denominació a la dècada següent quan va passar a denominar-se oficialment Venus 2.000. Posteriorment es va reformar la façana donant-li un aspecte més trencador i modern.  
 
 
Els últims anys del Venus es caracteritzen pels canvis de denominacions i d'orientació del local, que acaba acollint la salsa i els ritmes caribenys (Venus Caribe) com a darrera proposta abans del seu enderroc i desaparició definitiva.
L'espai és avui ocupat per un bloc d'habitatges amb façana de maó vist, que acull als seus baixos la innovadora proposta teatral coneguda com Microteatre Barcelona
 
 

 
Alguns dels últims noms del local. (Font: Col·lecció Alejandro Sanz Platel)
 
 
Els diversos noms del Salón Venus
 
Salón Venus. (1932-1961)
Venus. (1962-1973)
Venus 2.000  (1973-1986)
Casino Light (1986)
Venus Light (1987)
Venus Caribe (1988)
 
 
*1986.- La façana del local en els seus últims temps quan va canviar de nom vàries vegades. La foto correspon a l'etapa Casino Ligth.

[1].- González Moreno-Navarro, Antoni. Un passeig de Barcelona. Sant Joan de dalt. Història, gent i arquitectura. F12 Serveis Editorials. Barcelona 2011.

dissabte, 6 de gener de 2018

BODEGA SEUBA. Canvis Vells 3.

Agraïments a CARMEN GIMÉNEZ


*1960's.- La bodega fotografiada per Eugeni Forcano.
 
Una de les moltes bodegues desaparegudes de Ciutat Vella fou la que hi hagué al número 3 del carrer dels Canvis Vells, prop de l'embocadura del petit carrer de les Panses, en el camí entre Santa Maria del Mar i el Pla de Palau. Allà s'hi podien comprar tota mena de vins, conyacs i licors embotellats i a granel. Era també un lloc típic per anar-hi a comprar botes de vi que penjaven sempre de l'entrada de l'establiment o menjar-hi unes tapes.

*1970's.- La Bodega Seuma va canviar el rètol en forma de bota de vi per un altre en forma de porró. (Font: Postals Escudo de Oro)

divendres, 5 de gener de 2018

EL GRAN GATOPARDO. Restaurant. Aribau 115 (1972-1980's)



Un restaurant de l'Esquerra de l'Eixample que tingué força anomenada va ser el conegut com El Gran Gatopardo, obert a la tardor de 1972 al número 115, entre els carrers de Provença i Rosselló.


*1972.- A finals de setembre d'aquell any El Gran Gatopardo obria les pàgines de la seva història amb aquest anunci publicat a La Vanguardia on comunicava els seus telèfons.
 
Al novembre de 1975, coincidint amb els dies de la mort del dictador Franco, el restaurant va oferir unes jornades gastronòmiques on es podien provar plats d'una cuina tradicionalment poc coneguda a casa nostra com era la suïssa. La pista del restaurant es perd a finals d'aquesta dècada amb la remodelació de l'edifici. 


*1975.- Celebració de les setmanes gastronòmiques suïsses

A la dècada dels 1980's el lloc del restaurant Gran Gatopardo va ser ocupat per un restaurant xinés de cert prestigi, el Kowloon 
Molts anys després el mateix número 115 del carrer Aribau va acollir el Restaurant La Camarga, que es va fer famós per algun incident de conseqüències polítiques amb un micròfon ocult entre unes flors.  

dilluns, 1 de gener de 2018

CARTELLERA DE NADAL 1973


Aquells Nadals de 1973 van estar presidits per l'atemptat contra Luís Carrero Blanco, màxim candidat a succeir Franco al front d'un règim que començava a donar símptomes de feblesa i semblava entrar en fase terminal. Henry Kissinger, secretari d'estat nordamericà, havia visitat Madrid hores abans del magnicidi i la policia franquista va identificar ràpidament els autors de l'atemptat, tots ells membres de l'organització basca ETA, mentre es decretaven tres dies de dol nacional. L'any 1974 començaria amb un nou president, que seria l'últim en vida de Franco, el seu nom Carlos Arias Navarro.

TEATRE I VARIETATS
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
CINEMA
 
 
 
 
 
 
NITS DE NADAL I CAP D'ANY