dimecres, 31 de gener de 2018

TINTORERIA CASA CHARLOT. Aribau 67. (1920's-1980's)



Llegendària tintoreria que ha passat a formar part de la història de l'Esquerra de l'Eixample i més concretament dels comerços desapareguts del carrer Aribau. Casa Charlot havia estat fundada als anys 1920's pels germans Albert i René Charlot, dos joves francesos que destacaren en la pràctica de l'esport i més concretament en la modalitat de la marxa atlètica. Vinculats de sempre a la secció atlètica del RCD Espanyol, se'ls considera com els introductors de la marxa atlètica a Catalunya.
 
*1930's.- Albert Charlot treballant a la seva tintoreria. (Font: Arxiu Jordi Puyaltó)

La botiga, situada prop de la cruïlla amb el carrer València, va ser pionera del rentat en sec i destacava pels seus reclams publicitaris situats a banda i banda de l'entrada. Allà hi havien instal·lats dos ovals. Un d'ells oferia la imatge d'un home mig esparracat i amb els vestit arrugats abans d'entrar a la tintoreria. Contràriament, a l'altra banda s'hi podia veure un home elegant i polit després d'haver portat els seus vestits a Casa Charlot. Antes de ir a Casa Charlot i Después de salir de Casa Charlot eren les llegendes que respectivament figuraven al peu dels dibuixos.
La botiga va romandre oberta conservant els seus singulars ovals fins a finals de la dècada dels 1980's quan va ser tancada i substituïda pel Cafè Charlot. Aquest nou local de temàtica cinèfila clàssica va intentar retre homenatge a l'antiga tintoreria amb unes reproduccions dels antics ovals, que van ser definitivament enretirats uns anys després quan es va procedir a la restauració de la façana de la finca.  

3 comentaris:

  1. Un francès "periquito", contradiu una mica el lema de que l'Español era el club dels locals... http://pericosonline.com/reportages/detall/524/alberto-charlot-pionero-del-atletismo-del-rcd-espanyol

    ResponElimina
  2. La recuerdo como si fuera ayer.
    Los carteles ovalados, en forma de tondo, estaban puestos en ambos lados de la tienda, uno a la izquierda de la vitrina y el otro a la derecha, en su parte exterior, y a los críos nos llamaba poderosamente la atención.

    En cuanto al comentario sobre los "perikitos", decirle que el club se fundó en la Escuela de la Facultad de Farmacia, en la plaza Universidad, por un grupo de universitarios (Paco Brú, entre ellos -que sería el primer seleccionador de España-), que fue entre marzo/abril de 1900. Que no hubo ningún extranjero, o allende fronteras (sin sentido peyorativo), puesto que lo que se quería era adecuar un equipo de personas de "aquí", y por el "aquí" que fueran de la península. Que se sabía positivamente que el Barcelona Football-Club, primer equipo fundado 6 meses antes, había sido creado por dos hermanos ingleses, los Witty, y un señor suizo, el señor Hans Gamper. Que los colores que había sido elegidos eran los del colegio de Liverpool donde habían estudiados los ingleses, el Merchant Taylors,( nada de bandera de un cantón suizo) y que fue por eso la decisión de hacer algo de "aquí".
    Decir también que la primera camiseta del espanyol fue amarilla, pues se fueron a comprar unos paños a Terrassa, dado que no tenían dinero, y que lo más económico fue unos restos de serie de unos paños de ese color.
    PD: la información del Barcelona la tengo de mano de un escrito de don Manuel Gamper, nieto de uno de los fundadores del Barcelona; la del Espanyol de mi buen amigo Paco Bru, nieto a su vez de uno de los 5 fundadores del club.
    Creo que queda claro que los dos clubs fueron fundados en Barcelona. Que los dos clubs tienen esencia de aquí, y que los dos clubs son más que respetables.
    Salut

    ResponElimina
  3. Jo vivia als anys 80 al carrer Aribau, 131 i pujant cap a casa sempre veiem els ovals amb l'"Antes" i el "Después".

    ResponElimina