dimarts, 13 de febrer de 2018

LABORATORIS EUPARTOL. Xifré 48. (1920's-1970's) i CONSULTORI RADIOFÒNIC MONTSERRAT FORTUNY (1945-1984)

 
La cigonya i el nadó sempre presents a la marca corporativa Eupartol
 
Si algun lligam hi ha entre el barri del Clot i la història de la  ràdio feta a Barcelona, el fil ens porta inexorablement al lligam entre els Laboratoris Eupartol i el consultori radiofònic femení de Montserrat Fortuny. 
Els orígens de Montserrat Fortuny els trobem als temps de la República quan les ones de Radio Barcelona EAJ-1 emetien un consultori femení de bellesa promogut i patrocinat pels Laboratoris Eupartol, Només un any després el programa canviaria d'emissora passant a escoltar-se a través de Ràdio Associació de Catalunya.
Acabada la Guerra Civil el consultori va passar a Radio España EAJ-15 i el 1945 va adoptar el nom de Montserrat Fortuny
Tot i que mai va tenir l'anomenada i la popularitat del de donya Elena Francis, autèntica competència en el ram, moltes eren les dones que durant el franquisme passaven tardes i vespres escoltant, patint i compadint la dissort de les desesperades autores de les presumptes cartes adreçades al consultori. 
 
 
 
Mercedes Laspra, la veu de Montserrat Fortuny en antena.
 
Els laboratoris, situats al numero 48 del carrer Xifré, entre Mallorca i Provença, eren especialitzats en la producció i comercialització de material assistencial orientat a la dona i bàsicament a la vessant obstetrico-ginecològica. A la publicitat de l'empresa hi sovintejaven els dibuixos de cigonyes que portaven nadons al llom.
A l'inventat espectre de cartes a Montserrat Fortuny li van donar veu successivament dones de ràdio com Ernestina Guillén, Carmen Brito o Irene Mir, mentre els consells de la senyora Fortuny  eren radiats per l'asturiana Mercedes Laspra Henrich, i en els darrers anys per Maria Carme Nubiola. 
 
 
Montserrat Fortuny i el seu consultori femení de la ràdio van passar a millor vida a l'any 1984. Al país ja es parlava obertament de divorci i avortament i malgrat que les penúries de gènere de moltes dones continuaven i continuen, tenien ja un altre tractament mediàtic. Desaparegut el programa, la veracitat o no de les cartes que s'hi llegien i contestaven no va ser objecte d'un interès mediàtic tan gran com el de l'Elena Francis.
El nom de l'empresa patrocinadora també havia canviat. D'Eupartol es va passar a l'acrònim RTB que no era altra cosa que les inicials del seu propietari Ricardo Trilla.
Com molt bé diu l'historiador i blogger Enric H. March en un dels seus excel·lents articles a Bereshit [1], potser la discreció dels treballadors de la ràdio i la prudència i el control dels laboratoris hagi fet que no s’escampés cap llegenda sobre el contingut de les cartes.   
 
 
[1].- Enric H. March. Querida amiga. Blog Bereshit: La reconstrucció de Barcelona i altres móns. (12.09.2016)

2 comentaris:

  1. No sabia la historia de la locutora. me acuerdo del programa y creo que se trasmitía sobre el mediodía, cuando en la SER ponían Tambor, después del Ángelus.
    Lo recuerdo porque mi madre cambiaba de frecuencia, y se ina de la SER a la emisora que nos comentas, y que yo no recuerdo con claridad.
    Un abrazo

    ResponElimina
  2. Amb certa facilitat m'ha vingut a la memòria aquell valset que els servia de sintonia al programa... s'enganxava bastant !!

    ResponElimina