diumenge, 15 d’abril de 2018

PIPOL. Mercadillo. Comte Borrell 73. (1970's-1980's)

Agraïments a VALENTÍ PONS TOUJOUSE
 
*1976.- Aspecte que presentava l'entrada al mercadillo Pipol. (Font: revista Star)
 
Entre el final dels anys 1960's i l'inici dels 1970's varen proliferar a la ciutat un tipus de botigues que es van identificar amb el nom de mercadillos. En realitat es tractava d'una versió moderna de les tradicionals galeries (Maldà, Universidad, Astoria, La Equitativa, etc), si bé eren de format més petit, oferien productes poc convencionals i eren orientats al jovent més contestatari i allunyat del modus vivendi tradicional.
La revista Star, capdavantera aleshores del moviment undergroung a Barcelona juntament amb Ajoblanco, va publicar el 1976 un reportatge sobre aquest tipus de comerços en la que oferia algunes dades d'interès. La majoria es van establir en zones cèntriques i de la part alta de la ciutat.
Al número 73 del carrer del Comte Borrell, entre Tamarit i Manso, se'n va obrir un en aquella época amb el nom de PiPol, (castellanització del mot anglès people). Era als baixos de la Casa Hermínia Farnés, construida el 1890 pel mestre d'obres Agustí Mas, davant mateix del Mercat de Sant Antoni, una zona amb els carrers plens de parades i una indiscutible activitat comercial. Un mercadillo per tant no gaire conegut i molt orientat a la gent del barri.
El Pipol tenia una entrada molt cridanera amb preteses reminiscències de la cultura pop, que destacava per les parets exteriors revestides de petites peces de mirall, talment com les que adornaven les boles penjades dels sostres de les pistes de ball de les discoteques de l'època. Tota l'activitat comercial d'aquell mercadillo era concentrada en una única planta i a l'interior s'hi podia comprar roba moderna, antiguitats, discos, bijuteria amb tota mena d'abaloris i penjolls, i també roba d'esport, un quiosc i un bar. Segons l'esmentada revista Star, la música era de mala qualitat i  el preu de lloguer de les botigues per metre quadrat oscil·lava entre les 2.000 i les 2.500 pessetes de l'època.
L'autorització del joc i les sales de bingo va suposar el final del Pipol. A començaments dels 1980's el local ja era ocupat per una d'aquestes sales, promoguda pel Centro Cultural ANIC, que després va ser coneguda com a Bingo Borrell, i que avui (2018) encara hi és.

2 comentaris:

  1. Ayyyy esos pantalones pata de elefante ¡¡¡
    Aquel local fue de todo. Almacén de carros del mercado. Antes de frutas (años 60); posterior mercadillo, tienda de ropas, galería comercial y en estos momentos...bingo.
    Salut

    ResponElimina
  2. http://lwsn.net/article/el-mercadillo-de-balmes#cpreview

    ResponElimina